El passat interminable d’un negoci molt segur
La corredoria d’assegurances Jori Armengol té més de 125 anys d’història i cinc generacions familiars al darrere plenes d’anècdotes i aprenentatges
“No sabem exactament quan va començar el negoci familiar, però tenim algunes pòlisses que daten de l’any 1892”, explica Ferran Jori mentre mostra un document antic, fet a mà i engroguit pel temps: “Aquesta pòlissa és la número 2.503, per tant, vol dir que n’hi ha moltes més d’anteriors”. La corredoria d’assegurances Jori Armengol és un negoci que té, doncs, 125 anys d’història com a mínim. “Va començar el pare del meu besavi i després el meu besavi; ell va tenir dues filles però el negoci va continuar a mans d’un dels marit d’elles, el meu avi; després el meu pare i ara el meu germà i jo”, repassa Jori.
Aquest estiu el negoci es prepara per a un altre relleu generacional: “La meva filla i el meu nebot entraran a fer pràctiques, tal com vam fer jo i el meu germà al seu dia, però encara estan estudiant”. Aquesta és la primera vegada en més d’un segle que el negoci podria acabar liderat, doncs, per una dona.
Durant tots aquests anys el negoci dels Jori Armengol sempre ha sigut el mateix: la corredoria d’assegurances: “ Zapatero a tus zapatos ; hem tingut moltes ofertes per dedicar-nos a fer altres coses, però nosaltres sabem fer això i ho sabem fer molt bé”. Aquesta família té un altre secret: asseguren que el negoci ha sobreviscut gràcies als protocols que han establert per preservar el negoci per damunt de la família.
“Tenir una empresa familiar és complicat. Nosaltres som a l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar -de fet el pare, Amadeu Jori Armengol, n’és el president- i tenim molt clar que ens hem de mantenir en segona generació: encara que la família creixi, a l’empresa hem de tallar branques”, admet Jori. Als protocols hi tenen establert que, com a màxim, només pot entrar a l’empresa un fill de cada branca: “L’empresa no pot ser un refugi de gent que simplement visqui de l’empresa, hi ha d’entrar qui val; fer el contrari pot matar el negoci”. Un altre secret, per als Jori Armengol, és mantenir les accions sempre en mans de la família i definir clarament com es fan els traspassos.
“Ens apassiona el que fem; aquest negoci pot semblar poc sexi, però som allà on hi ha qualsevol risc econòmic, donant cobertura i a més som molt innovadors, antics i moderns alhora”, argumenta Jori.
En la part estrictament de negoci, aquesta corredoria d’assegurances s’ha fet gran apostant per la dimensió. “La internacionalització és clau, nosaltres fa 40 anys que treballem també a l’estranger i això ha sigut molt important per tirar endavant malgrat els mals moments”, explica l’actual gerent. D’aquesta manera, una pime com ells, d’una cinquantena de treballadors, ha aconseguit grans clients de nivell, alguns fins i tot de l’Íbex-35. “Hi ha de tot, empreses de moda, eòliques, tecnològiques i servim a empreses que facturen 2.000, 3.000 i fins a 4.000 milions a tot el món”, admet Jori.
Han sobreviscut a revolucions, guerres i canvis de cicle econòmics sense precedents: “Per al nostre sector un dels canvis més importants va ser quan van desembarcar a Espanya les grans asseguradores en massa”. Segons aquest empresari, els anys 60 i 70 a Espanya “gairebé ningú tenia res assegurat”. L’entrada de les grans companyies, sobretot nord-americanes, va trastocar el mercat dels preus. “Els preus van caure en picat i això va capgirar el sector, perquè fins aleshores les tarifes dels accidents estaven establertes en unes taules, regulades”, recorda Jori i afegeix: “Va ser en aquell moment que el meu avi i el meu pare van decidir internacionalitzar-se”.
La Guerra Civil Espanyola també va afectar de ple la família i el negoci. Quan va començar el conflicte els membres van haver de marxar. Es van refugiar a Suïssa, però el negoci i el despatx van seguir, sense captar clients però sense tancar. “No sé exactament els detalls d’aquesta època, però sé que de seguida que va acabar la guerra la meva família va tornar i va reprendre el negoci, i fins ara”, explica Jori sobre la història que van viure el seu pare i el seu avi.
Aquest any la companyia espera tancar amb una facturació de 4,5 milions d’euros i créixer via adquisicions d’altres corredories més petites. “Busquem empreses amb un ADN semblant al nostre, que pensin en el llarg termini i que cuidin la relació amb els seus clients”, explica Ferran Jori.
Fins ara la recepta els ha funcionat: “Nosaltres diem que quan agafem un client és per sempre”. I no és només una manera de parlar: aquesta família d’empresaris té clients amb els quals ja ha recorregut tres segles diferents.