El rearmament d'Europa canvia les regles del joc

Brussel·lesLes regles del joc són les següents: els estats membres de la Unió Europea han de mantenir el dèficit públic per sota del 3% del seu producte interior brut (PIB) i el deute per sota del 60%. Si no compleixen aquestes normes fiscals, com és el cas d'almenys 13 socis europeus actualment, Brussel·les amenaça amb enviar els temuts homes de negre –els supervisors de la Comissió Europea– per tutelar els pressupostos estatals i, en els pitjors dels casos, acabar sancionant el govern en qüestió. Teòricament, aquests topalls de dèficit i deute són sagrats, i cap executiu se'n pot escapar. Les regles hi són per alguna cosa i s'han de complir sigui com sigui, o almenys això repeteix Brussel·les fins a l'avorriment. Tanmateix, la voluntat dels líders europeus per rearmar-se a cuitacorrents pot tornar a fer saltar pels aires la cotilla fiscal de la UE, igual que durant la covid.

Ni durant el pitjor moment de la crisi econòmica del 2008 la Comissió Europea va donar oxigen als estats membres més escanyats per les restriccions fiscals del bloc comunitari, com eren aleshores Grècia, Portugal o Espanya. Brussel·les i els estats més dogmàtics de l'austeritat econòmica, com Alemanya o els Països Baixos, no donaven treva i van condemnar el sud d'Europa a retallades traumàtiques. Aquesta rigidesa fiscal no va resultar ser la millor recepta i va contribuir, coincideixen els experts, al fet que la recessió s'allargués, i molt, en el temps.

Amb aquest trauma tan recent, la crisi derivada de la pandèmia es va afrontar de manera completament oposada. La mateixa gran defensora de les regles fiscals, l'excancellera alemanya Angela Merkel, va acabar acceptant l'emissió de deute comú per crear els fons europeus de recuperació postcovid, i la congelació de les regles fiscals. És a dir, durant els anys més àlgids del coronavirus, la UE va fomentar polítiques econòmiques expansives i, a més, els governs estatals no tenien sostre de despesa, cosa que va facilitar una ràpida recuperació econòmica.

Una vegada superada la pandèmia, però, es va acabar la barra lliure i la UE va acordar unes altres regles fiscals gairebé igual de restringides que les de la crisi econòmica del 2008. Han entrat en vigor enguany i, segons ha subratllat Brussel·les fins ara, havien vingut per quedar-se i ja no hi ha excuses que valguin. Ara bé, pocs mesos després, l'amenaça que suposa l'expansionisme del règim de Vladímir Putin i la pressió de Donald Trump perquè els països europeus multipliquin la despesa en defensa han fet que el club comunitari obri la porta a acceptar algunes excepcions en el compliment de les regles.

Així ho va plantejar la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la cimera de líders europeus d'aquest dilluns passat a Brussel·les. Segons fonts comunitàries, la conservadora alemanya va proposar diverses opcions per finançar el rearmament de la Unió Europea i una de les que van rebre més suport entre els caps d'estat i de govern és la de modificar les normes fiscals. "Per a temps extraordinaris, s'han de tenir en compte mesures extraordinàries", va dir obertament Von der Leyen en la roda premsa posterior a la trobada.

En les noves regles fiscals, que es van acordar l'any passat, ja es preveu que determinades partides pressupostàries en matèria militar no computin a l'hora d'obrir procediments per dèficit excessiu als estats membres. Ara, però, Brussel·les proposa anar un pas més enllà i deixar de comptabilitzar totes les despeses en defensa, incloses les que estan destinades, per exemple, al cost del personal o de manteniment de les infraestructures. I encara més: la Comissió Europea no descarta la possibilitat de tornar a suspendre les normes fiscals com es va fer durant la covid. "Si es compleixen unes condicions molt específiques, com en el cas de la pandèmia, continua existint la possibilitat teòrica d'activar [la clàusula de congelació de les regles]", va respondre en roda de premsa aquest dimarts el portaveu comunitari d'Economia, Balazs Ujvari.

Una altra de les opcions que van discutir Von der Leyen i els líders europeus és l'increment de despesa militar en el pròxim pressupost de la Unió Europea. Ara bé, no entrarà en vigor fins al 2028 i els estats membres més bel·licistes creuen que ja seria massa tard. En aquest sentit, defensen que cal traure diners d'on sigui i optar per diverses vies de finançament. Per tant, l'augment de la partida pressupostària que es destina a defensa pot ser complementària a altres mesures, com la reforma de les regles fiscals o la seva congelació temporal.

