Per què els EUA de Trump no es convertiran en una tecnooligarquia
Raons per no entrar en pànic davant de les grans tecnològiques
Quin país es pot encabir a la Rotonda del Capitoli de Washington? Resposta: alguna cosa així com un Portugal i una Tailàndia. La riquesa neta de les famílies de cadascun és d'uns 1,3 bilions de dòlars, si fa no fa, segons les últimes dades disponibles de fa uns anys. Aquesta és aproximadament la riquesa acumulada dels multimilionaris que van ser a la segona presa de possessió presidencial de Donald Trump a Washington el passat 20 de gener. Bernard Arnault, propietari de l'imperi del luxe Moët Hennessy Louis Vuitton (LVMH) i home més ric d'Europa, va representar els forrats del Vell Continent. Mukesh Ambani, un industrial indi que és l'homòleg asiàtic d'Arnault, hi va representar els del Sud global.
Tanmateix, Elon Musk, Jeff Bezos i Mark Zuckerberg (riquesa neta agregada: 991.000 milions de dòlars, una mica menys que tres Luxemburgs) es van endur quasi tota l'atenció... i seients millors que els futurs membres del govern. Només la família Trump seia entre els gurus tecnològics i el 47è president mentre jurava el càrrec.
Aquesta proximitat amb el poder —literal i figurada— ha alarmat molta gent. Cinc dies abans, en el seu discurs d'adeu des de la Casa Blanca, Joe Biden va advertir que "als Estats Units hi està prenent forma una oligarquia" i que "el complex tecnològico-industrial pot provocar un perill real per al nostre país". I no només els nord-americans estan preocupats. El 18 de gener Reuters va informar que l'ambaixador alemany als EUA, un tipus sobri i teutònic normalment poc donat a les exageracions, havia alertat confidencialment el seu govern a Berlín que, entre altres moviments disruptius de la segona administració de Trump, "es donaria un poder per cogovernar a les grans tecnològiques".
Ara bé, malgrat l'organització dels seients de la inauguració, aquestes afirmacions semblen molt febles. Els EUA no són una oligarquia i tenen poques probabilitats de convertir-s'hi mai, per tres raons. En primer lloc, perquè els suposats tecnooligarques controlen una porció massa petita de la vasta i a bastament diversa economia del país per poder influir sobre la seva direcció. I aquesta era una de les pors principals de Biden.
Tot i que l'Amazon de Bezos, la Meta (matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp) de Zuckerberg i la Tesla de Mush juntes representen una desena part del valor de totes les empreses cotitzades dels EUA, la seva contribució econòmica és molt més modesta. Aquesta contribució, o valor afegit brut, es calcula sumant els beneficis de les empreses abans d'impostos nets i dels costos de finançament del que els empleats cobren en sous i altres serveis. Les companyies rarament informen de quant paguen en salaris, però les compres i les despeses administratives generals combinades amb els costos de recerca i desenvolupament en donen una idea aproximada. Afegim-hi els guanys abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions, i en resulta que Amazon, Meta i Tesla corresponen a un 1,8% de l'economia dels EUA.
Fins i tot si hi suméssim Apple i Alphabet (matriu de Google) —els consellers delegats de les quals també van ser al jurament de Trump, però que són empleats més que no pas propietaris-fundadors i, per tant, inoligàrquics— la xifra puja només fins al 3,1%. A Rússia, llar dels oligarques originals (en el sentit no-grec del terme), el total és molt més alt. Un estudi del 2004 dels Journal of Economic Perspectives apunta que dues dotzenes de magnats donaven feina a un de cada cinc treballadors i facturaven un 77% de les vendes totals de la indústria manufacturera i la mineria, cosa que en aquell moment representava dos terços de l'economia russa. A Hongria, el més similar que hi ha al món occidental a una oligarquia real, els amigots de Viktor Orbán, l'autoritari primer ministre del país, poden controlar entre un 20% i un 30% de l'economia, segons les estimacions.
Però altres mesures assenyalen una història semblant. Amazon, Meta i Tesla agrupen un 9% de totes les inversions de les 1.500 empreses més grans dels EUA. A l'Índia, Reliance Industries, l'empresa d'Ambani, en representa el 16%. La despesa en capital de totes tres equival a un 0,4% de l'economia nord-americana, comparat amb quasi un 1% de l'Standard Oil de John D. Rockefeller el 1906.
L'experiència de Rockefeller indica una altra raó per no entrar en pànic. Malgrat la seva immensa fortuna —al seu pic, quasi el doble que la de Musk relativa a la mida de l'economia dels EUA— va tenir problemes per fer-se escoltar als passadissos del poder, apunta Tevi Troy, autor de The Power and the Money (El poder i els diners, en anglès), una història de les relacions entre els potentats nord-americans i els presidents. El president James Garfield no sabia com escriure'n el nom.
Encara que Trump és clarament més business-friendly que els seus antimonopolístics predecessors de fa un segle, els seus sentiments cap a les tecnològiques no semblen gaire profunds. La paraula "tecnologia" no va aparèixer al seu discurs inaugural (en contrast amb "or líquid"). A més, l'opinió pública dels EUA encara importa i es podria girar fàcilment en contra dels multimilionaris tecnològics. Hi ha seccions de la base electoral de Trump que ja els odien.
Crucialment, en contrast amb Rockefeller, que tenia un control gairebé total sobre un producte crític per a l'economia com els refinats del petroli, ells no poden segrestar l'economia nord-americana. ¿Que no hi ha Amazon? Walmart t'enviarà feliçment a casa tot el que necessitis. ¿Instagram diu que et denega l'accés? Fantàstic, més temps per llegir un bon llibre. ¿Vols un cotxe nou? Segurament Tesla ja no és avui entre les teves primeres opcions. Fins i tot els coets espacials de Space X, l'empresa de Musk, podrien no ser l'única joguina disponible, encara que els seus dos competidors directes, Rocket Lab i Blue Origin (aquesta última fundada per Bezos) encara estan una mica endarrerits en comparació.
Massa rivals
La rivalitat pels coets subratlla l'última raó per mantenir la calma. Les grans tecnològiques no són un grup d'interès monolític com els oligarques russos, els negocis dels quals no competeixen entre ells. Els magnats de la tecnologia sovint entren en conflicte. Bezos i Musk competeixen a l'espai. Musk i Zuckerberg són amos de xarxes socials rivals. Amazon ha pres un bocí del negoci de publicitat online de Meta. I tots inverteixen en intel·ligència artificial.
Trump és més comerciant que els presidents anteriors, la qual cosa augmenta el risc de corrupció i amiguisme. Però l'economia dels EUA, incloent-hi el seu sector tecnològic, és massa dinàmica i difícil de manegar per acabar petrificant-se en una oligarquia de debò, per molt que diguin alguns diplomàtics i presidents.