La pitjor primavera a El Corte Inglés

Fa 50 anys que El Corte Inglés celebra l’arribada de la primavera amb un dels eslògans més afortunats de la història de la publicitat a Espanya: “Ja és primavera a El Corte Inglés”. Però la del 2018 serà una primavera recordada especialment al grup de distribució més gran d’Espanya no per l’emblemàtic eslògan, sinó pel culebró que s’ha destapat a les seves entranyes. Ho té tot: l’herència d’un ric empresari difunt, les disputes entre els seus hereus -dos bàndols de cosins- per repartir-se el control de la companyia, el joc de cadires a l’accionariat en funció dels interessos de cada facció, rumors als mitjans de comunicació, un xeic qatarià i, no ho oblidem, milions d’euros en joc.

Els protagonistes de la història són d’una banda l’actual president no executiu d’El Corte Inglés, Dimas Gimeno, i, de l’altra, les seves cosines, Marta i Cristina Álvarez. L’oncle del primer i pare de les segones, Isidoro Álvarez, va morir el desembre del 2014 després d’haver convertit el grup del triangle verd en la primera empresa de distribució a Espanya. I, com havia fet amb ell el seu oncle Ramón Areces -històric fundador de la companyia-, va deixar la gestió en mans del seu nebot, Dimas Gimeno. Però no estava sol: Isidoro Álvarez s’havia casat amb María José Guil, que ja tenia dues filles d’un antic matrimoni, Marta i Cristina Álvarez, que van prendre el seu cognom després de ser adoptades.

D’entrada, amb una herència milionària i la presidència d’El Corte Inglés ningú diria que el difunt va deixar Dimas Gimeno en una situació difícil. Però li va donar el timó del vaixell sense tenir el suport de la tripulació i amb recels entre els comandants. Té un paquet mínim d’accions, al contrari que les cosines, que, a més, no han volgut quedar-se com a meres propietàries mentre Gimeno prenia responsabilitats i es convertia en la cara del negoci. Des d’aleshores s’han oposat obertament a la gestió del seu cosí i han anat movent peces per destituir-lo. I ja s’acosta el dia.

Aquesta primavera s’han precipitat els esdeveniments. Tal com han confirmat a l’ARA fonts coneixedores de la situació, el divendres 4 de maig set dels nou consellers d’administració de la companyia van demanar a Dimas Gimeno la convocatòria d’un consell extraordinari per abordar la seva destitució. L’actual president té un màxim de 30 dies per convocar-lo; si no, un terç del consell prendrà la decisió per ell. Les mateixes fonts donen per feta la convocatòria, que seria durant la primera quinzena de juny, però divendres Cinco Días assegurava que Gimeno no es dona per entès pel que fa a aquesta petició perquè no l’ha rebut per escrit. Al mateix temps, El Mundo explicava que el nebot d’Isidoro Álvarez fa tot el possible per guanyar temps i busca suports en l’accionista de Qatar i en la família Areces per mirar d’evitar la destitució. Segons diversos mitjans, dimitir no és una opció per a l’actual president, encara que les fonts citades anteriorment no descarten aquesta possibilitat. Però de moment Gimeno s’ha atrinxerat a la butaca.

Passi el que passi, els dos bàndols de cosins s’hauran de veure abans les cares. El dia 30 de maig hi ha convocat el consell d’administració ordinari per aprovar els comptes anuals, ja que El Corte Inglés tanca exercici fiscal el 28 de febrer. L’objectiu inicial de les germanes Álvarez era que aquesta trobada ja abordés la destitució del seu cosí, però el president ho ha descartat i s’ha hagut de forçar la convocatòria a través dels altres consellers.

Al cap i a la fi, El Corte Inglés és encara una empresa majoritàriament familiar. Sent així, per què el nebot del difunt té tan poc suport? Perquè les dues germanes han anat movent peces per debilitar-lo. Primer de tot cal dibuixar una imatge de les entranyes d’El Corte Inglés [vegeu gràfic]. El percentatge majoritari de l’empresa (37,39%) el té la Fundació Ramón Areces, que va heretar tot el que tenia el fundador d’El Corte Inglés, que va donar nom a la fundació. En segon lloc hi ha la societat patrimonial IASA (28,18%). Aquí hi ha l’embolic. Els hereus d’Isidoro Álvarez participen a El Corte Inglés a través d’aquesta societat amb percentatges molt diferents. Les germanes Álvarez tenen un 69% d’IASA, i Dimas Gimeno i la seva mare només n’ostenten un 13%, que, a l’hora de la veritat, només suposa un 2,8% d’El Corte Inglés. Després d’IASA, Corporación Ceslar, de la família Areces Galán, en té un 9%, i la segueix Mancor, de la família García Miranda, amb un 7%. La resta són minoritàries.

