Fumata blanca per a Xipre, tot i els seus desesperats intents per evitar l'impost sobre les grans fortunes russes. El resultat ha estat el que havien demanat Alemanya i l'FMI des del principi: ajuda del fons de rescat europeu de 10.000 milions d'euros (el 60% del PIB del país!) a canvi que els creditors de la gran banca paguessin la resta (prop de 6.000 milions, el 40% del PIB). Alemanya i el Fons volien impedir que l'ajut fos impossible de retornar, tot i que sumant el 60% del PIB en ajudes al 86% de deute públic actual, això puja ja a un 140% del PIB, una xifra que fa por.
De fet, s'ha desfet l'error comès amb Irlanda, quan el salvament propiciat pel BCE va permetre als que tenien obligacions del fallit sistema financer irlandès sortir-ne incòlumes. Amb el rescat de la banca i dels seus creditors, el deute dels contribuents irlandesos es va incrementar, de cop, en un 30% del PIB. Aquesta política de la Comissió Europea va desplaçar el gruix de l'ajust sobre els contribuents, en lloc de procedir contra els que havien prestat diners a aquests bancs. Amb Xipre, i anticipant el que pot passar a Luxemburg, Malta i, potser, Holanda, s'ha decidit una estratègia molt diferent. I Alemanya, amb el suport de l'FMI, i amb l'oposició de la Comissió Europea, finalment s'ha sortit amb la seva.
Els dos grans bancs de l'illa assumiran el gruix de l'ajust que han de pagar els residents de Xipre: primer, els seus accionistes; després, els que tenen obligacions, i, finalment, els impositors de més de 100.000 euros. Sembla de justícia que siguin els que havien apostat per aquestes institucions i obtenien bons rendiments els que carreguin ara amb part del cost de l'ajust. El debat ha estat sobre la quitança que s'havia d'imposar als dipòsits de més de 100.000 euros. El seu valor final, que sembla que oscil·larà entre el 30% i el 40%, significa la mort del model de negoci de l'illa, basat en l'evasió fiscal i el blanqueig de diners.
Després de la tremenda cridòria contra el salvament dels bancs que s'ha estès per tot Europa, les decisions d'aquests dies van en la bona direcció. El més sorprenent és que molts dels que criticaven que no es deixés caure els bancs estan ara en contra de la decisió sobre Xipre.