Les ulleres dissenyades a Catalunya perquè els cecs creuin el carrer sense ajuda
El giny, després de nou anys de feina i 6 milions d'inversió, aconsegueix transformar la visió en sons
BarcelonaLa sinestèsia és una variació no patològica de la percepció humana. Les persones sinestèsiques experimenten automàticament i involuntàriament l'activació d'una via sensorial o cognitiva addicional en resposta a estímuls concrets. Per exemple, poden veure un color quan senten una nota musical, o percebre tacte a la galta dreta quan assaboreixen un aliment. Per exemple, tocar una superfície més suau els pot fer sentir un sabor dolç. Aquestes experiències no són meres associacions, sinó percepcions. I és en aquest fenomen que es basen les ulleres per a cecs denominades Niira de l'empresa Eyesynth.
Unes ulleres que permeten a les persones sense visió ubicar-se en l'espai. Darrere aquest producte hi ha 9 anys de desenvolupament i 6 milions d'inversió. Ara ja són al mercat. Es poden comprar en una coneguda cadena d'òptiques d'Espanya i també a través de la pàgina web de la companyia, malgrat que no són barates, perquè el preu frega els 3.000 euros.
La seva història va començar quan el fill d'un amic d'Antonio Quesada, el primer executiu de Eyesynth, va néixer cec. Quiroga ja tenia una empresa dedicada a la realitat virtual. Però ell mateix és una persona sinestèsica i va pensar que podia provar la seva idea amb el fill del seu amic.
La idea d'Antonio Quesada partia d'un pla senzill, però molt complex de dur a terme: transformar la visió en sons. De fet, aquest empresari establert a Castelló va començar a treballar, per desenvolupar el programari, amb un superordinador de jocs. Necessitava molta capacitat de processament. Però, a més, després calia introduir-ho tot en unes ulleres. I llavors és quan va recórrer a l'empesa catalana Ànima Design per fer el disseny i l'ergonomia de les ulleres.
Com funciona el giny és difícil d'explicar. Les ulleres permeten que una persona cega pugui percebre la realitat que l'envolta mitjançant un so, el que es denomina un soroll blanc, que aporta informació sobre els volums del voltant, la distància i l'altura a la qual estan. Això permet a l'usuari percebre què té davant, darrere o als costats en temps real. Però hi havia un altre requisit. Aquests sons no podien anar en audiòfons dins l'oïda, per no interferir en un altre dels sentits de la persona. La clau per aconseguir-ho és un sistema d'àudio que transmet directament al nervi coclear a través del crani i sense cap mena d'implant.
¿Aquestes ulleres poden substituir el bastó del cec o el gos pigall? "Potencialment, seria possible", explica Antonio Quesada, tot i que entén que més aviat seria un element complementari. "Aprendre a fer anar el bastó són quatre anys –explica– i és un element clau per a les persones sense visió". A més, recorda Quesada, el bastó o el gos no funcionen amb bateria. De fet, les ulleres Niira s'han de carregar, i tenen una autonomia de 10 hores.
Eyesynth va desenvolupar les ulleres, però va posar un repte a Ànima Design: havien de pesar poc, ser ergonòmiques, adaptables a qualsevol client i tan maques com fos possible. Diego Quiroga, conseller delegat d'Ànima, explica l'encàrrec que li va fer Quesada: "El color és important, l'estètica també, i que el tacte sigui suau també".
De fet, les mateixes ulleres tenen clients diferents. La usuària més jove té 7 anys, i la més gran, 90. Calia que les ulleres poguessin adaptar-se a cada client, a cada cara, a cada crani per arribar al nervi coclear directament. Com es va aconseguir aquesta adaptabilitat a cada usuari? "Amb peces intercanviables i mòbils", apunta Diego Quiroga. Les ulleres es poden connectar via wifi per a les actualitzacions del software i, ara ja també, per introduir la intel·ligència artificial.
Quesada explica dos dels reptes importants que han pogut resoldre. Un d'ells era que les ulleres funcionessin també en la foscor. Hom es podria preguntar per què, atès que l'usuari és una persona cega. La resposta és contundent: "Un cec quan arriba a casa seva, si està sol, no obre els llums, no li calen, per això calia que les ulleres funcionessin en la foscor". L'altre repte és la velocitat. Ho explica Antonio Quesada: "Si un cec és a un pas de vianants, necessita saber si ve un cotxe, però també ha de saber a quina velocitat ve". "El primer software equivalia a 10 o 12 fotogrames per segon, ara són 60 frames per segon", explica Quesada.
¿Les ulleres funcionen? Diego Quiroga, d'Ànima Design, creu que sí. "Quan ens van fer l'encàrrec del disseny vam fer proves a l'oficina. Amb els ulls tapats i les ulleres posades ens podíem donar la mà, ens trobàvem sense problema".