Hi falta el xeic de Qatar. Encara que hi ha qui ja el considera accionista, encara no ha convertit els 1.000 milions d’euros que hi va invertir l’agost del 2015. El multimilionari Hamad bin Jassim bin Jaber al-Thani va posar aquesta quantitat com un crèdit convertible per una mica més del 10% de les accions, una conversió que es farà efectiva aquest estiu.

Vist el domini que tenen les germanes Álvarez en aquest entramat s’entén la capacitat que han tingut després de la mort del seu pare d’anar arraconant Gimeno. Com explicava dijous Expansión, van començar per la presidència de la Fundació Ramón Areces, que Gimeno volia assumir però que finalment va quedar en mans de Florencio Lasaga, mentre Marta Álvarez -la que sona amb més força per prendre-li la cadira a l’actual president- es va inventar una vicepresidència per assegurar-se part del control.

Després, el febrer del 2017 van crear a El Corte Inglés una comissió executiva en què van entrar les dues germanes (ja dins el patronat de la fundació) i que els va servir per col·locar a l’octubre dos consellers delegats afins, Víctor del Pozo i Jesús Nuño de la Rosa. Els nomenaments acabaven de buidar el càrrec de Gimeno de tota funció executiva. Del Pozo va entrar al patronat i al consell després de forçar la marxa de l’històric Leopoldo del Nogal, aliat del nebot.

Tots aquests moviments de fitxes han deixat les germanes amb el suport de la gran majoria del consell d’administració, a més de la major part de la propietat. I com que Gimeno no tenia potestat per respondre a la banda de dins el taulell, va optar per una ofensiva externa. La seva mare, María Antonia Álvarez, ha interposat fins a quatre denúncies diferents contra les seves nebodes.

Les demandes tenen a veure amb l’herència, l’altre gran problema de Dimas Gimeno. Quan el seu oncle li va deixar el 2,8% d’El Corte Inglés el va condemnar a pagar uns 40 milions en l’impost de successions. Malgrat que aquest tribut és nul a Madrid quan es donen herències de pares a fills, no ho és d’oncles a nebots o entre germans. Gimeno no disposa d’aquests diners si no és venent-se el paquet d’accions, i va arribar a un acord amb l’Agència Tributària de la Comunitat per pagar-lo al llarg dels pròxims anys. Per a casos com aquests és per als quals la ja expresidenta de Madrid va engegar fa pocs mesos la tramitació d’una rebaixa tributària que disminueixi aquest recàrrec entre oncles i nebots i entre germans. La mare de Gimeno acusa les germanes Álvarez de modificar el testament per reduir la quantitat que li tocava i també de fer disminuir el capital d’IASA.

L’altra via d’atac que ha trobat Gimeno és més diplomàtica. En una companyia que sempre havia sigut opaca i discreta, l’encara president d’El Corte Inglés ha intensificat les seves exposicions públiques d’una manera directament proporcional a l’augment de la bel·ligerància de les seves cosines. Se l’ha vist en diversos actes empresarials i al costat de polítics. El passat polític de Dimas Gimeno tampoc es pot obviar en aquest culebró. L’actual president d’El Corte Inglés va anar a les llistes de la Falange en diverses eleccions generals, tot i que va negar ser-ne militant. La política ha tornat a aparèixer en la seva vida aquestes setmanes quan alguns mitjans han publicat que el mateix Mariano Rajoy ha intentat intervenir en les negociacions per atenuar les conseqüències d’aquesta guerra en una empresa tan important per a l’economia espanyola. Fonts pròximes a El Corte Inglés ho neguen rotundament.

Encara hi ha més problemes. Dimas Gimeno s’havia proposat renovar una empresa que va haver de refinançar 3.650 milions de deute a principis d’aquest any i després d’haver acomiadat 4.000 treballadors. El Corte Inglés va néixer durant la Guerra Civil Espanyola i va transformar el sector de la distribució a Espanya engolint centres comercials i galeries emblemàtiques, i dificultant la vida al petit comerç. Ara, com apunta la professora d’economia de la UOC Neus Soler, Amazon i les noves tecnologies estan fent el mateix amb ell. Dimas Gimeno ho té clar i s’ha dedicat a predicar la necessitat d’una renovació digital. Però les germanes Álvarez ho han aturat en sec. Soler recorda que els mil·lennials, els seus futurs compradors, el veuen com un negoci carrincló i car. Una obsolescència que ja veu al logo: “Fins i tot Coca-Cola ha anat canviant, però el triangle verd d’El Corte Inglés és el mateix des de fa 80 anys”.