Quatre raons per les quals HTC val més de mil milions per a Google

Google acaba decomprar per 1.100 milions de dòlars part del fabricant taiwanès de mòbils HTC. ¿Compra eixelebrada o jugada calculada? Hi ha hagut de tot en la història de Google. Per exemple, l’adquisició de YouTube l’octubre del 2006 va aixecar molta polseguera mediàtica i va portar a especulacions sobre si els fundadors del cercador havien embogit d’èxit i riquesa i es llançaven a la compra de capricis sense solta ni volta. En aquella ocasió van gastar 1.300 milions de dòlars en un producte amb molt de futur però que, amb l’ample de banda de fa una dècada, tenia poc present. Avui dia se sap que va ser una compra tan arriscada com encertada. Però no va passar el mateix amb la compra del fabricant de mòbils Motorola el 2011, pel qual Google va pagar 12.500 milions de dòlars. Tres anys després, Google revenia l’empresa per tot just 3.000 milions, una quarta part del que va pagar.

Si bé és cert que es va fer amb gairebé 17.000 patents de tecnologia mòbil del fabricant, pagar un preu de gairebé 10.000 milions d’euros per aquestes patents sembla excessiu. A més, en aquell moment no estava clar per a què podia voler Google 17.000 patents de fabricació, si encarregava els mòbils de la seva marca a altres fabricants. No obstant, hi ha dos fets que podrien donar sentit a aquella compra. El primer és l’anunci, l’octubre del 2016, que Google tenia la intenció de començar a fabricar mòbils propis. Això vol dir que podrà aprofitar totes les patents.

El segon ha sigut precisament l’esmentada adquisició -dijous passat- de HTC, un dels històrics fabricants del sector i que estava passant moltes dificultats financeres, tot i que s’ha encarregat repetidament de la confecció del maquinari per als mòbils oficials de Google. El preu de compra ha sigut de 1.100 milions de dòlars.

Ràpidament i amb memòria de peix -perquè l’historial de malbaratament de diners de Google és ampli i ha fet despeses molt més grosses que aquesta-, no pocs analistes van posar el crit al cel. Per què comprar una companyia que fa mòbils de gamma mitjana-baixa per més de mil milions? ¿Un altre caprici de Google? No, en absolut. Hi ha quatre raons poderoses que avalen la compra i que poden canviar el rol que juga Google en el sector, passant d’empresa digital a creador de maquinari.

1.Un fabricant propi

Probablement l’operació Motorola va fracassar més per la poca predisposició de Google el 2011 a ficar-se en una indústria que no era la seva que per la ineficàcia del fabricant. De fet, Motorola sempre ha tingut fama de fer mòbils sòlids i els ha seguit fent en l’època post-Google. Però el 2011 Google segurament buscava un control estratègic d’un fabricant mentre entrava en una aferrissada guerra amb Apple pel control dels continguts i la publicitat en el mòbil.

Cap dels dos comptava que la irrupció de Facebook en aquest camp els vampiritzaria. Però mentre Apple ja tenia els seus iPhones en què controlava el mercat de les descàrregues i la publicitat, Google havia llançat un sistema operatiu sobre el qual no tenia control i del qual s’estava aprofitant Facebook. El 2014 ja necessitava ser imperiosament fabricant, però Motorola havia estat massa temps parada i seguia presentant el problema que fabricava massa car.

És per això que el 2016 Google anunciava que començaria a fer els seus propis dispositius. La present adquisició parcial de HTC, però, que converteix Google en accionista majoritari, li permet controlar un fabricant en actiu i capaç de fabricar a baixos costos només per a ell o, almenys, dedicar-li una línia principal.

2.L’equip

L’adquisició implica que prop de 2.000 enginyers de HTC passaran a treballar per a Google, fent els seus desenvolupaments i investigacions físicament en alguna de les seus del cercador. És a dir, que passaran a ser enginyers, desenvolupadors, dissenyadors, etc., de Google. D’aquesta manera, es fa amb un equip complet i experimentat que pot desenvolupar prototips de mòbils totalment supervisats pel cercador, en lloc de terceritzar-los. Després, l’acoblament el pot realitzar Foxconn o qualsevol altra empresa de la zona de Canton, a la Xina.

3.La xarxa de distribució

Com hem dit, del muntatge ja se n’encarregaran les grans empreses xineses que dominen aquest sector i que avui acoblen per a Apple i demà ho fan per a Samsung. Però la xarxa de distribució és una cosa que no es construeix en dos dies; es necessita que estigui molt desenvolupada i capil·laritzada, sobretot al Sud-est Asiàtic, que és on és més gran el marge de creixement del consum. I això és precisament el que HTC li ofereix a Google. Fabrica i ven a uns canals totalment muntats sense haver d’invertir en ells.

4.Les ulleres Vive de realitat virtual

Propietat de HTC, Vive és un sistema molt semblant a les ulleres Oculus de Facebook i les HoloLens de Microsoft. En certa manera, Google va ser pioner amb les seves lents Glass, però segurament es va equivocar quan va fixar la lent penjada de les ulleres en lloc de situar-la a la pantalla del mòbil: les ulleres són incòmodes; el mòbil està clar que no. Ara amb Vive pot retornar a la carrera en aquest terreny i de cara a aplicar-ho al mòbil, tal com ja està fent Apple amb el model X. D’aquesta manera, Google manté la lluita pel pastís del gran negoci publicitari.