De xarcuters de Nou Barris a multimilionaris: el salt dels fundadors dels supermercats Condis

El 19 de març del 1961, els veïns del districte de Nou Barris, a Barcelona, estaven excitats. Aquell diumenge per fi podrien posar els peus al flamant Mercat de la Mercè. No es volien perdre l'enèsima inauguració d'un mercat a la ciutat, un dels equipaments clau en els mandats de l'alcalde franquista Josep Maria de Porcioles. Quan hi van entrar, una de les parades que els va cridar l'atenció va ser la xarcuteria Condal. Darrere el taulell, entre pernils, llonganisses i formatges, hi treien el cap tres germans: el Xavier, el Ramon i l'Antonio Condal i Escudé. Els primers clients no s'haurien pensat mai que d'aquella parada n'acabaria sortint Condis, una de les cadenes de supermercats que tindria més presència a Catalunya. Tampoc s'haurien imaginat que els germans Condal Escudé acabarien controlant un patrimoni net de 215 milions d'euros el 2024, segons el rànquing d'El Mundo. Com s'ho van fer? 

"A la dècada del 1960, Catalunya estava immersa en un procés de canvi d'hàbits de consum", contextualitza Carolina Luis-Bassa, directora del màster de màrqueting de la UPF-Barcelona School of Management. Les ciutats atreien nous habitants, el turisme començava a treure el cap i els productes envasats cada cop eren més populars entre les famílies. Aquest còctel va fer que, ben aviat, els germans Condal miressin més enllà dels xoriços i les secallones. La progressiva entrada de la dona al món laboral els va acabar d'empènyer. "Ens trobàvem que moltes dones no podien venir a comprar al matí i a la tarda teníem la parada tancada", recordava Antonio Condal, cofundador de Condis, el 2011, en declaracions a Betevé. Per posar-hi remei, van obrir el seu primer supermercat. 

L'expansió, a cop de talonari

El primer supermercat dels germans va aixecar la persiana el 1980 al carrer Vallcibera de Barcelona, també a Nou Barris. No tenia el nom de Condis. Es deia Condal Aliment. "En aquells anys, aquest concepte de comerç, originari dels Estats Units, estava arrelant a Catalunya", apunta Luis-Bassa. Els germans van tenir èxit i van expandir el negoci en forma de franquícia. Tan sols dos anys més tard en van estrenar la primera al carrer de la Font d'en Canyelles, al barri de la Guineueta, al mateix districte barceloní. 

Ara bé, la marca Condis no es va crear fins al 1992. El mateix any que Antonio Rebollo va encendre el peveter olímpic a Montjuïc, els germans donaven el vistiplau al nom que avui figura al rètol dels 688 establiments comercials que controla l'empresa, sobretot a Catalunya i Andorra, 226 dels quals són a la capital catalana. "És un nom curt, fàcil de recordar, modern i global", analitza l'experta. Per arribar a aquestes xifres i dominar el mercat amb una quota de mercat del 25% a la demarcació de Barcelona en el format de petit supermercat, la família Condal Escudé va haver de sortir a comprar. El 1995 es va quedar els 12 locals de la cadena Consuma; el 1996, els 116 de la coneguda Distop; el 1997, els 22 de Tiburón... 

Quan van arribar els 2000, Condis ja tenia una xarxa d'establiments sòlida a Catalunya. També havia estrenat la seva pròpia marca d'alguns productes bàsics. A banda d'això, la cadena es va convertir en una de les primeres d'Espanya a obrir un supermercat virtual: Condisline.com. L'èxit de la cadena a Catalunya va dur la marca a intentar emular la proesa a Madrid. I van calcar l'estratègia: comprar supermercats madrilenys. El 2001 Condis es va quedar 9 locals d'Hermanos Bravo i el 2002 fins a 17 més d'Undeva. El 2003 ja hi van obrir la primera franquícia. Condis va superar els 50 establiments a Madrid el 2007. Al cap de cinc anys, ja amb mitja dècada de vida, Condis va inaugurar tres conceptes nous d'establiment: CondisLife, CondisFresh i CondisExpress. El 2019, la marca controlava més de 600 establiments a Catalunya i a Madrid i s'havia convertit en un actor important de la distribució.

El 2021, la gestora de capital privat Portobello Capital s'hi va fixar i va comprar-ne un 45% de les accions. El 55% restant el va adquirir el consell d'administració de la companyia. En total, l'operació va generar una pluja de 270 milions d'euros. "Condis ha sabut mantenir la seva presència al mercat, malgrat l'altíssima competència, gràcies al seu enfocament local i a la seva capacitat d'adaptació", valora Luis-Bassa. "Alhora, també hi ha contribuït el seu model eficient de franquícies i les inversions que ha fet en innovació i sostenibilitat".