La perillosa temptació de manipular les estadístiques

Diu un acudit popular que el 70% de les estadístiques són falses. Estudis en què no es detalla la mostra, enquestes online amb participants autoseleccionats i telenotícies que detecten el pols del carrer amb quatre testimonis que passaven per allà fan circular dades obtingudes sense respectar el corresponent procediment estadístic i que, per tant, només poden ser reals per pura casualitat.

A part de les estadístiques sobre quin ha estat el millor gol de la història i similars, hi ha indicadors que tenen una in-fluència tan important com la d'establir en quin percentatge s'han d'apujar els salaris o les pensions, o si un país compleix els requisits per entrar a l'euro o no. Organismes especialitzats, amb desenes d'analistes i estudiosos al darrere, s'encarreguen d'obtenir aquestes estadístiques per mitjà de mètodes i mètriques científiques amb uns marges d'error acceptables. No obstant això, la temptació de manipular-les és molt gran.

Cristina Fernández, presidenta de l'Argentina, s'enfronta a la falta de credibilitat, tant a nivell nacional com internacional, de les estadístiques publicades per l'Instituto Nacional de Estadística y Censos (Indec) sobre l'evolució de la inflació i el PIB al seu país. Fins a tal punt que el Fons Monetari Internacional (FMI) ha arribat a donar un ultimàtum a l'administració del país llatinoamericà -que ja va veure força malmesa la seva credibilitat després de la intervenció d'YPF, antiga filial de l'espanyola Repsol- perquè presenti estadístiques creïbles i transparents.

A Europa, de fet, bona part de la crisi de l'eurozona prové d'un engany en les dades oficials. Grècia va manipular les estadístiques pressupostàries enviades a la Comissió Europea, fins al punt que, per exemple, es van haver de revisar gairebé nou punts de les seves previsions de dèficit públic de l'any 2010.

INE

A Espanya, l'Instituto Nacional de Estadística (INE) és l'organisme encarregat d'elaborar bona part de les estadístiques oficials. Amb un cos de més de 4.200 treballadors, l'organisme va comptar durant l'any 2011 amb un pressupost de 229 milions d'euros. El presideix Gregorio Izquierdo Llanes, que va substituir a finals del 2011 Jaume García. "La credibilitat de l'INE és alta, però també és cert que el president de l'organisme és un càrrec purament polític, que canvia amb l'entrada de cada govern", explica un economista especialitzat en l'anàlisi macroeconòmica que prefereix mantenir-se en l'anonimat.

L'INE participa, de fet, en l'anomenat Sistema Estadístic Europeu, configurat per l'Oficina Estadística de la Unió Europea (Eurostat), que té per objectiu establir reglamentacions útils per garantir l'homogeneïtat, la comptabilitat i la qualitat de les estadístiques produïdes.

Mals usos

Tot i que l'INE no ha registrat grans escàndols, els experts també denuncien els mals usos de les estadístiques a Espanya. L'analista d'una entitat econòmica explica que "a Espanya, més que manipular les estadístiques, s'acostuma a manipular tota la resta per aconseguir un resultat diferent".

Això és el que va fer el govern espanyol amb l'anomenat dèficit tarifari de l'energia elèctrica. La creació d'aquest dèficit, que demora el pagament dels costos de l'energia a anys posteriors, va servir a l'executiu d'Aznar per controlar la inflació i contenir l'augment dels costos pressupostaris per la pujada de les pensions. D'altra banda, el ministre de Treball, Eduardo Zaplana, aturava la publicació de les estadístiques d'afiliació a la Seguretat Social (que es difonen a les nou en punt del matí el segon laborable de cada mes), fins que ell les expliqués en roda de premsa.