T’agrada tirar la canya?

Potser no tothom n’és plenament conscient, però hi ha moltes maneres de pescar. A Casa Calicó, al carrer Àvila –al cor del Poblenou– se les saben totes des de sempre. Són un Fórmula 1 de la pesca, coneixen els secrets de la pesca esportiva de competició, la recreativa i la tradicional o alimentària. Les manies dels pescadors, les tàctiques per millorar la tècnica, els accessoris que et poden anar més bé, el que més li convé a un principiant i el que anhela el més expert dels pescadors.

Per exemple, hi ha molts fanàtics de la pesca esportiva que el que més valoren és l’adrenalina de la pesca activa, per això utilitzen esquers atraients en forma, per exemple, de peixets de colors que manipulen i fan moure amb la canya com si fossin titelles per atreure la peça que desitgen i que aquesta es comporti com un depredador darrere la presa. A aquesta tècnica se l’anomena spinning. En canvi, hi ha pescadors que prefereixen la pesca més aviat passiva, reunió a la platja amb amics i mentre xerren o vermutegen tenen la canya plantada per si els peixos piquen. És un vessant més social de la pesca que es coneix com a surf gasting. Hi ha també la pesca de barca, esclar. A qui li agrada molt aquest món és força probable que en un moment o altre s’hi atreveixi. És llaminera la possibilitat de tornar a casa amb un calamar, una sèpia o un bon bonítol. No ens oblidem de la pesca de muntanya. Al riu, les inevitables truites, i al llac, les carpes.

Una canya de platja pot arribar als quatre metres i vint centímetres. Una de riu, en canvi, no arriba als dos metres i és molt més flexible. Passaries hores escoltant el Daniel Calicó, l’actual propietari de l'establiment, i el seu pare, l’Enric, ja jubilat però amb una energia i memòria envejables quasi a tocar dels noranta anys. Són la segona i tercera generació d’aquest negoci que des de fa vuit anys està situat al Poblenou, però que va passar dècades a la plaça de les Olles, fins que l’any 2018, amb la nova llei d’arrendaments urbans, el propietari del local va decidir que calia apujar-los el lloguer a 8.000 euros al mes.

Per sort, van trobar aquest nou emplaçament que no els resultava gens estrany. Al mateix barri, per cert, on havien tingut el vell magatzem i també a prop del mar, el seu hàbitat més natural i reconeixible. Un cas tristament reiterat a la Barcelona d’avui que els va fer perdre entre un 30 i un 40% de la facturació anual. Una patacada de la qual s’han pogut rescabalar i tirar endavant amb nova clientela i, sobretot, gràcies a la gran diversitat d’articles que ofereixen –unes 8.000 referències diferents– i que els permeten aguantar les envestides de les grans superfícies i de la venda per internet.

L’especialització és un factor clau, la capacitat per satisfer tota mena de gustos i de demandes. Fa uns anys, a Barcelona hi havia entre quinze i vint botigues de pesca. Ara en queden dues. La botiga de la plaça de les Olles la va fundar fa 175 anys el senyor José Borrull, que tenia una fàbrica de xarxes de pesca i a qui el Born li va semblar una zona ideal, a tocar del ferrocarril i del port, per instal·lar-hi una botiga de pesca. Amb la crisi dels anys 20 i un progressiu endeutament va arribar el moment en què va traspassar el negoci a Joan Calicó, el pare de l’Enric i l’avi del Daniel, que venia del món del cuir i va saber veure el potencial que tenia la pesca recreativa per fer créixer el negoci.

Ell va ser també el fundador de la marca Kali de productes de pesca. Als anys setanta, el negoci es va escindir en dos. Per una part Calicó SA, encarregats de la fabricació i distribució, i per l’altra la botiga. Els materials han evolucionat molt al llarg dels anys. Abans els carrets eren d’alumini. Avui són de policarbonat. Les canyes eren de canya natural i avui són de fibra de carboni. Hi ha moltes possibilitats. Diferents materials, qualitats, mides i formes. Tenir un carret de qualitat sempre és recomanable. Un econòmic, de 50 euros, pot durar-te només un any si li dones molt ús.

Tant l’Enric com el Daniel s’han estimat i s’estimen el negoci perquè l’han viscut des de petits. Tots dos pesquen, i tant que sí. L’Enric ens ensenya orgullós la foto amb el corball de 41 quilos que va pescar en un viatge a Mauritània. “Es van quedar tots al·lucinats!”, recorda.