Avatars humans per portar a terme assajos clínics
La companyia biomèdica ELEM ha obert una ronda de finançament d’1,2 milions d’euros a Capital Cell per ampliar el projecte V.Heart
¿Com seria un món on existissin plataformes d’humans virtuals, un món on aquests avatars servissin per testar medicaments o vacunes per als humans reals? Doncs bé, aquest món, que sembla tret d’un episodi de Black Mirror, ja és aquí. La companyia biomèdica ELEM, una spin-off del Barcelona Supercomputing Centre (BSC), és la primera plataforma amb l’objectiu de crear humans virtuals útils per realitzar assajos clínics. Amb matisos.
“No podíem fabricar un avatar humà de cop, havíem de començar per alguna banda i vam decidir que fos el cor”, explica el fundador d’ELEM Christopher Morton a l’Emprenem. El projecte s’anomena V.Heart, i es tracta d’una plataforma dotada d’una població de 256 cors digitals 3D basats en dades virtuals i reals de pacients. Recentment han obert una ronda de finançament a Capital Cell per valor d’1,2 milions d’euros, dels quals ja n’han aconseguit més del 64%. L’empresa està valorada en 7,5 milions i aspira a arribar als 250 milions l’any 2027. Ara volen ampliar la població de cors virtuals i treure al mercat una versió de la plataforma oberta perquè els clients puguin fer els seus estudis clínics.
Actualment els assajos per aprovar medicaments i altres productes farmacèutics han de passar per unes fases específiques. Primer es fan proves al laboratori amb cèl·lules, després es fan amb animals i finalment amb humans. “Els assajos són el taló d’Aquil·les de les empreses”, afirma Morton. Hi ha un gran pes de la dimensió ètica. Molts cops els resultats obtinguts en estudis amb animals no són traslladables als humans. Sovint també apareixen biaixos en els assajos humans, per exemple de sexe o edat. A tot això s’hi afegeix l’abandonament del 30% dels voluntaris que participen en assajos clínics, les traves reguladores imposades i els grans costos tant temporals com financers.
“Fer proves amb avatars com proposa ELEM és una possible resolució d’aquests problemes”, afirma Morton. Els cors digitals que bateguen dins un superordinador com el Mare Nostrum no posen en risc ni animals ni persones. A més, poden eliminar molts biaixos dels que es cometen en els assajos tradicionals. Per exemple, si en un estudi disposen de més cors d’homes que de dones, poden modificar les dades i multiplicar els segons. Morton ho veu necessari perquè “el cor femení és anatòmicament diferent del masculí, i no reacciona igual a les malalties”.
Més endavant, gràcies a la ronda de finançament també volen crear cors de nens i de persones amb malalties cardiovasculars minoritàries. Els assajos tradicionals no es poden fer amb infants per motius ètics, i també és molt difícil conduir-los en el cas d’algunes malalties rares perquè no es troben voluntaris. Els 256 cors digitals dels quals disposa actualment ELEM són sans, així que combinant-los entre ells o agregant-los malalties se’n poden crear de nous. “L’objectiu de la ronda és ampliar aquesta població base per tractar més patologies”, apunta Morton.
El fundador també remarca que els assajos clínics amb avatars humans digitals redueixen “riscos i costos molt importants per a les empreses”. Si una farmacèutica porta cinc anys investigant un medicament i hi troba algun error, tots els diners i el temps invertits es perden. També hi ha milers de productes que directament no arriben a provar-se per falta de recursos. “Amb els assajos clínics amb humans digitals seria més ràpid i barat treure al mercat aquests productes”, explica Morton.
Els assajos virtuals només són el primer pas per arribar a la medicina personalitzada. Per exemple, ara a un pacient amb asincronia cardíaca -és a dir, a qui no li funcionen els dos ventricles del cor alhora- se li posa un marcapassos i molts cops el cos el rebutja. En canvi, amb aquesta nova tecnologia es podria fer una còpia digital exacta del seu cor i preguntar-se què passaria si li canviessin la posició del marcapassos o un fàrmac concret. Així, fins a trobar la millor solució per curar el pacient.
“Els sectors d’aplicació són molts i ens agradaria abastar-los tots”, diu Morton. Ara que ja han avançat en la rèplica del cor, la seva ambició és copiar digitalment altres òrgans, com els pulmons o l’estómac, fins a arribar a la gran fita: l’humà fet de codis i bytes en comptes de carn i ossos.