Per què els universitaris d'ara estan fotuts?

Pobra joventut ambiciosa. Durant dècades, el camí cap a una vida còmoda era clar: anar a la universitat, trobar una bona feina i esperar que arribessin els diners. Però avui els treballadors joves i ambiciosos tenen menys opcions que abans.

Entrar al sector tecnològic? Les grans empreses estan acomiadant gent. Al sector públic? Ha perdut prestigi. Fer-se enginyer? Actualment bona part de la innovació –des dels vehicles elèctrics fins a les energies renovables– es produeix a la Xina. Advocacia? La intel·ligència artificial aviat farà part de la teva feina. I ni se t’acudeixi pensar en el periodisme.

Arreu d'Occident, els joves amb estudis superiors estan perdent la posició privilegiada que tenien; en alguns casos ja l’han perdut del tot. Les dades del mercat de treball ho reflecteixen. L'economista Matthew Martin, de l'empresa d’anàlisis Oxford Economics, ha estudiat la situació dels joves nord-americans d’entre 22 i 27 anys amb titulació universitària. Per primera vegada en la història, la taxa d’atur d'aquest segment de població és més alta que la mitjana nacional. El recent augment de la desocupació entre els llicenciats està impulsat sobretot pels que busquen feina per primer cop.

Aquest fenomen no es limita als Estats Units. A la Unió Europea, la taxa d’atur dels joves amb estudis superiors s’acosta a la mitjana de la seva franja d’edat. El Regne Unit, el Canadà, el Japó... tots semblen seguir un camí similar. Fins i tot joves de l’elit educativa, com els titulats en administració d’empreses de primer nivell, en pateixen les conseqüències: el 2024 només el 80% dels graduats de l’escola de negocis de Stanford tenien feina tres mesos després d’acabar els estudis, en comparació amb el 91% que n'aconseguien el 2021.

Fa poc, el conegut “avantatge salarial universitari” –és a dir, el fet que els graduats guanyaven més– continuava creixent. Però últimament aquest avantatge s’ha reduït, fins i tot als Estats Units, al Regne Unit i al Canadà. Segons dades del banc central de Nova York, es calcula que el 2015 un graduat universitari nord-americà guanyava un 69% més que una persona que només havia acabat l’institut. L’any passat, aquest avantatge havia caigut fins al 50%. A més, els llocs de treball són menys satisfactoris. Segons una enquesta, la “diferència de satisfacció” entre graduats i no graduats als Estats Units és ara d’uns tres punts percentuals, molt per sota de l’avantatge històric, que era de set punts.

¿Que els graduats perdin els seus privilegis és negatiu? A nivell ètic, no necessàriament: cap grup té el dret natural d'estar per sobre de la mitjana. Però des d’un punt de vista pràctic, potser sí. La història demostra que, quan les persones amb talent no aconsegueixen el nivell de vida que creuen que es mereixen, sovint es generen problemes.

El científic de la Universitat de Connecticut Peter Turchin sosté que la “sobreproducció d’elit” ha estat històricament una causa directa de moltes revoltes, sovint liderades per “contraelits”. Alguns historiadors vinculen “l’excés d’homes educats” amb les revolucions del 1848 a Europa. Luigi Mangione en seria un exemple actual: llicenciat per la Universitat de Pensilvània, hauria tingut una vida pròspera. En canvi, està sent jutjat per l’assassinat presumptament intencionat del director general d’una asseguradora sanitària. Encara és més significatiu el grau de simpatia que ha despertat: ha rebut donacions per valor d’un milió de dòlars.

Per què els graduats estan perdent avantatges? Potser per l’expansió massiva de les universitats, que ha fet que es redueixi l’exigència. Si les institucions admeten estudiants amb menys capacitats i els ofereixen una formació més pobra, els empresaris podrien començar a veure poques diferències entre un graduat i algú sense estudis superiors. Un estudi recent de Susan Carlson, de la Universitat Estatal de Pittsburgh, revela que molts estudiants actuals tenen problemes greus de comprensió lectora. Molts estudiants de filologia anglesa tenen dificultats per entendre la novel·la El Casalot, de Charles Dickens.

És cert que algunes universitats ofereixen titulacions poc útils a estudiants que potser no hi haurien d’entrar. Ara bé, a llarg termini no hi ha gaire correlació entre el nombre de graduats i l’avantatge salarial: als Estats Units, per exemple, les dues xifres van augmentar als anys 80. A més, si parles amb estudiants de la majoria d’universitats, sobretot les més prestigioses, ràpidament veus que no són ximples.

Què demana el mercat de treball?

Segons un article recent signat per l'economista del Banc Central de San Francisco Leila Bengali i altres col·legues, la caiguda de l’avantatge salarial universitari es deu principalment a una menor demanda de llocs de treball amb requisits especialitzats. En altres paraules, els empresaris cada cop més poden contractar persones sense estudis superiors per fer feines que abans eren exclusives dels graduats.

Títol amb matrícula d’honor? Ningú no s’hi fixa. Això és especialment cert per a feines que requereixen un ús bàsic de la tecnologia. Fa uns anys, molta gent només aprenia a fer servir un ordinador a la universitat. Ara tothom té un telèfon intel·ligent, i els no graduats també dominen la tecnologia. Les conseqüències són clares: gairebé a tots els sectors els requisits formatius són menys exigents, segons dades del portal de feina Indeed. Als Estats Units, el sector de serveis professionals i empresarials contracta ara més persones sense estudis superiors que fa quinze anys, tot i que n’hi ha menys de disponibles.

També ha disminuït el nombre de llocs de treball favorables als graduats. A la Unió Europea, entre el 2009 i el 2024, el nombre de joves d'entre 15 i 24 anys que treballaven en finances i assegurances va caure un 16%. Als Estats Units, els llocs de treball en serveis jurídics són gairebé els mateixos que el 2006. Al Regne Unit, el camí habitual per a un estudiant que volia fer diners era entrar en un programa de postgrau d'un banc després de la universitat. Però des del 2016 el nombre de joves de vint-i-pocs anys que treballen en dret i finances ha baixat un 10%.

És fàcil culpar d’aquest declivi la intel·ligència artificial. La tecnologia sembla capaç d’automatitzar tasques de "coneixement" de nivell inicial, com ara tasques d'arxivament o d'assistència legal. Però les tendències que descrivim aquí ja havien començat abans de l’arribada de ChatGPT. Hi intervenen molts factors més. Sectors que tradicionalment contractaven graduats han passat moments difícils. Anys d’activitat fluixa en fusions i adquisicions han reduït la demanda d’advocats. Els bancs d’inversió ja no són tan agressius com abans de la crisi financera.

Val la pena estudiar a la universitat? Als Estats Units, molts ja han decidit que no. Entre el 2013 i el 2022, el nombre de matriculats en graus universitaris va caure un 5%, segons dades de l’OCDE. En canvi, als països rics on l’educació superior és més barata gràcies al suport públic, els joves continuen matriculant-se a la universitat. Deixant de banda els Estats Units, les matriculacions als països de l’OCDE van passar de 28 a 31 milions en aquests deu anys. A França, el nombre d’estudiants va créixer un 36%; i a Irlanda, un 45%. Els governs subvencionen titulacions inútils i animen els joves a perdre el temps estudiant.

A més, pot ser que els estudiants no estiguin triant les matèries correctes. Fora dels Estats Units, creix la proporció d’alumnes matriculats en estudis d’arts, humanitats i ciències socials. I també, inexplicablement, les matriculacions en estudis de periodisme. Si aquestes tendències reflecteixen les idees dels joves sobre el futur del món laboral, realment tenen un problema.