La venjança d'un abat a un bisbe: el desconegut origen de l'Aperol

Prendre's un Aperol Spritz a la terrassa de l'Hotel Majestic, al bell mig del passeig de Gràcia de Barcelona, val 20 euros. Demanar aquesta beguda taronja a la guingueta Nui Beach, a la platja de Calella, en costa 9. Al bar de còctels Blackberry, de Lleida ciutat, la copa surt a 7,50. Fa temps que l'Aperol Spritz s'ha obert pas a les cartes dels bars i restaurants catalans. Està de moda i, per això, el preu fluctua tant d'un indret a un altre.

És un aperitiu alcohòlic elaborat amb dues parts de cava o vi escumós, combinat amb dues parts d'Aperol i un rajolí de soda. Però, sobretot, és elegant i distintiu. Si més no, aquesta és la imatge que el grup Campari s'ha encarregat de cultivar a través de la publicitat.

La filial espanyola de la marca italiana, que té la seu a Barcelona, fa anys que factura més de 30 milions d'euros anuals venent, sobretot, la seva marca estrella: l'Aperol. Arreu del món, el 2023 la beguda va generar més de 2.900 milions d'euros. Ara bé, quin n'és l'origen i quants anys fa que és al mercat?

Una disputa clerical

El consum d'Aperol a Catalunya va començar a estendre's fort fa dues dècades. Va ser, justament, quan el grup Campari va invertir 150 milions d'euros per comprar l'empresa Barbero 1891, un grup històric irlandès de begudes alcohòliques. Fins a aquell moment, l'Aperol tan sols es consumia principalment a la regió del Vènet i generava uns 30 milions d'euros anuals.

Tanmateix, els directius de Campari tenien clar que la fórmula podia fer furor arreu, perquè és de baixa graduació d'alcohol i refrescant, dues de les tendències de consum que apuntaven a l'alça. Només els va caldre posicionar-la bé publicitàriament per aconseguir que, entre 2004 i 2019, les vendes de l'Aperol creixessin cada any un 16,5% de mitjana. De mica en mica, la beguda va anar arrelant als Estats Units, però també a països com Espanya, Alemanya, França i Àustria.

L'origen d'aquest beuratge que mou milions, però, està en una insòlita disputa clerical entre un abat i un bisbe. Per entendre-ho tot plegat, ens hem de situar a finals del segle XVIII, a Venècia. El protagonista, l'abat Giuseppe Barbieri. Era un personatge excèntric, de caràcter fort, maçó, liberal i molt amic d'Ugo Foscolo, un dels escriptors clau del romanticisme italià i considerat el pare de la novel·la italiana moderna. Barbieri estava enlluernat per la promesa de llibertat i progrés que veia en la figura de Napoleó.

Ara bé, quan el líder francès va cedir la República de Venècia a l'Imperi Austrohongarès el 1797, ho va viure com una traïció. Amb el suport austríac, l'Església va anar recuperant poder, però els ideals de Barbieri no encaixaven gens amb el model conservador del bisbe de Pàdua. Per això, el bisbe va prohibir-li ser abat de l'abadia de Praglia al·legant motius polítics. 

Per venjar-se de la decisió, va revelar al seu nebot les receptes dels licors que destil·laven els monjos benedictins. Amb el receptari monàstic sota el braç, el nebot va muntar la primera fàbrica de begudes alcohòliques el 1805.

La troballa de l'Aperol

L'empresa va anar passant de pares a fills. El 1918, el negoci estava regentat per dos germans: en Luigi i en Silvio Barbieri. Durant la Primera Guerra Mundial, en Luigi va haver de passar per quiròfan perquè li extirpessin un pulmó.

Durant la recuperació, en plena primavera, cada dia passejava tranquil·lament per la muntanya i recol·lectava flors, herbes i baies. A casa, matava el temps picant-les i bullint-les. Fins que li va sortir un licor molt lleuger i amb bon gust. Va compartir la troballa amb en Silvio i, junts, van incorporar-lo al catàleg. Pel nom, es van inspirar en el mot francès apéro, que en l'argot de la Belle Époque volia dir aperitiu. Van registrar la fórmula —que és secreta— a Pàdua.

A la dècada de 1950, l'empresa va passar a mans dels descendents dels dos germans, que van gestionar el negoci amb perícia: les vendes d'Aperol van anar creixent. El 1980 ja havien tocat sostre a Itàlia i van acceptar una oferta de compra del grup Seagram, que va començar a exportar la beguda tímidament. El 1991, però, Aperol va passar a mans de la irlandesa Barbero 1891. Tanmateix, no va ser fins al 2003 que, amb la compra per part del grup Campari, l'Aperol va guanyar popularitat —i vendes— arreu del món.