Rebaixar el rebut de la llum és possible

El rebut de la llum s’ha encarit a l’octubre aproximadament un 6%. I no és per un augment desmesurat de la demanda. La causa, bàsicament, és la sequera, que ha portar a mínims la generació hidràulica i ha disparat la generació amb carbó i gas, combustibles que encareixen l’electricitat. Però és possible abaratir-ne el preu? Amb el model actual sembla difícil, però els experts creuen que si realment som capaços de fer la transició energètica, el futur hauria de dur cap a un model de menys emissions de CO2, i més barat. Ara bé, “el canvi no serà pas fàcil”, assegura la directora general de l’Institut Català de l’Energia (Icaen), Assumpta Farran, que recorda que al nostre país encara hi ha molt poca producció renovable i, a més, hi ha el repte d’acabar tancant les tres centrals nuclears, que generen més de la meitat de l’electricitat que es consumeix. Per fer aquesta transició energètica es poden seguir alguns passos que ja s’estan fent en altres llocs del món. Són experiències -i negocis- que marquen el camí a Catalunya, que té com a objectiu final arribar a l’any 2050 amb un model net i 100% renovable.

1.

L’eficiència energètica sembla un factor clau per aproximar-se als objectius. Consumir menys i disminuir la dependència energètica de l’exterior són la clau. I en aquest últim aspecte entren en joc, per exemple, les energies renovables. Més renovables es tradueix en energia més barata. Això es pot quantificar. La patronal de renovables APPA, en el seu últim informe referit a l’any 2016, explica que el sector de les renovables va aportar 8.511 milions d’euros al PIB espanyol, 1.000 milions d’euros en fiscalitat i un saldo exportador net de 2.793 milions. Però el que és més important: va fer estalviar 5.989 milions d’euros en importacions energètiques.

L’eficiència és el primer factor d’estalvi. Fins i tot les elèctriques tradicionals ho entenen. Endesa, companyia dominant en el mercat elèctric català, assegura que la meitat de les empreses catalanes podria estalviar gairebé un de cada quatre euros -un 25%- en la seva factura si implantés mesures d’eficiència energètica. Aquesta dada s’extreu de l’ Informe de comportament energètic de les empreses espanyoles 2017 que ha fet la companyia. L’estudi es basa en els resultats obtinguts entre els anys 2014 i 2017 de l’anàlisi del comportament energètic de 3.684 empreses d’arreu de l’estat espanyol, i conclou que només un 18% apliquen mesures d’estalvi energètic. Entre els resultats obtinguts en el cas de les empreses catalanes, destaca la conclusió que la implantació de mesures d’estalvi energètic a les empreses s’amortitza en quatre anys.

Però encara es pot anar més enllà. Xavier Farriols, president del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, destaca alguns dels eixos per millorar. Per exemple, amb l’ús i tractament de les dades que, amb la digitalització dels comptadors, haurien de ser accessibles i tractades amb sistemes de big data, es podria obtenir una valuosa informació sobre comportaments i despesa. Altres factors són la necessitat d’una edificació eficient.

Farriols també fa especial incidència en la necessitat que les pimes optimitzin els seus processos, i aposta per solucions conjuntes entre les companyies elèctriques i els polígons industrials. L’eficiència té una traducció directa en diners. Ser eficients rebaixa la intensitat energètica, és a dir, la quantitat d’energia necessària per a un punt del PIB. Doncs bé, segons l’estudi The market report series: energy efficiency 2017, presentat al Club Espanyol de l’Energia per l’analista d’eficiència energètica de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) Samuel Thomas, la diferència entre el PIB real del món del 2016 i el PIB teòric sense eficiència energètica suposa un estalvi de 2,2 bilions de dòlars, és a dir, el doble del PIB d’Austràlia, per exemple.

2.

Els gairebé 6.000 milions d’estalvi en importacions energètiques podrien ser més si el sector de les renovables no estigués pràcticament aturat. El 2016 a Espanya només es van instal·lar 43 megawatts de renovables nous. Catalunya és una de les zones d’Europa amb més sol, però només té 267 MW de potència solar instal·lada. El land alemany de Baden Württemberg, que té un territori i una població similars, en té 5.000, 20 vegades més. Com diu Assumpta Farran, la transició energètica l’hem de fer igualment, “però es pot frenar o es pot accelerar”.

Que hi ha països més avançats en la implantació de les renovables és evident. La mateixa directora de l’Icaen posa l’exemple de Califòrnia, on l’ús de l’energia fotovoltaica s’ha estès de tal manera que en determinades hores hi ha excedents, i l’estat de l’oest nord-americà ha arribat a pagar a d’altres estats perquè es quedessin l’energia sobrant. Altres llocs han apostat més per l’eòlica. Només fa una setmana, amb fortes ventades al nord d’Europa, la producció eòlica danesa es va disparar fins al punt de cobrir tota la generació d’aquell estat i exportar electricitat als mercats veïns.

Una situació que va fer que Alemanya, en el seu mercat, arribés a preus negatius de l’electricitat, cosa que a Espanya no pot passar. El dissabte 28 d’octubre i el diumenge 29 Alemanya va arribar a una punta de -83 euros el megawatt. El país d’Angela Merkel va estar més de 16 hores amb preus negatius. Potser el consumidor final no acabarà cobrant de les elèctriques, perquè a les hores de més consum els preus eren positius, però empreses de consum nocturn sí que ho poden veure reflectit a la seva factura.

