¿La teva empresa té raó quan et diu que tornis a l'oficina?

"La meva moral per a aquesta feina ha desaparegut, marxo seguríssim", va escriure recentment un treballador d'Amazon a Blind, un fòrum en línia on els empleats es queixen dels seus empresaris. La causa del seu descontentament va ser una carta enviada el mes passat per Andy Jassy, el cap del gegant tecnològic, que ordenava que el personal tornés a l'oficina cinc dies a la setmana. L'ordre ha provocat queixes entre els treballadors d'oficina d'Amazon, que abans havien de ser-hi només tres dies a la setmana. En una reunió el 17 d'octubre, Matt Garman, cap de la divisió d'informàtica al núvol d'Amazon, va dir a un grup de treballadors que, si no volien adherir-se a la política, podien plegar. Amazon no és l'única gran empresa que ha reprimit el treball remot. Goldman Sachs, un banc, PwC, una empresa de serveis professionals, i Stellantis, un fabricant d'automòbils, es troben entre els que han augmentat el nombre de dies que requereixen que els seus empleats entrin a l'oficina. Es preveu que n'hi haurà més. Una enquesta global recent de KPMG mostrava que quatre de cada cinc caps esperen tornar als cinc dies a la setmana presencials d'aquí a tres anys.

És possible que això ja passi. Cada mes, WFH Research, un grup d'acadèmics, pregunta als nord-americans quants dies van poder treballar des de casa durant la setmana anterior. Al setembre, al voltant del 28% de les seves jornades laborals van ser a casa, uns dos punts percentuals menys que l'any anterior. El canvi en altres sectors és més dramàtic: la proporció d'empleats d'empreses tecnològiques, financeres i de serveis professionals que treballen almenys una part del temps des de casa ha caigut una mitjana de deu punts percentuals.

L'obligació de tornar a l'oficina tendeix a irritar el personal. Una enquesta de Gartner va trobar que un terç dels executius i una cinquena part dels altres empleats deixarien la seva feina si els obliguessin a tornar a l'oficina. Per a algunes empreses, aquest pot ser l'objectiu. Moltes empreses tecnològiques i consultores van contractar massa treballadors durant el boom de la pandèmia de la covid-19. Aconseguir que alguns d'ells marxin voluntàriament reduiria els costos d'acomiadament, tot i que també implica el risc d'empènyer els empleats amb talent a unir-se als rivals.

L'explicació més probable és que molts caps creuen que tenir empleats a l'oficina comporta un millor rendiment. Molts estudis suggereixen que els empleats remots són menys productius. Un article que analitzava un grup de treballadors de l'Índia va concloure que els que treballaven sempre des de casa eren un 18% menys productius que els que treballen constantment a l'oficina.

Hi ha menys evidències, però, que deixar que el personal treballi des de casa un parell de dies a la setmana en un acord híbrid té un efecte negatiu en el rendiment. Un assaig de control aleatori a una agència de viatges en línia xinesa realitzat per Nick Bloom i dos investigadors més de la Universitat de Stanford no va trobar cap diferència perceptible en el rendiment entre els treballadors híbrids i els que treballaven completament des de l'oficina.

Els caps poden discutir que un call-centre no és representatiu de la feina que fan molts dels seus empleats. Les tasques més complexes, com ara assessorar un client sobre com estructurar una fusió o dissenyar una interfície d'usuari, poden requerir molta col·laboració que pot ser difícil de replicar virtualment. Els empleats júniors també poden rebre menys indicacions si interactuen amb altres persones només mitjançant trucades de Zoom.

Alguns caps es preocupen perquè el treball híbrid erosiona la cultura de la seva empresa, ja que els nous empleats no l'absorbeixen i els antics l'obliden. A la seva carta, Jassy va escriure que la cultura d'Amazon ha estat "una de les parts més importants" del seu èxit i que és més fàcil que els empleats "aprenguin, practiquin i millorin" quan treballen junts a l'oficina.

De moment, els inversors s'esperen abans d'emetre cap judici sobre la qüestió. Un estudi publicat a l'abril per Sean Flynn, de la Universitat de Cornell, amb dos coautors, analitzava 600 empreses nord-americanes cotitzades que havien publicat polítiques de treball remot. Els autors van trobar que les diferents polítiques en aquest camp no van tenir cap efecte significatiu en la variació de l'acció de les empreses. Però si Jassy té raó, això pot canviar aviat.