La transició energètica a Corea del Sud passa factura a Austràlia

SidneyEnmig de les sessions de la COP30, Corea del Sud va anunciar que aspira a apagar les 61 centrals tèrmiques del país, responsables del 33% de la producció d’energia, en 15 anys. El quart comprador de carbó mundial, amb un 8% del total, ha posat data a 40 centrals i les 21 restants tindran un calendari de tancament a principis del 2026.

Kim Sung-hwan, ministre de Clima, Energia i Medi Ambient sud-coreà, assegurava des del Brasil que no només seria bo per al clima, sinó també “per incrementar la seguretat energètica, augmentar la competitivitat i crear milers de llocs de feina”. Es tracta del segon país asiàtic, després de Singapur, a adherir-se a la Powering Past Coal Alliance, una iniciativa que aglutina una seixantena de països, la majoria desenvolupats.

Una hora després de l’anunci, el ministre va participar en un acte a Belém amb el seu homòleg australià, Chris Bowen. Austràlia ha vist reduïda la seva presència al mercat sud-coreà amb competidors com Rússia o Indonèsia, però encara exporta gairebé el 10% del carbó al país asiàtic, amb un valor al voltant dels 2.300 milions de dòlars australians (uns 1.300 milions d'euros) aquest 2025 segons l’auditora Kpler.

Malgrat això, aquest tipus de mineria està en risc de no ser rendible. Segons una anàlisi de l’organització sense ànim de lucre amb seu als EUA IEEFA, no hi ha mercats emergents per al carbó australià (amb més qualitat) ni prou evidències que, en cas d’una possible alça de la demanda, aquesta no es cobrís amb carbó més barat. Per a Rod Campbell, director de recerca de l’Australia Institute, un laboratori d’idees d’anàlisi econòmica i de polítiques públiques, la decisió de Seül és un “missatge per acabar amb el carbó a l’Àsia”, emmarcat en la competició que mantenen amb països com el Japó, Taiwan i la Xina, que conjuntament formen el 56% de les exportacions de carbó termal australianes.

Des de la patronal, el Minerals Council of Australia, no admeten preocupació. En unes declaracions enviades per correu electrònic atribuïdes a la seva consellera delegada, Tania Constable, remarquen que Corea del Sud “segueix finançant tecnologies per a la captura de carbó al subsol per reduir les seves emissions, mentre utilitzen carbó” –encara que aquestes tecnologies no han demostrat la seva eficàcia–, i xifren en 6.900 milions de dòlars australians (3.900 milions d'euros) les exportacions d’aquest any, un 9,6% del total.

El Tresor australià, en canvi, en un informe d’aquest setembre, preveu que el valor de les exportacions de carbó, però també de gas, es desplomi un 50% en els pròxims 5 anys. “Per molt de temps no es creien realment aquestes tendències de descarbonització”, assegura Jorrit Gosens, doctor en economia ambiental i gestió i professor de la Universitat Nacional Australiana. “Crec que és l’hora que els governs tant estatal com federal comencin a fer-se a la idea que aquest no és un sector amb futur”, assenyala.

“La Coalició (de dretes) i el govern laborista veuen el problema de l’exportació de carbó i combustibles fòssils com una batalla massa gran”, apunta Peter Christoff, professor de canvi climàtic i política a la Universitat de Melbourne, que el 2012 va publicar un article en què demanava acabar amb l’exportació de carbó. “Els governs a Austràlia estan molt contents d’evitar el maldecap polític i permeten que els mercats facin la seva feina”, i això “és una mala idea”, conclou.

El Parlament sud-coreà colla el calendari

En l’última setmana una proposta de llei del Parlament de Seül ha assenyalat que la transició podria ser més ambiciosa, i que es tanquessin les centrals tèrmiques el 2035, cinc anys abans de les ambicions del nou president, Lee Jae-myung. Un gir polític d’un país tradicionalment reticent a invertir en energia renovable.

En l’última dècada, companyies sud-coreanes com la fabricant d’acer POSCO amb la seva filial Hume Coal i KEPCO (que té l’estat com a principal accionista) han intentat sense èxit obrir mines a Austràlia. Els tribunals i els governs han aturat els projectes, que comptaven amb l’oposició del veïnat i ramaders. “Si els últims 10 o 15 anys haguessin estat diferents i aquestes grans mines amb diners sud-coreans operessin [...], crec que hauria estat molt més complicat”, assenyala Campbell.

Però els diners semblen mirar cap a una altra banda, i el sector del carbó perd pes a Seül. Segons una enquesta recent a 105 alts directius, un 99% estan d’acord que el govern emprengui la transició energètica durant la pròxima dècada, i d’aquests la meitat apunten que veuen amb bons ulls abandonar els combustibles fòssils abans del 2030.