Evitar uns altres eurobons

La proposta de Von der Leyen ha arribat en ple debat sobre la conveniència de crear uns nous eurobons, com els Next Generation per a la recuperació de la covid. Cada vegada són més els països que aposten obertament per aquesta possibilitat i ho veuen com la millor manera de finançar el rearmament de la UE, com fa el pla de l'expresident del BCE, Mario Draghi, que calcula que per salvar el model europeu calen uns 800.000 milions d'euros d'inversió. No obstant això, hi ha estats que, com és habitual, s'hi oposen rotundament. És el cas dels Països Baixos o Alemanya, que és l'estat més gran i influent del club.

En aquest context, el plantejament de la líder alemanya desvia la discussió sobre com pagar l'increment de capacitat militar de la UE dels eurobons per situar-los en la modificació de les regles fiscals. Tot i que a Alemanya li reca fer més flexibles els topalls de dèficit, clarament ho prefereix abans que no una nova emissió de deute comú i, en el fons, cada estat membre s'acabaria costejant amb els seus diners el rearmament. Així doncs, el país germànic i els seus socis habituals evitarien que la UE financi la potenciació de la indústria armamentista europea i els exèrcits de manera conjunta.

De fet, l'opció d'aprovar uns nous eurobons és una idea que cada vegada ha anat guanyant més adeptes. No ha sorprès a ningú que, per exemple, el president francès, el liberal Emmanuel Macron; el cap del govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, o la primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, hagin donat suport públicament a aquesta iniciativa. La gran diferència respecte a la covid, però, és que aquest cop s'hi han sumat països com Dinamarca o Finlàndia, que històricament han sigut molt contraris a qualsevol mesura que impliqués més despesa pública a escala comunitària o l'emissió de més deute comú.

Més pressió sobre Calviño

La UE busca diners sota les pedres i no en té prou amb una potencial modificació de les regles fiscals, la creació d'uns nous fons comunitaris o destinar molts més diners en defensa en el pròxim pressupost. Per això, també pressiona el Banc Europeu d'Inversions (BEI) perquè incrementi substancialment les inversions en projectes tecnològics que puguin tenir un ús militar, com els drons, la ciberseguretat o els controls de fronteres. De moment, però, la presidenta d'aquesta entitat, l'exvicepresidenta espanyola Nadia Calviño, ho està evitant i durant el 2024 només hi va destinar poc més de l'1% del total del pressupost que tenia a les seves mans.

Aquesta inversió tan irrisòria ha indignat una part majoritària dels socis europeus i fins a 19 líders –incloent-hi Scholz, Macron i el mateix Sánchez– li van demanar per carta la setmana passada que multipliqués el finançament en projectes que puguin tenir un ús final militar. En la mateixa línia, la missiva d'aquests estats membres també aposta per canviar els estatuts d'aquesta institució i permetre que per primera vegada en la seva història pugui finançar directament projectes militars i que no hagin de tenir obligatòriament cap utilitat civil. "La mobilització de finançament en el sector de la defensa és una necessitat urgent", insisteixen en la carta.

L'èxit o el fracàs de les vies de finançament que estan sobre la taula determinaran en gran part si la Comissió Europea torna a permetre una flexibilització de les normes fiscals o, en el cas més extrem, d'una suspensió temporal d'aquests límits. El que és clar, però, és que Europa està obstinada a recuperar la seva autonomia militar i incrementar el seu poder en matèria de defensa, i està disposada a traure diners d'on sigui per aconseguir-ho. De fet, segons els mateixos líders europeus, no els queda altra opció.

Trump ha amenaçat en més d'una ocasió amb deixar a l'estacada els aliats europeus de l'OTAN si reben un atac d'un país tercer i no han augmentat la seva despesa militar i ja els demana que almenys hi destinin un 5% del seu PIB. Tot i que el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha agafat el guant al magnat novaiorquès, ell prefereix apujar el mínim obligatori en despesa en seguretat només fins al 3%, un punt percentual més del que imposen actualment els tractats de l'Aliança Atlàntica. Malgrat això, hi ha aliats que, com Espanya, que es troba en l'1,28%, estan molt lluny d'assolir aquest objectiu i necessitarien –tal com diu la mateixa Von der Leyen– "mesures excepcionals" per aconseguir-ho a mitjà termini, fins i tot modificant o congelant unes regles fiscals que semblaven intocables.