¿Torna la guerra comercial entre la Xina i la UE?
El 2012 la Xina va superar els Estats Units com el país amb més pes en el comerç mundial. Ja és el primer soci comercial de 124 països. Les seves reserves de divises van arribar al març als 3,4 bilions de dòlars. I, segons l'OCDE, podria ser la primera economia mundial l'any 2016. La tendència és clara, si bé l'economia xinesa es va desaccelerar i va créixer només un 7,7% en el primer trimestre del 2013.
Les empreses públiques xineses s'han fet grans gràcies al ferm suport estatal, que els permet gaudir d'un accés privilegiat al crèdit bancari i als mercats públics en el seu país. Però també estan subvencionades per aconseguir penetrar en els mercats mundials, on solen vendre els seus productes manufacturats per sota del cost real. A la UE, els campions xinesos afecten la competitivitat i, fins i tot, la supervivència de les empreses europees.
La Comissió Europea va anunciar la possibilitat d'aplicar mesures antidúmping contra les importacions massives de panells solars xinesos. La Xina, el primer exportador mundial d'aquesta tecnologia, ven el 80% de la seva producció a la UE, escombrant els productors locals. Els Estats Units ja van aplicar unes mesures similars l'any 2012.
Per altra banda, Brussel·les també preveu obrir una investigació sobre els possibles subsidis de Pequín a favor de Huawei i ZTE, el segon i el cinquè fabricants mundials del sector de les telecomunicacions, respectivament, que ja dominen el 25% del mercat europeu. No obstant, les decisions de Brussel·les les posen en dubte els mateixos fabricants europeus. Ericsson, Alcatel-Lucent i Nokia-Siemens temen reaccions que afectin les seves filials en sòl xinès. Alemanya, que suma la meitat de les exportacions europees a la Xina, prefereix que la UE arribi a una solució negociada amb Pequín. Precisament avui està previst que el primer ministre xinès, Li Keqiang, iniciï la seva primera gira oficial a Europa, i visitarà Berlín abans que Brussel·les. Segur que serà ben rebut per Angela Merkel.
