El secret dels Calbet, la dinastia que ha omplert Catalunya d'electrodomèstics
La cadena familiar de botigues d'electrodomèstics disposa de 35 botigues i d'un centenar d'empleats
Quan Yolanda Oliver va dir a casa que Calbet Electrodomèstics l'havia contractat a la botiga de Viladecans van fer una festa. Només tenia 20 anys, però la seva família sabia que treballar-hi era sinònim de tenir una bona feina. El temps els ha donat la raó. Més de vint-i-cinc anys després, encara en forma part, a l'equip d'atenció al client. Montse Fusté, quan en tenia 16, també passava les tardes despatxant neveres i rentadores en una de les botigues de la marca. D'això ja fa més de trenta anys i encara treballa al departament comercial de Calbet. "Em considero part de la família i, de fet, sempre m'han dit que és com si ho fos", confessa en un vídeo corporatiu.
Aquest 2024, la cadena catalana especialitzada en la venda d'electrodomèstics està a punt de celebrar setanta-tres anys de vida. Les trenta-cinc botigues físiques a Catalunya i a les Illes Balears que aixequen la persiana cada matí i els cent treballadors que ho fan possible certifiquen que l'empresa familiar ha sabut sobreviure en un mercat complicat. El sector dels electrodomèstics va ser un dels més castigats per la crisi econòmica del 2008: si abans a Espanya s'hi venien més d'11 milions d'aparells, el 2015 la xifra va baixar fins als 5 milions. El 2022, l'indicador s'ha recuperat una mica, però no del tot: es van vendre 9,7 milions d'electrodomèstics, segons la Federació Espanyola de Comerciants d'Electodomèstics (FECE).
L'arribada constant de nous productes i de tecnologies innovadores tampoc rema a favor de les petites cadenes del sector, com Calbet, que han de fer-los lloc al catàleg. Tot, amb la mirada posada en la competència de grans multinacionals com MediaMarkt i Fnac. Així doncs, com s'ho ha fet per continuar existint?
La família, un patrimoni valuós
El concepte que ha mantingut viu el negoci de Calbet ha estat el de la família. Ho apunten els seus treballadors, però també Susana Domingo, directora del màster de màrqueting de la UPF-Barcelona School of Management (UPF-BSM): "Tenir una estructura familiar els ha permès prendre les decisions de manera ràpida, àgil i coherent". També recorda que "la cultura empresarial arrelada en valors familiars pot ajudar a fomentar un ambient de treball col·laboratiu i compromès". Això, segons ella, es tradueix en dues coses molt preuades en l'entorn dels negocis: més productivitat i més innovació.
La dinastia dels Calbet va endinsar-se en els negocis el 1951, amb una ferreteria a Viladecans. Al capdavant hi havia l'avi de Joan Carles Calbet, l'actual director general. Es llevava d'hora i, a les sis en punt del matí, ja despatxava. Era la botiga més matinera del poble. Al cap de deu anys, el fill va expandir el negoci al local del davant. Allà, només hi venien una categoria de productes que estava creixent com l'escuma: els aparells elèctrics. De seguida van arrelar amb força al barri. Els veïns encara recorden quan hi anaven a comprar, fins i tot quan no tenien diners. "Els dèiem que s'ho emportessin i que ja trobaríem la manera de pagar-ho més endavant", explica Jaume Calbet, pare de l'actual director, amb motiu del 70è aniversari de la companyia.
A les dècades del 1980 i el 1990, la marca va començar l'expansió amb l'obertura de botigues fora de Viladecans. Però el gran esclat va arribar el 2006. Aquell any, l'empresa va comprar i va reflotar una vintena de negocis de la marca Red Élite, en fallida. Avui ja tenen presència a totes les províncies catalanes i tres establiments a Mallorca. "Calbet fa gala dels valors compartits, com la llengua i la cultura de Catalunya, com fa l'operadora de telecomunicacions Parlem", explica Domingo. Segons l'experta, aquesta aposta l'han combinat amb una estratègia de proximitat, apostant per integrar-se al teixit comercial dels barris, que els ha donat bons resultats: "Coneixen els seus clients i s'adapten a les necessitats que tenen, donant-los una atenció que s'ha convertit en un dels grans al·licients de fidelització". Per a Domingo, com que al centre de les polítiques de l'empresa hi ha la clientela i el personal, el negoci se'n ressent positivament. "Poden preveure els canvis en les tendències de consum i ser una empresa molt receptiva", conclou.
