Per què cauen en picat les patents catalanes?

Estem acostumats a mesurar la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I) en funció dels recursos que s’hi dediquen i el percentatge que suposen sobre el producte interior brut (PIB). Però hi ha altres eines per conèixer la innovació, com per exemple el nombre de patents registrades. I les estadístiques, en aquest cas, no juguen a favor d’Espanya ni de Catalunya. El nombre de patents estatals registrades des de Catalunya ha caigut un 10% el 2015 i acumulen un descens de quasi el 30% des de l’any 2009, segons les dades de l’Oficina Nacional de Patents i Marques. En el cas espanyol, el descens de l’any 2015 ha sigut menys pronunciat, del 5,8% el 2015 i del 23% en l’acumulat des de l’any 2009. El consol de vegades és veure que n’hi ha que estan pitjor. A la Comunitat de Madrid, el 2015 les patents han baixat un 8,27% -menys que a Catalunya-, però des de l’any 2009 la caiguda és del 37,8%, gairebé vuit punts més que a Catalunya.

El cas és saber si realment s’ha perdut la inventiva. Les dades amaguen una qüestió important, segons explica Pepe Isern, president d’Isern Patentes i Marcas, una de les principals companyies del sector a Catalunya. El problema és que el software només es pot patentar als Estats Units i al Japó, però a Europa no és possible. I una gran part de les innovacions actuals tenen molt a veure amb el software, especialment amb les apps, les aplicacions per a mòbils i tauletes.

“Avui dia molta innovació és informàtica -explica Isern- i només es pot portar al registre de la propietat intel·lectual, però no es pot patentar”. No obstant, Isern reconeix que al marge d’aquesta innovació que no es pot patentar, també és cert que hi ha un descens en les patents més tradicionals, en els sectors de la indústria, la química, la farmàcia o la mecànica. Un descens que, segons diu, “s’explica per la crisi” econòmica dels últims anys. Perquè, d’una banda, hi ha menys empreses i, de l’altra, patentar comporta una despesa de recursos important que algunes empreses intenten estalviar-se.

Això ha fet que les patents que es fan en l’actualitat, tot i que en nombre són menys, tinguin “més qualitat”, assegura Pepe Isern. Segons explica, ara pràcticament els esforços innovadors van cap a invents o innovacions que arribaran al mercat, i “no es fan esforços per patentar invents que acaben en un calaix”. I això és especialment important a Espanya, on actualment es pot patentar tot (insistim, menys el software).

Males previsions

La nova llei de patents és encara més restrictiva

L’any que ve el nombre de patents encara caurà més, s’aventura a predir Isern, perquè entrarà en vigor la nova llei de patents, que és molt més restrictiva que l’actual. La llei, ja aprovada, entrarà en vigor l’1 d’abril del 2017. La nova norma estableix que per poder patentar, l’invent o innovació haurà de passar un examen de novetat i innovació tècnica. Amb la llei actual això no és necessari, i només s’adjunta a la patent un informe amb una nota.

Per tant, abans de presentar una patent s’investigarà més si aporta alguna novetat. A efectes de negoci dels despatxos especialitzats en patents, això vol dir que el volum de feina baixarà en la part referent al registre de noves patents, però pujarà per la banda de l’elaboració d’informes sobre la innovació tecnològica, que serà clau per saber si un invent o innovació és patentable. Segons Pepe Isern, fins ara les empreses es gastaven diners per patentar coses poc noves o que no es podien patentar. Ara, amb l’examen previ, ja no ho faran. De fet ja s’ha començat a notar. “Encara que el nombre de patents sigui més baix, ha augmentat un 40% el nombre d’empreses que sol·liciten un informe abans de començar els tràmits de protecció”, assegura Isern.

Un cas a banda és la patent unitària europea. Encara no s’ha posat en marxa, perquè l’han de ratificar 13 dels 26 països que s’hi han adherit, i ho han de fer obligatòriament el Regne Unit, Alemanya i França. I fins ara només ho han fet els francesos. La idea és poder fer una patent que sigui vàlida a tot Europa. Però Espanya n’ha quedat fora voluntàriament -juntament amb Polònia- per una qüestió lingüística, ja que el conveni no permet presentar la documentació en castellà.

Quan entri en vigor tindrà avantatges per a les empreses, ja que patentant un invent o innovació a l’oficina unitària valdrà per als 26 estats signants, i no s’hauran de registrar i pagar les taxes corresponents a cadascun dels estats. Però en el cas de les empreses espanyoles, i catalanes, hauran de seguir fent la patent a Espanya. I en el cas de les empreses de fora, que poden tenir una patent unitària, per defensar-la a Espanya hauran de traduir la documentació, registrar-la a l’oficina espanyola i pagar la taxa corresponent. Això sí, la patent unitària tindrà un inconvenient, en cas de litigi, la defensa l’haurà de fer l’empresa a Alemanya, França o al Regne Unit.