Kodak viu i vol tornar a pujar al ring
Al contrari del que es creu, la històrica companyia de pel·lícula fotogràfica segueix viva, és rendible i està llançant globus sonda al mercat dels dispositius
El periodista argentí Sebastián Campanario escrivia diumenge passat al diari La Nación una columna d’anàlisi en què comparava el futur de les empreses petrolieres amb el “cas Kodak”. D’una manera brillant, Campanario establia un paral·lelisme entre el moment en què la fotografia digital va eclosionar -quan a Kodak el negoci captiu de la pel·lícula fotogràfica se li va desfer a les mans- i el moment actual, en què les alternatives al petroli en l’automoció comencen a ser populars i assequibles.
El títol de la columna era “¿Les companyies petrolieres seguiran el camí de Kodak?” I es podria dir que l’article resultava molt encertat si no fos per un matís: el camí de Kodak no va ser la desaparició -tal com insinua Campanario, tot i que sí que va patir una greu fallida-, sinó la fugida dels focus mediàtics, la venda de les seves llicències per quantitats milionàries i la focalització en les seves divisions més rendibles.
Sense menystenir la comparació de l’analista argentí, en la qual queda clara la intenció del títol, la veritat és que contra tot pronòstic Kodak va sobreviure a la seva pròpia mort el gener del 2012 gràcies a la gestió de l’aleshores conseller delegat, l’enginyer gallec Antonio Manuel Pérez. Després de la seva arribada el 2003 procedent de Hewlett-Packard, i en plena transició de model de negoci, Pérez va eliminar 27.000 llocs de treball i també va intentar acabar amb les assegurances mèdiques de tots els jubilats de l’empresa -sense aconseguir-ho-, motiu pel qual la seva reputació entre els treballadors no va ser mai gens bona.
De tota manera, i gràcies a aquestes dràstiques mesures, en el moment de la seva fallida, el 2012, l’empresa estava relativament sanejada i, després d’aconseguir col·locar la seva cartera de patents de sistemes de fotografia digital a un conglomerat de companyies -entre les quals hi havia Facebook, Google Apple, Samsung, Amazon, Microsoft i HTC-, va aconseguir sortir del forat. Es creu que, amb la venda, Kodak va aconseguir recaptar entre 500 i 600 milions de dòlars, amb els quals va aconseguir tornar la major part del préstec de 800 milions de dòlars que un any abans havia requerit d’un fons d’inversió.
El setembre del 2013, un jutge de Nova York declarava la sortida de l’empresa de la situació tècnica i legal de fallida i el restabliment de les seves activitats. Abans de deixar la companyia el 2014, Pérez va aconseguir vendre el negoci de la digitalització de documents a l’empresa britànica Alaris -que va passar a anomenar-se Kodak Alaris- i centrar l’activitat de Kodak en la impressió comercial i en la distribució de rodets de pel·lícula per al cinema.
Finalment, Pérez seria substituït el 2014 per Jeff Clarke, un executiu procedent del fabricant d’impressores HP, encara que la seva sortida de l’empresa als 67 anys es pot interpretar com una jubilació. L’etapa de Clarke s’ha caracteritzat per ara per no haver tocat les àrees que Pérez va deixar funcionant i haver intentat tornar a altres sectors on en el passat Kodak va ser líder, com és el cas de les càmeres fotogràfiques, tant analògiques com digitals.
De moment, els intents de retorn no passen de mers globus sonda en la franja dels dispositius de baix cost. El 2015 Kodak va llançar un smartphone, amb una càmera de 13 megapíxels inclosa, anomenat Kodak Elektra, que pretenia ser un híbrid entre un telèfon intel·ligent i una càmera de mà de baix format, com les EasyShare que en el seu moment va fabricar Kodak. Fins i tot es van dissenyar fundes vintage per al telèfon, similars a les que existien al segle XX per a les càmeres de Kodak.
Però Elektra no va tenir bones crítiques i ha acabat per passar desapercebut en el mercat, amb unes vendes més que discretes. Ara Kodak ho provarà a Europa i el Regne Unit amb una tauleta de baix cost anomenada específicament igual que la marca, la fabricació de la qual llicenciarà el fabricant Archos, conegut pels seus dispositius per a Android mediocres i de marca blanca. La tauleta costarà entre 89 euros i 129 euros, segons la mida de la pantalla -hi haurà un model de 7 polzades i un altre de 10-, i les seves especificacions tècniques seran bastant discretes.
Igual que Elektra, la tauleta sembla una aposta de baix perfil per sondejar un mercat del qual Kodak porta molt de temps apartada. La majoria dels analistes no li garanteixen l’èxit més enllà del seu avantatjós preu i fins i tot alguns gosen enriure’s del llançament. Perquè de fet no deixa de cridar l’atenció la insistència de Kodak -que per fi ha trobat la pau després de les dècades més turbulentes de la seva història- per complicar-se la vida en terrenys tan saturats i poc fèrtils com els del maquinari domèstic.
Diuen que els vells boxejadors sempre tornen al gimnàs on van començar la seva carrera, potser per recordar els bons temps o bé per oblidar els dolents, que hi ha de tot, en aquest esport. Segurament alguna cosa se’ls remou per dins quan veuen els joves talents dalt del quadrilàter, i segurament també Kodak es regira cada vegada que surt un mòbil nou o una tauleta nova amb un sistema de càmera digital que es va inventar als seus laboratoris. Llavors el vell lluitador, amb més d’un segle de trajectòria, sent que els músculs se li tensen i comença a moure els malucs i els braços, que fan crochets i uppercuts entre les ombres dels records.