Tecnologia punta per accelerar els tests de qualitat
El fundador de Signadyne ha desenvolupat un dispositiu electrònic que permet controlar millor els experiments científics, així com accelerar i abaratir els processos de test i control de productes electrònics. Signadyne també ajuda a reduir els costos de les activitats de R+D.
Una de les escasses start-ups instal·lades a la incubadora del Parc Mediterrani de la Tecnologia, un edifici fantasma vinculat al campus de la UPC de Castelldefels, és Signadyne, l'empresa fundada a finals del 2010 per Marc Almendros, un enginyer de telecomunicacions i MBA d'Esade de 33 anys. "No m'havia plantejat ser emprenedor, però és una experiència més enriquidora que qualsevol màster", reconeix Almendros. Fa 4 anys, mentre feia el doctorat en comunicacions quàntiques, Almendros va desenvolupar un aparell electrònic que permetia controlar els complexos experiments que duien a terme al laboratori per manipular els àtoms amb làsers. L'interès que despertava el seu dispositiu cada cop que el presentaven en una conferència, nacional o internacional, els va fer veure que "podia tenir una sortida comercial", recorda Almendros, que va fer el doctorat a l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), ubicat al mateix campus de Castelldefels.
Rapidesa i fiabilitat
Durant un any, Almendros es va dedicar a desenvolupar la tecnologia gràcies a una ajuda de 100.000 euros de l'Agència Catalana de suport a la Innovació (Acc1ó). L'any següent, l'enginyer va fundar Signadyne, juntament amb el seu pare i el seu soci, Nestor Oliverios, amb un capital inicial de 25.000 euros.
"Es tracta d'una tecnologia d'alt rendiment d'ús general, aplicable a molts sectors", diu Almendros. Basats en un sistema de mòduls, els equipaments Signadyne serveixen per mesurar i testar dispositius electrònics i tenen tres àmbits d'aplicació principals: el primer és el control d'experiments científics. Els primers clients han estat centres de recerca alemanys i espanyols. El segon és el sector industrial i de les telecomunicacions: el dispositiu s'integra en els sistemes ATE (Automatic Test Equipment), i permet abreujar i abaratir els processos de testatge de les empreses de productes electrònics, des de fabricants de telefonia i peces d'automòbil fins a semiconductors o el sector aerospacial. La tecnologia Signadyne "permet provar més unitats per minut i donar més fiabilitat als processos de testatge, sense alentir els processos productius", diu Almendros. Una tercera àrea d'aplicació són els departaments de R+D de les d'empreses tecnològiques. "Signadyne accelera els processos i alhora redueix els costos d'innovar", diu Almendros.
L'empresa ven principalment a centres de R+D i ja ha tancat acords per distribuir els seus productes a Alemanya, França, Àustria, Suïssa, Corea, Singapur, Austràlia i Nova Zelanda. Davant el seu potencial de creixement, Signadyne va tancar fa poc una primera ronda d'inversió de 300.000 euros, en què han participat els fons de capital risc de La Caixa i Everis. També compta amb un crèdit de 100.000 euros d'Enisa (ministeri d'Indústria).
Filosofia industrial
L'equip de Signadyne està format per cinc persones i aviat se n'hi incorporarà una altra per ocupar-se de l'expansió comercial. "El sector de l'alt rendiment és complicat; cal seleccionar bé els distribuïdors si el que es pretén és introduir un nou producte", diu Almendros. Els seus principals competidors són multinacionals com la nord-americana National Instrument i ADLink, de Taiwan.
Un dels objectius de futur és penetrar als EUA, "un mercat complex que requereix una bona força comercial i molt finançament", diu Almendros. L'enginyer lamenta "la falta de visió industrial" dels inversors espanyols, encara molt reticents a l'hora d'invertir en una tecnologia "que no entenen". "Per això és més fàcil atraure capital llavor cap a projectes com aplicacions mòbils, que requereixen una inversió inicial inferior -afegeix-. Als EUA entenen que per poder competir a escala mundial amb empreses que facturen 1.000 milions d'euros no n'hi ha prou amb una inversió inicial de 200.000 euros", conclou.