Ontiveros: "En la situació actual el creixement només pot venir d'Europa"

PERFIL. Emilio Ontiveros (Ciudad Real, 1948) és un dels economistes espanyols més respectats. Sobretot per les anàlisis que fa el centre d'investigació i consultoria Analistas Financieros Internacionales (AFI), del qual és el fundador i president. També és catedràtic d'economia de l'empresa a la Universitat Autònoma de Madrid i integra el consell d'administració d'algunes empreses, com Iberdrola i Mútua Madrileña. Ha escrit diversos llibres econòmics. En l'últim pronostica una "erosió" de l'hegemonia econòmica i política dels EUA al segle XXI i un augment de la capacitat de decisió dels països emergents en les institucions multilaterals. També preveu un envelliment de la població en les economies avançades i més "exigències socials" sobre la qualitat de la democràcia.

Quines són les causes de la crisi espanyola?

La causa fonamental són els desequilibris en la molt llarga etapa d'expansió que conclou el 2007 quan la crisi prové dels EUA. En aquell moment Espanya exhibeix un endeutament privat que és superior al de la mitjana dels països avançats i molt vinculat al sector immobiliari, que es desploma. És la combinació d'una punxada en un procés de pujada dels preus immobiliaris però amb uns ciutadans i empreses altament endeutats. Això és el que complica la crisi a Espanya en comparació amb altres països. Cal remarcar que no és un origen d'endeutament públic sinó privat.

Es podria haver evitat?

Sense cap dubte s'hauria d'haver controlat l'expansió del crèdit i sobretot la concentració excessiva en el sector immobiliari. També s'hauria d'haver moderat els incentius fiscals a l'adquisició d'habitatges, haver afavorit la diversificació del patró de creixement per mitjà d'incentius a la inversió en els sectors de més modernització econòmica i on hi ha un dèficit d'inserció, com els de coneixement i tecnologia de la informació.

I les solucions?

A molt curt termini és necessari eliminar el risc de recaiguda en la crisi del deute públic. Per això és molt important que hi hagi suports des d'Europa a la reducció dels tipus d'interès del deute públic espanyol, ja sigui amb el BCE intervenint els mercats secundaris o ajudant al finançament del Tresor en el primari. És una condició necessària per tocar fons i que no es compliquin més les coses. I a mitjà termini la condició suficient és que hi hagi creixement econòmic, i en la situació actual el creixement només pot venir d'Europa, de les economies que no estan sota l'escrutini directe dels mercats i que poden estimular les rendes dels seus ciutadans, per exemple apujant salaris i reduint impostos a Alemanya, o programes d'inversió paneuropeus. És l'única alternativa perquè l'economia comenci a créixer d'una manera suficient.

Sembla, però, que el rescat no arribarà el 2012.

Sempre he estat partidari que des del primer moment que el BCE va posar a disposició aquest programa, al setembre, les autoritats espanyoles ho haguessin demanat: hauria estat una manera de garantir que no hi hauria amenaces als mercats de deute. Sóc partidari de no apostar que les coses es compliquin. El nivell dels tipus d'interès actuals segueix sent excessiu.

Hem après la lliçó?

L'economia espanyola no tornarà a créixer en els pròxims anys a taxes pròximes al 4%, com les vam veure en els 10 anys previs al 2007, però crec que hi ha raons per creure que haurem après d'aquesta crisi, que encara que el creixement sigui menor al final sigui millor. Per exemple, més de la meitat dels actius dels bancs estaven concentrats en un sol sector, l'immobiliari, que no hauria d'acaparar el 50% dels actius i el 12% del PIB i l'ocupació. És bo que en una economia no es posin tots els ous al mateix cistell.

Vostè és partidari de flexibilitzar els objectius de dèficit públic.

Clarament. Crec que no hi haurà més remei. Com s'està fent en altres països, en un entorn de recessió tenir objectius de dèficit excessivament ambiciosos és inassumible i procíclic perquè acaba contribuint encara més a la crisi. Els objectius de dèficit han d'existir per complir els compromisos europeus però han de ser realistes i compatibles amb el necessari creixement econòmic.

Llavors no complirem?

És molt difícil, però ho hem de veure. El govern espanyol sembla disposar de dades que apunten en la direcció del compliment de la meta del 6,3%.

Diu que Espanya està manifestament tutelada.

Sí. Des del maig del 2010 Espanya té un marge de maniobra limitat. Patim una tutela molt estreta i no gaire diferent de la de qualsevol país que ha demanat un rescat total.