Ens ha impactat a tots la tragèdia de Bangla Desh. Sembla que en aquella fàbrica dantesca produïen per a empreses tan diferents com Primark, Benetton i El Corte Inglés. Què tenen a veure entre elles? Si considerem que la producció en condicions precàries és una estratègia típica del low cost , que ho és, ¿podem definir així totes aquests marques? Esclar que no. Potser només ho és Primark, que aviat es posarà a vendre a pes. ¿I les altres són low cost? Crec que no poden anar al mateix sac. Què passa, doncs? El tema és que amb el pànic de la crisi molts directius han optat per la decisió més fàcil: abaixar preus. En comptes de millorar el producte i la imatge, i donar-hi un valor afegit, han pensat: som massa cars! I s'han comparat amb el més barat del mercat sense arribar a plantejar-se en cap moment que potser el problema de la seva empresa no era de preu. Resultat: un desastre. Disminueixen marges, es perd el client de tota la vida i ja no se sap què fer. Reduir els preus no sempre és la solució!
Empresari italià