La tèrbola economia del boom dels centres de dades

Aquesta primavera McKinsey va fer el que semblava una previsió extraordinàriament optimista sobre la inversió en xips, centres de dades i energia per alimentar la intel·ligència artificial: 5,2 bilions de dòlars a tot el món en els pròxims cinc anys. Menys de sis mesos després, la consultora està considerant augmentar aquesta estimació. Els anuncis als Estats Units suggereixen que la inversió en infraestructures d'IA generativa està arribant a un punt àlgid.

Aquesta despesa –accentuada pels sorprenents acords de centres de dades presentats per empreses com OpenAI, Nvidia i Oracle– té com a objectiu augmentar la potència de càlcul que els seus protagonistes creuen que és necessària per a la IA generativa. Però la demanda, especialment la que genera ingressos, encara no està a l'altura de les expectatives. Tot i que l'ús de xatbots per part dels consumidors està augmentant, McKinsey ha descobert que la taxa d'èxit dels projectes pilot d'IA en les empreses sondejades és inferior al 15%, explica el soci de la consultora Pankaj Sachdeva. Prediu una era de "desequilibri" entre l'oferta i la demanda que podria durar anys.

La força de la demanda de la IA generativa pot ser el factor més crític que determini si aquest boom d'infraestructures acaba en una crisi. Però hi ha tres aspectes nous d'aquest frenesí de construcció de centres de dades que fan augmentar la incertesa: les ubicacions remotes d'aquestes instal·lacions, les empreses privades que les financen i la feble qualitat creditícia d'alguns prestataris. A alguns escèptics aquest trident els recorda a l'última gran desfeta de les infraestructures: el boom de les telecomunicacions de finals dels anys 90. Tot i això, molts altres es tapen el nas i s'hi capbussen.

La novetat de la geografia

La geografia és la novetat més tangible. Els nous centres de dades d'IA estan sorgint al mig del no-res, en lloc de sorgir en clústers establerts a prop de grans fonts de demanda i centres d'interconnexió, com ara el nord de Virgínia. OpenAI i els seus socis, Oracle i SoftBank, han començat la primera fase de Stargate. Es tracta d'un projecte d'infraestructura d'IA de 500.000 milions de dòlars anunciat pel president Donald Trump al gener, ubicat en una part del centre de Texas amb molta energia eòlica i solar, i espai buit. Dakota del Nord i Nou Mèxic tenen atractius similars.

Aquestes ubicacions noves resolen un problema d'energia. Molts clústers existents no tenen prou excedent d'energia per entrenar els models de llenguatge més recents desenvolupats per laboratoris com OpenAI. Així i tot, l'aïllament introdueix riscos per als inversors immobiliaris, que pot ser que no se sentin reflectits adequadament en els rendiments, diu Gautam Bhandari, de l'empresa de capital privat centrada en infraestructures I Squared Capital.

Els centres de dades normalment es financen durant dècades, però els que estan a l'avantguarda de la IA poden quedar obsolets molt més ràpidament, apunta l'expert. Això es deu en part a la tecnologia: Nvidia, el principal fabricant d'unitats de processament gràfic (GPU) relacionades amb la IA, millora implacablement l'eficiència dels seus dispositius, fet que pot requerir que s'hagin de fer actualitzacions periòdiques dels centres de dades, com ara nous sistemes de refrigeració. A més, amb tants terrenys disponibles, un constructor de centres de dades rival amb un disseny millor i més barat pot establir-se fàcilment en un altre lloc. Això augmenta la probabilitat que hi hagi actius encallats.

Les fonts de finançament del boom també són relativament noves. Fins fa poc, els grans proveïdors de capital per a centres de dades en ubicacions privilegiades eren inversors de borsa, a través de fons d'inversió immobiliària (REIT). Estaven més còmodes quan el consum d'energia d'un centre de dades era molt inferior als 100 megawatts. Però a l'era de la IA, la demanda es mesura en gigawatts (GW) i els costos poden arribar als 50.000 milions de dòlars per GW.

