Triomfs i negocis del xeic de Castellfollit del Boix

Retrat íntim del campió del Dakar, Nasser Al-Attiyah

Triomfs i negocis del xeic de Castellfollit  del Boix
6 min

Hi ha un fil que connecta el ric estat de Qatar amb el municipi de Castellfollit del Boix, un nucli de poc més de 400 habitants al bell mig de la Catalunya Central, a la comarca del Bages. Un poble d’aquells on cal desviar-se d’una carretera principal per arribar-hi. És un fil que en moltes ocasions ocupa les portades dels principals diaris esportius; l’últim cop va ser, precisament, fa poc més d’una setmana. Alhora, és un fil que també està emparentat amb la reialesa de l’estat àrab. Es tracta del xeic qatarià Nasser Al-Attiyah (51 anys), que aquest mes de gener ha guanyat per quart cop el prestigiós Ral·li Dakar en la categoria de cotxes. Al-Attiyah és, a més a més, cosí de l’actual emir de Qatar, Tamim bin Hamad Al-Thani, propietari del París Saint-Germain, un fet que li atorga el rang de príncep. Tot va començar el 2018, quan Al-Attiyah va fer una petició a la seva mà dreta i persona de més confiança, l’igualadí Jordi Vidal, a qui havia conegut a través dels ral·lis: que li busqués una masia en algun lloc d’Espanya o Catalunya on passar temporades i desconnectar. Els motius: el clima, el menjar i la gent.

“Primer, vaig començar a buscar coses a prop de la zona d’Igualada. Tampoc volia que fos al Pirineu perquè havia d’estar a prop de l’aeroport de Barcelona. N’hi vaig buscar tres [de masies] i Cal Pons va ser la primera que va venir a veure. Li va encantar i se la va quedar”, narra Vidal en una conversa amb l’Emprenem. Ara bé, un cop escollida la masia, encara va tardar un any a tancar l’acord de compravenda, és a dir, el preu, amb Joan Esteve, un dels socis de la farmacèutica catalana Esteve i fins a aquell moment propietari de la finca.

Des del sí definitiu, Al-Attiyah s’ha convertit en un dels veïns puntuals -treu el cap pel poble de tant en tant, expliquen els veïns- més il·lustres del municipi. “El que més li va agradar va ser el verd del paisatge i la tranquil·litat”, recorda Vidal, que detalla que quan Al-Attiyah obre de bon matí les finestres de la casa queda bocabadat sentint els ocells cantar. “Ho valora molt perquè sempre està envoltat de gent i soroll”, afegeix qui exerceix de la seva mà dreta des de l’any 2014.

A Al-Attiyah no només el deixen bocabadat els ocells, sinó també el pa de pagès torrat, amb tomàquet i all, una de les primeres coses que va veure quan va trepitjar el municipi. “Li va generar moltíssima curiositat, perquè no ho havia vist mai”, detalla l’igualadí.

Un dels primers a mostrar-li aquest clàssic de la cuina catalana va ser el Josep, veí de tota la vida del municipi. “Al·lucinava. Érem al bar i li vaig sucar el tomàquet i després l’all i li vam fer tastar”, explica aquest veí, que atén l’Emprenem per telèfon. Ara, aquest s’ha convertit en l’esmorzar diari del pilot quan ronda per Castellfollit, on els veïns asseguren que s’ha deixat conèixer per tothom. “Va al bar a esmorzar o a dinar, un dia va anar visitar l’escola o volta amb el gos i la bicicleta i surt a córrer per la muntanya o a entrenar de tant en tant”, detallen alguns veïns, que en destaquen la proximitat: “Si li demanes una foto, et dirà que sí”. “No se’l veu un home de manies, tot i ser un príncep”, apunten. Val a dir que la denominació de príncep qatarí que se li dona en el món de la competició no li agrada gens: “Jo soc un pilot que no s’ha aprofitat de la seva posició”, ha dit reiteradament Al-Attiyah a la premsa.

Qui sap de sobres que no li agrada parlar d’aquest vincle reial és el Moi Torrallardona, el primer copilot i navegant de tot Espanya a convertir-se en guanyador d’un Dakar en la categoria de camions i, alhora, veí de tota la vida de Castellfollit del Boix. “És el poble d’Espanya amb més guanyadors del Dakar”, presumeix. Torrallardona, que ha coincidit amb Al-Attiyah -a qui coneix de fa anys- en la competició d’aquest gener, destaca que el xeic parla del municipi fins i tot durant el ral·li. “Està enamorat de Castellfollit”, sosté en una conversa amb aquest diari, mentre recorda que en aquesta darrera edició tothom es preguntava de què parlaven tot i ser rivals. “Doncs dels camps, dels porcs senglars que veu per casa o els cabirols”, respon. “No sempre parla de cotxes”, diu Torrallardona.