Però l’eòlica no és l’única font d’energia renovable. El 2016 dos terços de tota la nova capacitat instal·lada al món era renovable, i per primer cop la solar avançava l’eòlica. De fet, el 2005 la capacitat fotovoltaica instal·lada al món era de 5,1 GW. Deu anys després s’havia enfilat als 227 GW. Un creixement exponencial amb la Xina al capdavant, amb 43,5 GW, seguida d’Alemanya, amb 39,7 GW, el Japó, amb 34,4 GW, i els Estats Units, amb 25,6 GW. A Espanya la capacitat instal·lada era de 5,4 GW i a Catalunya de només 0,22, segons les dades de l’Icaen.

3.

L’autoconsum també es revela com un dels elements clau en la transició energètica. Malgrat el denominat impost al sol, tots els experts del sector consideren que l’autoconsum és possible, si bé és més fàcil en altres països on hi ha menys densitat urbana que a Catalunya. Però fins i tot a les grans ciutats es poden instal·lar equips d’autoconsum. També hi ha exemples d’èxit en empreses tant industrials com del sector primari, com ara bodegues i granges.

Un factor important és l’abaratiment de les instal·lacions que ara, a diferència de fa uns anys, fa que es pugui assumir la inversió inicial amb uns períodes d’amortització correctes. Segons les dades de l’Agència Internacional de l’Energia, el preu dels plafons solars ha caigut un 85% des de l’any 2007. Instal·lar-se’n a la teulada de casa ha passat de ser un caprici esnob a una inversió rendible per a moltes famílies. L’abaratiment dels preus té com a contrapartida l’increment de noves instal·lacions arreu del món.

Però, a més, l’autoconsum no es redueix a casa o a les petites empreses. Grans companyies intenten produir-se la seva pròpia electricitat, o com a mínim una gran part. Als Estats Units, per exemple, el líder de la distribució Walmart té 142 MW instal·lats, una gran part en plafons solars als aparcaments dels seus hipermercats. Moltes altres companyies s’hi han apuntat. Prologis, líder en parcs logístics, té instal·lats més de 97 MW, i una tecnològica com Apple en té més de 60. Companyies com Ikea, General Motors, Johnson & Johnson, Macy’s, L’Oréal o Volkswagen també han fet instal·lacions en teulades o aparcaments per aprofitar l’energia solar.

Altres empreses, però, opten pels PPA (power purchase agreement ), un model de compra garantida a llarg termini en què una empresa privada desenvolupa un projecte d’energia renovable i la companyia es compromet a comprar-li l’energia produïda durant un termini llarg de temps i a un preu pactat. No és autoconsum, però la instal·lació treballa per a un client i té garantit un preu que inclou l’amortització i la rendibilitat. El Govern, el 17 d’octubre, va ser la primera administració a sumar-se a aquest sistema i va acordar licitar en l’horitzó del 2020 la compra garantida d’un parc solar fotovoltaic de nova construcció que es farà en terrenys d’una infraestructura d’ús i titularitat de la Generalitat. El Govern vol promotors privats, però que sigui un projecte participatiu fet amb, per exemple, un model de crowfunding.

4.

L’emmagatzematge de l’energia, però, és clau perquè es pugui fer la transició energètica. El vent no sempre bufa, ni sempre fa sol. De fet, a casa el consum sol ser superior les primeres hores de la nit, quan no hi ha sol. La bateria per emmagatzemar energia sembla que és la solució, tant en instal·lacions domèstiques com en grans punts de generació. La Generalitat ja ha posat en marxa un programa per subvencionar bateries domèstiques d’ió liti.

Perquè el sistema sigui eficient, però, els experts consideren que s’ha de disposar de les denominades xarxes intel·ligents, en què gràcies a la digitalització es pot creuar la producció i el consum en temps real, sense un gran transport. Un exemple per entendre-ho seria el cas de dos veïns. L’un treballa fora de casa i l’altre a casa, i tots dos tenen generació. La xarxa intel·ligent permetria que l’energia generada a la casa que està buida durant el dia pugui ser consumida pel veí que treballa a la casa del costat. En el fons és el que se’n diu passar de ser consumidor a ser prosumer, és a dir, productor i consumidor a la vegada. Per completar-ho, el cotxe elèctric seria un factor essencial, ja que, a més de ser un transport sostenible, actuaria com una bateria reguladora.

Fins i tot grans companyies generadores ja han apostat per les macrobateries. L’exemple el podem trobar en un projecte de Windlab i Vestas a Queensland, a Austràlia. Aquest projecte, quan estigui acabat, tindrà una capacitat de 1.200 MW. En la primera fase, actualment en construcció, de 43,2 MW eòlics i 15 MW solars, hi haurà 2 MW d’emmagatzematge. És el primer sistema d’aquest tipus, però hi ha altres projectes, com les plantes hidroelèctriques Buck i Byllesby a New River, al sud-oest de Virginia (Estats Units). Les noves bateries ajudaran a fer que les dues centrals hidroelèctriques, que operen des del 1912, puguin competir amb agilitat en l’actual mercat.

A l’estat espanyol Endesa, amb una inversió prevista d’uns 11,5 milions d’euros, ha adjudicat a l’empresa Electro Power Systems (EPS) la construcció d’una macrobateria d’ió liti de 20 MW. Serà la bateria més gran instal·lada a l’Estat, que permetrà a la central de Carboneras, a Almeria, adaptar-se a les necessitats o demanda del sistema elèctric sense haver d’alterar el seu ritme de funcionament.