L’adeu de Qatar debilita el càrtel que va fer tremolar l’economia mundial
El pes de l’OPEP en la producció de petroli és cada cop més baix i els socis discrepen de l’estratègia a seguir
No n'és soci fundador, però gairebé. Qatar es va incorporar a l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) l’any 1961, només un any després de la fundació del càrtel per iniciativa de l’Aràbia Saudita, l’Iran, l’Iraq, Kuwait i Veneçuela. Un càrtel que ja no té el poder que va arribar a tenir. L’any 1973, aquest càrtel petroler va posar contra les cordes l’economia mundial: el tancament de l’aixeta del petroli als països occidentals va provocar la primera gran crisi econòmica global des de la Segona Guerra Mundial. Qatar no és un soci clau d’aquest càrtel, però l’anunci d’aquesta setmana que deixarà el club dels països productors d’or negre a partir de l’1 de gener posa en solfa les discrepàncies econòmiques i polítiques en aquest club, controlat per l’Aràbia Saudita des del principi.
Qatar vol produir més i se’n va de l’OPEP just la setmana en què el càrtel ha decidit retallar la producció en 1,2 milions de barrils diaris, a petició de l’Aràbia Saudita i amb el suport de països que no formen part del club, com Rússia, per augmentar així el preu del petroli.
Dos factors incideixen en la decisió de Qatar. D’una banda, la pèrdua d’importància de l’OPEP; de l’altra, uns complicats equilibris polítics al Pròxim Orient. Des del punt de vista econòmic, quan el 1973 l’OPEP va posar Occident contra les cordes, els estats que en formaven part produïen el 50% de tot el petroli del món i tenien el 70% de les reserves. I, a més, els Estats Units, principals consumidors del petroli de la zona, en tenien una gran dependència.
Ara la situació ha canviat molt. Els països de l’OPEP tot just produeixen un 42% del petroli mundial. A més, les fonts d’energia primària s’han diversificat molt i els Estats Units tenen una important producció de petroli -i, per tant, menys dependència de l’OPEP-. Segons les estadístiques que publica anualment BP, la producció de petroli als Estats Units pràcticament s’ha doblat en una dècada, i ha passat dels prop de 7 milions de barrils diaris el 2007 als 13 milions el 2017, un 89% més. En canvi, en el mateix període la producció dels països de l’OPEP ha augmentat un 10%: ha passat dels 36 milions de barrils el 2007 als 39 milions el 2017.
A més, els EUA n’han disminuït el consum, dels gairebé 21 milions de barrils diaris el 2007 a quedar per sota dels 20 milions el 2017. La dependència, doncs, és molt més baixa.
La fugida Qatar de l’OPEP és més simbòlica i política que transcendent des del punt de vista econòmic. El règim de Doha tan sols produeix el 4,8% del petroli dels països del càrtel i un 2% de tot el petroli mundial. Però l’Aràbia Saudita és el soci principal de l’OPEP i manté unes males relacions amb Qatar. El 2017 el règim dels Saud va imposar un bloqueig econòmic a Qatar -amb el suport de Bahrain, Egipte i els Emirats Àrabs Units- per la relació del règim de Doha amb l’Iran.
Des del punt de vista econòmic les diferències són importants. L’Aràbia Saudita ha pressionat l’OPEP per retallar la producció. Vol encarir el cru per augmentar els seus ingressos davant una situació econòmica interna que l’ha portat a tenir uns pressupostos deficitaris. Qatar segueix el camí contrari. Fa temps que ha diversificat les inversions. Només cal donar una ullada a les empreses espanyoles: és el primer accionista de Colonial, és soci d’El Corte Inglés i de l’Hotel W de Barcelona.
Sbretot, Qatar és el gran productor mundial de gas. Amb el seu adeu a l’OPEP, el règim de Doha vol augmentar la producció d’aquesta primera matèria. “El nostre objectiu és centrar-nos en els nostres negocis i millorar la posició internacional de Qatar com a principal productor mundial de gas natural”, va dir el ministre d’Energia de l’emirat, Saad al-Kaabi. El pla és elevar la producció de gas natural un 42%, per passar de 77 milions de tones anuals a 110 milions. La de petroli també esperen apujar-la, i passar de 4,8 a 6,5 milions de barrils diaris; a més d’obrir a Qatar un gran centre petroquímic el 2025. Uns plans que no encaixen amb els de l’OPEP -sobretot els de l’Aràbia Saudita-. No obstant això, els analistes creuen que l’adeu de Qatar a l’OPEP tindrà poca incidència en el preu del cru.