El país que recapta més diners dels estudiants que de les petrolieres

Sydney“Això és un sense sentit, una bogeria –assegurava el senador David Pocock–. Un país que està orgullós de ser al pòdium mundial d’exportadors de gas, i, tot i això, recaptem més diners dels estudiants que tornen els seus crèdits que de les companyies amb la Petroleum Resource Rent Tax (PRRT)".

Antic capità de la selecció de rugbi i ara senador per un electorat progressista, Pocock critica que, durant l’exercici fiscal 2022-2023, el govern federal obtingués uns 4.900 milions de dòlars (aproximadament 2.800 milions d'euros) dels interessos dels préstecs que atorga als estudiants universitaris amb un programa públic, mentre que les energètiques van pagar 2.300 milions de dòlars (uns 1.300 milions d'euros). “És vergonyós i part d’aquest debat diu molt de les nostres prioritats”, va exposar el senador.

L’origen de les dades és una conferència a la National Press Club del director de The Australian Institute, una fàbrica d’idees progressista dedicada a la recerca sobre polítiques públiques. “Noruega grava la indústria dels combustibles fòssils i garanteix l’educació universitària gratuïta –va afirmar Richard Dennis–, mentre que a Austràlia donem subsidis als combustibles fòssils i cobrem una fortuna als nostres infants per anar a la universitat”.

Paral·lelament, l’Institute for Energy Economics and Financial Analysis va trobar que, entre 2016 i 2017, l'empresa de telecomunicacions Telstra, que tenia uns beneficis similars a les companyies de petroli i gas, havia pagat vint vegades més impostos. De fet, el mateix govern reconeix, a l’informe sobre la perspectiva econòmica publicat el desembre, que l’exercici fiscal 2024-2025 tancarà amb menys recaptació de l’esperada a causa dels baixos preus del cru. Així doncs, la cervesa reportarà 1.220 milions més al Tresor que el que pagaran les companyies energètiques pel PRRT, pressupostat en 1.400 milions de dòlars (uns 840 milions d'euros).

Diane Kraal, experta en fiscalitat australiana i polítiques públiques per la Monash University, remarca que el PRRT es va dissenyar pels grans beneficis del petroli, en lloc del gas –una indústria amb alts costos associats a la producció–, perquè permet deduir-ne les despeses abans que s’apliqui l’impost. “És un sistema inapropiat. I malgrat que l’han modificat diverses vegades, i l’última per canviar el sistema que sustenta el PRRT, les mesures no van prou lluny i s’han demostrat ineficaces”. 

De fet, el PRRT es va derogar el 2019 per a les empreses de gas i petroli que operen a terra, i només s’aplica a les explotacions marítimes, ja que el govern no recaptava ni un dòlar dels pous terrestres. Kraal remarca que com que els costos de capital i explotació d’una instal·lació són deduïbles, s’han acumulat 278.000 milions de dòlars australians (166.800 milions d’euros): “És a dir, cal aconseguir uns ingressos de 278.000 milions abans que les empreses que operen amb GNL a Austràlia Occidental i al Territori del Nord paguin PRRT”, explica.

Una decisió bipartidista

Durant el 2024, el govern laborista d’Anthony Albanese ha buscat aliances entre els conservadors per reformar l’impost del PRRT, amb l'objectiu d'evitar asseure’s amb els verds i independents com Pocock, molt més ambiciosos per canviar el sistema. La reforma que va entrar en vigor el juliol passat, que compta amb el suport de la patronal, redueix el 90% de la proporció dels ingressos que es poden compensar amb deduccions. Tot i això, el sistema només taxa els beneficis un cop els costos de producció o inversions s’han recuperat, cosa que porta les companyies a demanar deduccions anuals que virtualment les eximeix de pagar l’impost.

Segons l’Agència Internacional de l’Energia, el 2023 es va exportar el 72,2% del gas australià, tendència que havia crescut un954% des de principis de segle. “El 2022 els beneficis van arribar als 90.000 milions, i ara tornen a ser d'uns 69.000 milions. Però en termes d’impostos, estem parlant que el govern espera recaptar 1.400 milions. Hi ha una gran disparitat entre el que els productors obtenen i el que el govern australià recapta”, subratlla Kraal, que recorda que Qatar, que té una producció similar de gas natural liquat, recapta 20.000 milions de dòlars anualment (uns 12.000 milions d’euros).

Mentrestant, el mateix govern del país llançava un pla estratègic del gas que, en 65 pàgines, no menciona les paraules taxa o impost. En canvi, a la pàgina web l’informe està traduït al xinès, al japonès i al coreà, idiomes que coincideixen amb els principals mercats del gas natural liquat (GNL) australià.

El cert és que des de l'any 2000 la producció de gas natural ha augmentat un 366%. Malauradament, els enormes beneficis corporatius no es van traduir en més ingressos per al govern federal, cosa que el 2016 va forçar el primer ministre conservador Scott Morrison a encarregar un informe independent a l’economista Michael Callaghan. “Només han acceptat cinc de les onze recomanacions”, lamenta Kraal, que va ser una de les participants de l’informe Callaghan.

Per la seva banda, l’Australian National Energy Producers pressionava el 2023 per no reformar el sistema, i demanava un acord bipartidista per “proveir de seguretat les futures inversions”, en un comunicat firmat per l'executiva en cap, Samantha McCulloch. Les amenaces de reduir la inversió són constants, però els acadèmics remarquen que Austràlia és un país políticament estable, setè productor mundial el 2021, quan, per primer cop, va superar Qatar en exportacions. “Sempre han amenaçat de marxar del país, però som un dels més estables per invertir”, assegura Kraal.

“El lobi del gas i del petroli és molt poderós, per això tenim una fiscalitat molt laxa”, remarca Kraal, la qual aposta per tornar a un sistema basat en royalties que taxi el valor del producte, no els beneficis empresarials. Enguany hi ha eleccions i si, com apunten les enquestes, els laboristes perden la majoria, hauran de buscar aliances amb els verds i els independents, com Pocock, que posaran el PRRT damunt de la taula.