La fusteria catalana que crea prototips de trens a Rússia i l’Equador

AL bell mig del districte financer de Quito hi ha el parc de la Carolina, un dels espais més concorreguts de la capital equatoriana. Des del desembre de l’any passat l’ajuntament de la ciutat va decidir exposar-hi una rèplica del metro de la ciutat perquè els habitants coneguin de més a prop la nova infraestructura. La línia subterrània encara està en construcció, però els curiosos que han passat pel parc de la Carolina ja saben quin aspecte tindrà el nou comboi que els facilitarà els desplaçaments. El que la majoria no saben, però, és que aquesta rèplica a escala real té segell català, concretament de Sant Fruitós de Bages.

L’empresa encarregada de construir aquest prototip és Puigdellívol, una fusteria que ha trobat en la fabricació d’aquesta mena de vehicles una pota important pel seu negoci. Tot va començar a través d’un acord que van signar amb una empresa de serveis tècnics anomenada IDP, amb seu a Sabadell. “Ells tenen la xarxa comercial i nosaltres produïm les seves maquetes”, que després serveixen com a model per fer cada projecte realitat, explica Fermí Garriga Puigdellívol, gerent de l’empresa. El procediment per construir les maquetes a escala real és senzill d’explicar, però el procés triga al voltant de tres mesos: l’empresa rep la documentació, trasllada els plànols a un programari per a dissenys en 3D i comença el muntatge. L’empresa treballa a partir d’una base metàl·lica, a més d’utilitzar el vidre per a les finestres. La resta, tot fusta. A partir d’aquí es concerta una visita amb el client final perquè vegi el producte i decideixi si vol fer-hi alguna modificació. “Quan entres dins una maqueta també entres dins el tren real”, diu Garriga. “Ho tens absolutament tot: els mateixos colors, el tipus de llum, els seients; a vegades superen la realitat”, afegeix l’empresari.

A partir de l’aliança amb IPD, la fusteria va anunciar fa poc la construcció d’un prototip del tren que recorrerà les rutes d’alta circulació de Rússia i els Urals. A banda, ja està treballant en nous projectes que encara s’han de fer públics. El cost de cada encàrrec és d’un 200.000 euros, una quantitat que pot variar en funció de les dimensions de cada vehicle. Al final, però, molts clients decideixen comprar els prototips. “El que fem són autèntiques peces de museu”, opina Garriga.

La història de Puigdellívol neix com qualsevol fusteria de poble. En el seu cas, el 1736, quan un dels avantpassats de Fermí Garriga va decidir muntar el seu propi taller artesà a Sant Mateu de Bages. El primer canvi important per al negoci el va dur a terme l’avi de Garriga, que va traslladar la fusteria a Manresa, un espai que l’actual gerent encara té present. “Tinc el record d’un net que veu una fusteria de tota la vida, amb màquines antigues i la imatge de l’ebenista típic d’aquells temps”, explica Garriga. Va ser el seu pare qui, anys més tard, va establir el taller definitivament a Sant Fruitós de Bages, des d’on Puigdellívol s’ha anat reinventant per afrontar els nous temps.

A banda del negoci relacionat amb la fabricació de prototips, la companyia encara es dedica a l’activitat tradicional, confeccionar mobiliari per a particulars. Però Puigdellívol també rep comandes per fer-se càrrec d’obres de gran envergadura, com ara la restauració de la Casa Vicens de Gaudí o les reformes a l’Hospital de Barcelona. La quarta línia de negoci és la de les exposicions, ja sigui per dissenyar els panells informatius o les maquetes de diferents obres. Entre les més destacades hi ha l’exposició Faraons, al CaixaForum de Barcelona, o la que repassa la trajectòria del cineasta Stanley Kubrick al CCCB.

“També ens sentim còmodes sortint de la zona de confort”, respon Garriga. L’obertura cap a nous mercats i l’adaptació a les noves exigències del mercat han permès que la fusteria superés el seu rècord de facturació el 2017, situat al voltant dels 4,6 milions d’euros.

Fermí Garriga forma part de la setena generació al capdavant de Puigdellívol i està convençut que la història del negoci continuarà. “Confiem que la vuitena segueixi; si no, estem igualment convençuts que se seguirà sentint el nom de la nostra fusteria”, diu, ja sigui a Rússia o Catalunya.