Els regals de museus de tot el món es fan a Barcelona

BarcelonaEl MNAC, el Picasso, el Thyssen, el Reina Sofia, el Guggenheim, la Tate, el MoMa, el Van Gogh, el Munch… Tots aquests museus tenen en comú que els regals que s'hi venen s’ideen a Barcelona. Amb una trajectòria de més de 30 anys, Ming Productions és l’empresa que dissenya moltes de les llibretes, imants, peluixos i tasses que es poden trobar a les seves botigues. Amb fàbriques a Badalona, Montgat i Dallas (Estats Units), la companyia és el resultat de totes les idees que pot arribar a tenir Benjamín Villa, el seu conseller delegat i fundador.

Tot va començar amb una trobada en un bar amb el net de Joan Miró, David Fernández Miró. Entre copes, va sortir la idea de fer samarretes per vendre-les a la Fundació Miró. En aquell moment, els museus no s’havien convertit ni en espais tan populars com ara ni tenien tan institucionalitzades qüestions com la venda de records. I els drets d’autor encara no estaven gaire regulats. Tal com recorda Villa, eren els bidells els que podien vendre algun souvenir, que no eren res més que postals i diapositives com les d'abans.

Així va néixer Ming Productions, en mans d’un estudiant que no es prenia seriosament els estudis de ciències empresarials —encara li queden assignatures de primer—, però que no dubtava que tenia una vena artística. “El problema és que soc massa maldestre”, admet. Després de la Fundació Miró, van venir el Museu Picasso, el Dalí i el Prado. Dos anys després, Espanya se li havia quedat petita i va expandir-se cap a França i al Regne Unit, i es va fer un lloc al Louvre, al Pompidou i a la Royal Academy of Arts. Actualment, l'empresa té presència en un miler de museus de tot Europa, els Estats Units, Mèxic, el Japó, la Xina o Austràlia. Sense oblidar-se dels orígens, ha preparat algun detall per al 50è aniversari que celebra la Fundació Miró i també per a l’exposició que ha portat fins a Tòquio.  

Però no tot han estat samarretes amb quadres. Ben ràpid, la companyia catalana les va acompanyar de llapis i gomes d’esborrar. El catàleg actual de Ming Productions se situa en les 2.000 referències i hi ha de tot. Un osset amb el bigoti de Dalí, una dessuadora amb els colors d'El crit de Munch, una bola de neu de vidre amb El fill de l'home de Magritte o màscares per dormir amb els ulls de Frida Kahlo. “Fem un vestit a mida”, subratlla un empresari que s’ha sabut adaptar a les noves exigències de qualitat i sostenibilitat. Fins i tot, ha treballat amb el director de cinema Pedro Almodóvar, i s'ha encarregat del marxandatge de la pel·lícula ¡Átame! Si ha de triar el més curiós que mai ha fet, no dubta a escollir els records que va idear per al Museu del Sexe de Nova York. 

Per a Villa, els records que dissenya i fàbrica, o “les xorradetes”, com diu ell, són “souvenirs de luxe”. “Els que compres a la Rambla, els pots trobar en qualsevol ciutat del món. La diferència està en les botigues dels museus”, defensa. Els temps han canviat des que va començar a vendre’ls. Ara, anar a un museu és una parada obligatòria en qualsevol viatge, tant si a algú li agrada molt l’art com si no. “I el visitant no pot endur-se cap quadre, però sí una postal”, remarca. Poc importa que no visiti cap museu a la ciutat d’origen. Fins i tot, és conscient que hi ha clients que només van a la botiga i no visiten les exposicions.

Per a algú que agafa avions per veure exposicions on sigui i per a qui les Pintures negres de Goya són la seva Capella Sixtina, és una mica incòmode la munió de caps que es poden concentrar avui dia davant d’una obra —i el mar de mòbils que es barallen per aconseguir una instantània borrosa de la pintura—, però reconeix que les coses ara són així. Òbviament, les botigues ja no queden en mans de bidells i s’han convertit en una de les potes més importants dels museus, també pel que fa als ingressos, a banda dels diferents restaurants i cafeteries que acostumen a tenir. 

Aconseguir saber quines obres es poden convertir en marxandatge no és fàcil i les oficines de l’empresa, a tocar del CaixaForum —on també venen els seus productes—, estan plenes de llibres d’art. Els treballadors reconeixen que hi ha artistes més senzills que d’altres per plasmar-los en souvenirs, però prefereixen no mencionar-los per no generar cap conflicte. Això sí, queda clar que l’art conceptual és molt més difícil de traslladar a una samarreta i també que hi ha pintors que poden semblar molt assequibles, però que tenen obres impossibles de fer comercials.

Ampliar les fàbriques a Barcelona i als EUA

Un cop dissenyat el record, cal produir-lo. “Ens encarreguem de tot, des del principi fins al final”, assenyala Villa. A Montgat té una fàbrica on es fan els productes de porcellana, mentre que a Badalona es creen les llibretes, els imants i els llapis. Més lluny, es troba la planta de Dallas, dedicada a donar servei als 400 museus que hi ha als Estats Units. També fabriquen a través de tercers a països com Alemanya, la Xina, l’Índia i Corea del Sud. En un escenari de guerra aranzelària, Ming Productions preveu ampliar les plantes que té a Barcelona i Dallas per no dependre tant d’Àsia, tot i que reconeix que hi ha productes que només es troben allà. 

Amb una plantilla de 80 treballadors, la companyia va facturar set milions d’euros l’any 2024 i espera créixer aquest exercici. Amb la darrera crisi econòmica, va començar a aparèixer més competència i l’aturada mundial per la covid va ser un dels moments més durs que va viure l’empresa. Van estar a punt de tancar. 

La pandèmia ara sembla molt llunyana, però la companyia està diversificant la cartera per si de cas. Amb tota l’experiència acumulada en souvenirs artístics, han detectat un nou nínxol de mercat amb molt camp per recórrer: els regals que fan les empreses. Tothom acumula bolígrafs que no funcionen o llapis de memòria que fan nosa. És aquí on l’empresa barcelonina vol introduir productes personalitzats que deixin un bon gust de boca i, si pot ser, que siguin macos.