Empreses10/11/2013

BlackBerry perd tots els seus encants

El futur de la companyia canadenca està en joc davant la falta d'interès que ha suscitat el seu procés de venda

Joan Faus
i Joan Faus

WashingtonEn aquesta setmana horrible per a la imatge de BlackBerry, forçada a suspendre la seva venda davant la falta d'interès del mercat, segurament la millor notícia per a la companyia canadenca ha estat recordar que Barack Obama continua sent un dels seus clients més fidels.

Abans de ser nomenat president dels EUA, Obama ja era un fanàtic del seu mòbil amb teclat convencional de BlackBerry, fins a tal punt que un cop va entrar a la Casa Blanca el 2009 va aconseguir convèncer els seus assessors de seguretat perquè li permetessin seguir utilitzant l'aparell -i el seu famós sistema de xat encriptat- malgrat haver-lo advertit del risc que podria ser piratejat. Des de llavors, almenys que se sàpiga públicament, el president nord-americà no ha canviat de telèfon, cosa que li ha costat algunes bromes, com les d'un comediant televisiu que ironitzava recentment que és dels pocs que encara no s'ha canviat a un iPhone.

Cargando
No hay anuncios

Passat de moda

La sàtira posa clarament de manifest com els mòbils BlackBerry ja no estan gens de moda. Ho estaven fins fa uns anys, però ara per a molts són una relíquia del passat, en línia amb el declivi que també han viscut els models de la finlandesa Nokia davant de l'auge imparable de l'iPhone d'Apple -que va sortir al mercat el 2007- i del sistema operatiu Android de Google, que va néixer el 2008 i que fan servir, per exemple, els telèfons de Samsung.

Cargando
No hay anuncios

Una ràpida comparació de xifres certifica el ràpid ocàs de BlackBerry: mentre que el 2009 tenia una quota de mercat d'aproximadament el 20% davant del 10% del sistema iOS de l'iPhone i l'1% d'Android, ara només conserva prop d'un 2% enfront del majúscul 80% d'Android i el 18% d'Apple.

Caiguda lliure

Cargando
No hay anuncios

Com és previsible, aquesta patacada s'ha traduït en una immensa pèrdua de múscul econòmic: el 2008 la capitalització del fabricant canadenc a la Borsa de Nova York assolia un rècord de 61.600 milions d'euros, mentre que ara tot just en val uns 2.500 milions. És a dir, que les accions s'han desplomat ni més ni menys que un 96% en els últims cinc anys. Aquest any ja ho han fet un 35%, i tot fa preveure que la caiguda es mantindrà a curt termini.

Dilluns els títols van retrocedir un 16% després que l'empresa anunciés que cancel·lava el seu procés de venda i que canviava el seu conseller delegat, Thorsten Heins, que no feia ni dos anys que era al càrrec. Pels mercats, la notícia suposa una prova més de la debilitat de BlackBerry, que a l'agost va comunicar que buscava un nou propietari per tractar de frenar la seva sagnia de pèrdues (de 735 milions d'euros). Davant la incapacitat d'obtenir cap oferta suculenta, la companyia ha optat pel realisme amb una solució transitòria que li permetrà guanyar una mica de temps: rebrà una injecció de capital de 740 milions d'euros, dels quals una quarta part provindran de Fairfax, que controla el 10% del grup, i que durant les últimes setmanes ha intentat comprar-lo però que al final hi ha desistit en no aconseguir els diners necessaris.

Cargando
No hay anuncios

Però què ha dut BlackBerry a passar tan ràpidament de la glòria a la situació dramàtica actual? La majoria d'analistes coincideixen en el mateix diagnòstic: inicialment haver infravalorat el potencial d'Apple i Google, i després haver trigat massa a reaccionar. Sens dubte, el cas de l'entitat canadenca, igual que el de Nokia, serà estudiat a les escoles de negocis com el d'aquells gegants tecnològics que van pecar de relaxació en creure que el seu domini podia ser infinit perquè consideraven que els hàbits dels consumidors no es transformarien de la nit al dia. La paradoxa és que gairebé des dels seus inicis, BlackBerry va triomfar perquè era precisament revolucionari i perquè va transformar el sector.

L'empresa, que inicialment es deia Research In Motion (RIM), la van fundar el 1985 Mike Lazaridis i Douglas Fregin a la ciutat de Waterloo, situada a prop de Toronto i que és l'equivalent canadenc de Silicon Valley, la Meca tecnològica de Califòrnia. Les seves primeres innovacions van ser un sistema lector de targetes de crèdit i un altre per connectar-se a internet, però no és fins al 1999 que els arriba la fama mundial en llançar l'aparell BlackBerry, el primer que permet rebre de manera sincronitzada correus electrònics. L'èxit és immediat i es dispara encara més quan, tres anys després, el converteixen en un telèfon mòbil que a més té una plataforma de xat entre usuaris. L'ascens és imparable fins al juny del 2007, quan l'aparició de l'iPhone -amb la seva pantalla gran i tàctil- va revolucionar el mercat.

Cargando
No hay anuncios

Lenta reacció

La companyia va trigar més d'un any a moure fitxa i crear el seu primer model tàctil i sense teclat convencional. El producte va fracassar i des de llavors el declivi ha estat imparable, amb alguns episodis que han anat enfonsant la reputació del grup, com els quatre dies de l'octubre del 2011 en què va deixar de funcionar tota la xarxa de connexió a internet.

Cargando
No hay anuncios

A començaments del 2012 Lazaridis i Fregin van abandonar l'empresa i els va substituir Heins, que va prometre un canvi d'estratègia. Tot i així, la millora no va arribar mai, la companyia va entrar en pèrdues i va anunciar més de 4.000 acomiadaments. A part, BlackBerry va haver de posposar un any el llançament del seu últim model, que tampoc li ha permès frenar el retrocés en quota de mercat. Tot plegat porta a l'actual escenari crític. Un cop descartada la venda, la gran incògnita és cap on es dirigeix BlackBerry. Entre els analistes hi ha divisió d'opinions. Alguns, com els de Paradigm Capital, creuen que el grup pot resistir uns anys a l'espera d'un comprador i que s'ha de vendre divisions -com la de fabricació de telèfons, per centrar-se només a desenvolupar el sistema operatiu-. D'altres, com els de Nomura, també advoquen per una reestructuració però veuen "improbable" que algun inversor s'interessi per BlackBerry. Tot i així, hi ha algunes escletxes d'esperança. A l'octubre finalment va permetre que la seva plataforma de xat es pogués instal·lar als mòbils amb sistemes d'Apple i Google, i la reacció del públic ha estat millor de l'esperada. El temps dirà si BlackBerry encara no ha tocat fons o si té remei. De moment, encara manté la preuada fidelitat d'Obama.