Però hi ha una faceta d’aquest xeic àrab molt menys coneguda i que, malgrat que no ocupa les notícies esportives, afecta la seva vida personal i té relació directa amb la seva pertinença a una de les famílies més adinerades de tot l’Orient Mitjà. També explica per què va estar un any amb un estira-i-arronsa per adquirir la masia, una propietat que compta amb prop de 200 hectàrees de terreny, a banda de la casa.

Quan Al-Attiyah no és damunt de quatre rodes o està desconnectant a Castellfollit, té el cap als negocis. Malgrat que el motor, i en especial el Ral·li Dakar, és la seva “forma de vida”, segons els qui el coneixen, no deixa de ser un hobbie : “Li permet córrer i voltar per tot el món. Per a ell és un manera de gaudir de la vida i desconnectar de les feines”, apunta la seva mà dreta, que afegeix que “és un 50% esportista i un altre 50% home de negocis”. I quins són aquests negocis?

La incògnita ha intrigat els veïns de Castellfollit. “Segur que té un pou de petroli!”, es rumorejava al municipi bagenc quan la notícia de l’arribada d’Al-Attiyah es va començar a escampar. El cert és que el xeic té diferents inversions que conformen la seva fortuna, valorada en més de mil milions de dòlars, segons diferents mitjans. Un d’aquests negocis no s’allunya del món del motor. Ell i la seva família són propietaris d’una xarxa de concessionaris de cotxes a Qatar, entre els quals destaquen sobretot els de Hyundai i la seva subsidiària Kia Motors, en un país on la marca més popular és Toyota.

A més a més, controla un conglomerat financer que es dedica a la inversió immobiliària: Barwa, companyia amb seu a Doha (Qatar) fundada l’any 2005. És des d’aquí des d’on gestiona promocions immobiliàries de cases i torres de pisos, grans centres comercials i també oficines i complexos residencials. Ara bé, els tentacles del món del motor també arriben a aquest àmbit dels seus negocis. L’any 2021, Dorna Sports, la gestora del Mundial de motociclsme, va fer públic un acord amb Barwa perquè fos l’espònsor principal de la cursa que donava el tret de sortida del Gran Premi de MotoGP de Qatar. A més, també ha estat un dels patrocinadors de l’equip espanyol d’automobilisme Addax. També dins el sector immobiliari, la família és propietària d’una constructora que aixeca una part important dels edificis de l’estat àrab.

I la cirereta del pastís se la queda un altre negoci: el del gas i el petroli, dues de les seves principals fonts d’ingressos. Al-Attiya té accions de Qatar Gas, la companyia del sector del gas liquat més gran del món, fundada l’any 1984 i que ha permès al país experimentar un creixement econòmic espectacular els últims anys.

Ara bé, EL ritme de vida d’una de les cares més conegudes del Dakar “no li permet” controlar-ho tot. “No és el típic dirigent que està assegut tot el dia en una oficina”, explica Vidal a l’ARA. És per aquest motiu que les diferents empreses no les gestiona ell sol, sinó que Al-Attiya està associat amb la seva família. Això li permet “desconnectar” dels negocis quan està competint. I en canvi, quan està pendent del dia a dia de les empreses, desconnecta del món del motor, explica Vidal.

Desvincular-se dels negocis no entra dins els plans d’aquest xeic, perquè en viu, però tampoc vol renunciar a l’esport. De fet, no només ocupa el seu temps amb el motor. El tir olímpic és la seva altra gran afició, després d’haver-hi començat quan li van prohibir competir en cap tipus de cursa de cotxes durant set anys. El motiu: el president de la Federació qatariana pertanyia a una família rival a la d’Al-Attiya i promovia altres pilots. Si per edat un dia es veu obligat a deixar el Dakar, “sigui com a mànager o com a professor de joves promeses del motor, segur que es manté vinculat a aquest món en el qual competeix des que tenia 20 anys”, explica Vidal.

De fet, una de les idees del pilot qatarià era convertir la finca de Cal Pons en una mena de ranxo, a l’estil del que té Valentino Rossi a Tavullia (Itàlia), on el llegendari pilot fa classes magistrals per un gens mòdic preu de 750 euros al dia, inclosa la visita al museu de Marco Simoncelli, situat a les mateixes instal·lacions.

En el cas d’Al-Attiyah, per ara la intenció no és convertir Cal Pons en una escola com va fer Rossi en el seu moment, sinó en un parc de motor en el qual es puguin practicar especialitats com el car cross, els buguis o les curses relacionades amb la moto, però sempre de forma privada i perquè aquest pilot i els seus amics en gaudeixin durant les temporades que passen a Castellfollit del Boix.

Però ni tenint una vida per a uns quants envejable Al-Attiyah deixa de tenir somnis, explica Vidal. Ser pilot d’avions és, que se sàpiga, l’única cosa que a aquest mil milionari qatarià li quedaria per fer.

stats