A mesura que la demanda de capital s'ha disparat, els REIT s'han vist limitats per la seva pròpia capacitat d'endeutament, relata David Guarino, de l'empresa d'investigació immobiliària comercial Green Street. El seu lloc l'estan ocupant grans empreses de crèdit privat (algunes de les quals han adquirit antics REIT) i fons sobirans, així com bancs tradicionals. Es tracta de prestadors sofisticats amb grans reserves de capital, acostumats al tipus de finançament de projectes que implica el préstec d'infraestructures d'IA. La seva participació, però, desplaça el risc dels mercats d'accions als de deute, cosa que posa el sistema bancari més directament a la línia de foc si augmenten els impagaments.

Risc d'impagament

I el risc d'impagament augmenta per la dubtosa solvència d'algunes de les principals empreses d'aquest boom. Això no era una gran preocupació quan els gegants del núvol, com ara Amazon, Microsoft i Google, rebien gran part del finançament. Són "els millors inquilins del món", diu Guarino. Però, més recentment, laboratoris d'IA com OpenAI i empreses del "neonúvol" que lloguen xips de processament gràfic han entrat en la lluita i han augmentat la quantitat però han disminuït la qualitat creditícia dels implicats. Com més n'hi hagi, més s'enfronten a la competència, la pressió sobre els rendiments i la incertesa sobre la seva viabilitat a llarg termini.

No només els prestadors es preocupen per aquests neòfits. Les companyies de serveis, conservadores per naturalesa, també s'ho poden pensar dues vegades abans de signar contractes energètics a llarg termini amb ells. "No se sap quin d'aquests actors hi serà d'aquí cinc, deu o quinze anys", diu Sachdeva. En resposta, afegeix, s'estan dissenyant pòlisses d'assegurança, titulitzacions i contractes similars per mitigar els riscos. De la mateixa manera, gegants tecnològics com Nvidia estan contribuint amb una xarxa de finançament de proveïdors i inversions creuades que també podrien tranquil·litzar les contraparts. Però si passa el pitjor, aquestes connexions augmentaran la vulnerabilitat de l'ecosistema de la IA en conjunt.

Aquests vincles interrelacionats fan créixer les preocupacions que s'estigui formant una bombolla d'infraestructures, similar a la col·locació de fibra òptica i cables de comunicacions submarins en els primers dies d'internet. L'historiador de les infraestructures Andrew Odlyzko, de la Universitat de Minnesota, minimitzava l'impacte econòmic d'una crisi de la IA. Creia que si uns quants gegants tecnològics es veien obligats a cancel·lar les seves inversions en centres de dades, això només suposaria la pèrdua de beneficis d'uns quants anys. Ara, diu, està "molt més alarmat" pel nombre d'empreses que fan grans promeses d'inversió.

Hi veu paral·lelismes amb el frenesí inversor de finals dels anys 90 que va culminar amb la crisi de les puntcom. Acords anunciats, com ara la possible inversió de 100.000 milions de dòlars de Nvidia a OpenAI si compra fins a 10 GW de GPU, li recorden els acords de finançament de proveïdors de Nortel amb els compradors dels seus equips durant la bombolla de les telecomunicacions. D'altres, però, destaquen les diferències. Nick Del Deo, de la firma d'investigació de mercats Moffett Nathanson, diu que durant el boom de les telecomunicacions el cable es va col·locar sense que hi hagués clients. Avui dia, els centres de dades només es construeixen quan les contraparts signen contractes, tot i que els detalls d'aquests documents seran crítics per determinar si els rendiments justifiquen el risc.

De moment, les possibles recompenses són tan temptadores que els diners estan entrant a raig, diu. Fanàtics de la tecnologia com Sam Altman, el director executiu d'OpenAI, argumenten que els riscos de la infraconstrucció són almenys tan greus com els de la sobreconstrucció, pel potencial econòmic a llarg termini de la IA generativa. Pot ser que, fins i tot si hi ha un excedent de capacitat en els centres de dades més avançats, aquest es pugui absorbir executant –en lloc d'entrenant– models de llenguatge, diu Sachdeva. Però això ens fa tornar a la qüestió de la demanda de xatbots d'IA generativa i si estarà a l'altura de les ambicions dels que els subministren. Aquesta és la incertesa més fascinant de totes.