Els riscos dels pensionistes
Pobresa relativa
La crisi ha tingut un efecte curiós sobre les estadístiques. Tradicionalment, el risc de pobresa entre les persones de més de 65 anys d'edat ha estat sempre més elevat que per a la resta de la població (un 21,7% davant d'un 20,7%). No obstant això, l'augment sense fre de l'atur i la pèrdua generalitzada de poder adquisitiu han canviat les coses. Ara la taxa de risc de pobresa en el cas de la gent gran és del 16,9%, mentre que la de la resta de la societat s'ha enfilat fins al 21,1%, segons un informe de la Fundació Primer de Maig, vinculada a CCOO. Això no vol dir que els majors de 65 tinguin més diners. Simplement, l'empobriment general els fa millorar de posició en termes relatius. De fet, segons una enquesta a persones sense llar de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), la xifra de persones que han perdut la casa entre el 2005 i el 2012 s'ha disparat un 45% entre la gent d'aquesta franja d'edat. Les dades europees comparades inquieten: el nivell de pobresa dels menors de 60 anys d'Espanya (2011) només és superat a la UE per… Romania. Per sobre dels 65 anys, ens passen Grècia, Xipre i el Regne Unit.
El pilar dels avis
Moltes llars s'aguanten econòmicament gràcies a la pensió dels avis. Segons l'INE, en el tercer trimestre del 2012 un 26% de les llars espanyoles tenien un jubilat com a pilar o persona de referència. Per si no fos poc, en un 9% d'aquests casos hi havia una persona a l'atur. L'any 2007 les llars amb un pensionista al capdavant on hi havia fills o néts aturats representaven només el 3,6%.
Pensions
L'Estat gasta en protecció social i polítiques per a la vellesa menys que els seus socis europeus (1.862 euros per habitant, en comparació als 2.668 de la mitjana europea, segons Eurostat). I no només això. Ens trobem ara que la font de finançament de les pensions, que són les cotitzacions socials a la Seguretat Social, reculen per l'enfonsament de l'ocupació. Actualment a Catalunya hi ha gairebé 900.0000 persones sense feina, i a tot l'Estat freguen els sis milions. Amb aquest panorama, la relació de cotitzants per pensionista ha caigut per sota del dos a un.
Reacció
Per si no fos prou la funció social que estan tenint avis i pensionistes en aquesta crisi, també han d'aguantar el copagament farmacèutic o l'exclusió de 450 medicaments d'ús comú del finançament públic. Podem adduir que no és l'edat, sinó el nivell d'ingressos, el que determina qui ha de pagar i quant. La Fundació Primer de Maig examina aleshores la factura quotidiana. El preu de les patates, per exemple, va pujar l'any passat un 9%. Despeses de la llar com la llum o el gas, un 10,8%. Els medicaments i el material terapèutic, un 20%. La fruita, un 6,2%. La pensió (854 euros a Catalunya, de mitjana), un 0%. Sort que aquest 2013 el govern Rajoy ha fet un gest i ha apujat les pensions un 1% (i un altre 1% per als que cobren fins a 14.000 euros l'any). Esperem que la inflació no torni a ser del 2,9%. I, considerant el rol dels jubilats, que les pensions públiques siguin sagrades.