Un trasllat de seus sense una anàlisi objectiva del risc

Més de 150 actuaris de 30 països de tot el món s’han reunit a Barcelona en un congrés internacional del sector, desconegut però important per a la vida econòmica i, sobretot, financera. Perquè, al cap i a la fi, els actuaris són els analistes de risc. Un risc que s’analitza amb una base de coneixements empresarials i financers, però també d’estadística i matemàtica. I, sobretot, des del coneixement històric i l’experiència, segons explica Miquel Viñals, president del Col·legi d’Actuaris de Catalunya, organitzador d’aquest congrés.

I malgrat que els actuaris analitzen sobretot el risc financer i empresarial, en la seva feina hi entra l’estudi de tot tipus de risc, també el polític. Viñals, per exemple, té la seva opinió pròpia, com a actuari, del trasllat de la seu social fora de Catalunya de més de 1.500 empreses que posen com a argument el risc polític.

“En aquest cas són decisions de tàctica o del que sigui”, assegura, però no d’una anàlisi actuarial del risc, perquè “hi ha una part clara: el mercat català seguirà existint”. Per a Viñas, “tots els canvis que es puguin produir de domicili social i fiscal tindran un impacte molt més aparent que real”. El president del Col·legi d’Actuaris entén, per exemple, el trasllat en el cas dels bancs per continuar sota el paraigua del Banc Central Europeu. Però en el cas de la resta d’empreses, el canvi de seu “ve per altres coses”. “Actualment no hi ha cap decisió econòmica que sustenti un canvi”, assegura, però admet que “no totes les decisions són objectives”, malgrat que des d’un punt de vista actuarial s’haurien de prendre de forma objectiva.

“Pensem que el risc zero no existeix mai, i per tant s’ha de fer front a aquest risc i s’ha de preveure”, indica el president del Col·legi d’Actuaris, que recorda que hi ha “tot tipus de riscos” i que alguns “són molt difícils de valorar, perquè aquesta feina es fa amb l’experiència històrica, sabent què va passar, però si hi ha elements sense prou experiència només es pot arribar a intuir”, indica. Però el risc polític existeix, i un actuari el pot analitzar. “Es pot arribar a estimar quines seran les repercussions -diu Viñals-. Un economista sap que la incertesa determina una sèrie de problemàtiques, i en el risc polític hi ha incertesa”, explica. Però creu que des de la feina d’un actuari es pot saber fins a quines magnituds pot afectar aquesta incertesa. “Una altra cosa és quantificar l’impacte possible, perquè no se sap quin grau d’incidència tindrà la incertesa”, afirma aquest expert.

Si se sap fins a quin nivell pot afectar una incertesa, per exemple un tipus d’interès, llavors “s’intenta minimitzar” el risc i “mirar quin tipus de solucions pots donar”. Per exemple, una solució pot ser l’assegurança, que pot ser a tot risc o només per a una part, com la franquícia en una pòlissa d’auto.

El sector assegurador és potser el que més compta amb la feina dels actuaris. Però també les administracions públiques utilitzen els seus serveis, per exemple en el càlcul de les pensions. ¿Catalunya podria assumir en un futur les pensions en cas de ser independent? Viñals no es mulla, no entra a valorar-ho. Però sí que diu que des del punt de vista d’un actuari s’haurien d’analitzar dos aspectes: d’una banda, un risc demogràfic; de l’altra, com es finançaran.

Però després de fer l’anàlisi, s’ha de tenir en compte que la decisió ha de ser de país: si es vol mantenir una política social i com s’ha de pagar. En el debat de les pensions, el president dels actuaris catalans creu que s’ha de distingir entre les mesures estratègiques i les tàctiques. Per a ell, la decisió de crear la guardiola de les pensions -el fons de reserva que ara s’està esgotant- va ser una decisió tàctica. I troba a faltar entre els polítics decisions estratègiques, per saber com s’ha de fer en un futur. Decisions estratègiques com la de les mutualitats basques, on hi ha un acord per destinar a les pensions futures una part del salari.

Per a Viñals, de solucions per al problema de les pensions “n’hi ha”. Destaca que les més fàcils són els ajustos paramètrics, com allargar l’edat de jubilació. “Però el principal problema que tenim a Espanya és que la taxa de natalitat és molt baixa i hauríem de donar condicions perquè pogués créixer”, diu. Sobre la feina dels actuaris en el cas de les pensions, Viñals creu que “hauria de delimitar el risc i, en funció d’això, traçar les estratègies”, però indica que “el problema és que són decisions a llarg termini, i els polítics compten en períodes de quatre anys, i no es prenen les decisions que cal”, assegura.