Osona, els secrets de la comarca immune a les crisis
Aquest territori de la Catalunya Central, bressol de gegants agroindustrials, és el que millor se n'ha sortit de les crisis del 2008 i el 2020
BarcelonaFa una dècada, Osona era la comarca catalana que més creixia de Catalunya. I ho feia gairebé al ritme de la major economia emergent del planeta: la Xina. Però l'economia osonenca i el gegant asiàtic no només compartien similituds numèriques, sinó que estaven connectades. Avui Osona és una de les comarques catalanes que més han crescut els últims cinc anys. I una de les explicacions es troba a 6.000 quilòmetres de distància.
Des de l'any 2019, el valor absolut agregat (VAB) –un indicador similar al producte interior brut que mesura el nivell d'activitat econòmica d'un territori– d'aquesta comarca de la Catalunya Central ha crescut un 7,1%. Un ritme molt superior al de la mitjana catalana (2,7%) i només superat per la Garrotxa (8,4%) i el Gironès (7,3%), segons l’últim Anuari econòmic comarcal del BBVA, presentat aquesta setmana.
Aquest creixement aparentment discret, ja que equival a menys d'un 1,5% anual, pren importància si es té en compte la pandèmia. De fet, és en l'efecte econòmic del coronavirus on trobem la primera explicació. "Quan va arribar la pandèmia, aquí gairebé no ens va afectar: la indústria alimentària continuava treballant", explica a l'ARA Sandra Álamo, tècnica responsable de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona. I la Xina va tenir-hi a veure: el brot de pesta porcina africana (PPA) va obligar el productor de carn de porc més gran del món a importar aquest producte. I Osona se'n va beneficiar: Costa Food Meat, un dels gegants càrnics de la comarca, va ser l'empresa osonenca del sector que més va facturar aquell any.
"D'Osona es pot dir que ha sortit més ràpidament de la pandèmia que la resta de Catalunya perquè la seva dependència dels serveis personals és més moderada que el conjunt català. Això li va donar una menor fragilitat davant la covid", explica el catedràtic d'economia de la UAB Josep Oliver, que també dirigeix l'Anuari econòmic comarcal. Però no només això: un cop iniciada la recuperació, el seu teixit industrial, i especialment la indústria alimentària, va tenir uns resultats molt positius. Mentre que a Catalunya aquest subsector va caure l'any 2022, a Osona va aguantar. Això li ha permès convertir-se en l'única comarca catalana amb un increment acumulat del VAB superior al 30% en el període 2013-2023.
Aquesta resiliència en el temps s'explica pel caràcter industrial de l'economia osonenca. La comarca compta amb una contribució del sector industrial (35,7%) en el PIB –indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori– que gairebé dobla la mitjana catalana, mentre que amb els serveis passa a la inversa: tenen un pes del 55%, quan la mitjana catalana d'aquest sector en l'economia és del 75,6%, segons dades del 2022. Però també ha estat coneguda per un fort sector primari (3%), amb el triple de pes que la mitjana catalana. "Al llarg del segle XX, Osona era coneguda per l'agricultura i la ramaderia, ara l'economia s'ha terciaritzat molt", explica a l'ARA el doctor en política econòmica i professor a la UVic Enric Casulleras. El fet que encara ara el sector primari osonenc tingui més ramaderia de l'habitual dona a la comarca "uns resultats més positius", diu Oliver.
Gegants agroindustrials
Aquesta situació ja es va donar en la crisi del 2008. "A Osona s'ha resistit millor a les crisis, els anys 2007 i 2008: quan va haver-hi la crisi de la construcció, la comarca va aguantar molt bé l'embranzida perquè tenia un teixit industrial fonamentat en l'agroindústria i tota l'empresa associada. A més, el segon sector industrial a la comarca és el metal·lúrgic, que està associat a l'alimentari", explica a l'ARA el conseller comarcal de promoció econòmica i també alcalde de Gurb, Josep Casassas. El sector alimentari està present a Osona en totes les seves baules, ja que amb els anys la pagesia tradicional de la comarca, distribuïda en petites granges, ha anat virant cap a grans grups empresarials, que controlen tota la cadena alimentària: des dels escorxadors fins a l'embalatge.
El procés s'ha donat durant els últims quaranta anys. Osona ha passat de tenir un sòl agrari distribuït en negocis familiars a estar en mans de grans grups, que han anat comprant els petits i ja tenen tota la cadena: granges, escorxadors i sales de desfer, on elaboren producte. I també tenen la part comercial i fan la distribució i l'exportació. "Als anys 80 va arribar a Osona el model d'integració ramadera: el sòl agrari estava distribuït entre moltes famílies que vivien de l'agricultura i la ramaderia. D'aquí van sortir petites sales de desfer. Quan aquí va arribar la integració de grups de fora, com Vall Companys, van començar a comprar aquestes granges", explica Álamo. Així, el que abans estava repartit entre moltes famílies que vivien de la terra, ara són grans negocis que fins i tot tenen els centres de decisió fora d'Osona, com és el cas de Vall Companys (Lleida), Grupo Jorge (Saragossa) o Costa Food (Osca).
En conjunt, el sector agroalimentari representa el 53% de la facturació i el 30% dels llocs de treball de la comarca. Això s'explica perquè 13 de les 20 companyies amb més vendes de la comarca són del sector. Aquest pes s'ha fet palès en l'afiliació: en deu anys, al conjunt de la comarca s'han creat 20.000 llocs de treball nous, dels quals 3.860 en l'agroindústria –des d'escorxadors fins a sales de desfer–, 2.600 en el comerç i 2.400 en el sector metall i béns d'equip, que inclou des de la fabricació de peces fins a màquines senceres. Un exemple d'aquest últim subsector és un dels principals gegants de la comarca: La Farga YourCopperSolutions, una empresa amb dos segles d'història dedicada als semielaborats de coure que exporta la meitat de la seva producció a 74 països diferents. "Les seves exportacions representen l'1% de totes les exportacions de Catalunya", explica Casulleres. Amb uns 1.500 milions anuals, és la segona empresa que més factura de la comarca. Altres companyies fortes són Girbau, dedicada a la bugaderia comercial i industrial; Roquet Hydraulics, que fabrica components i sistemes hidràulics, i Axilone Metal, una empresa de taps per a perfumeria i cosmètica.
El campió empresarial de la comarca, de comerç al detall, fa temps que és el mateix. Es tracta del Grup Bon Preu, que factura més de 2.000 milions d'euros anuals. La companyia dirigida per Joan Font està en plena expansió comercial, enfocada últimament al sud de Catalunya, i ja gestiona més de 130 supermercats i una seixantena d'hipermercats i benzineres, així com una comercialitzadora d'energia. La coneguda Casa Tarradellas, pertanyent al sector agroindustrial, completa el podi osonenc –per darrere La Farga– amb una facturació superior als 1.100 milions d'euros. Una mica més lluny d'aquests tres gegants ja venen Costa Food Meat, Patel, Grup Baucells, Mafrigés i Embotits Monells, tots per sota dels 500 milions. Entremig es cola una empresa del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació: Seidor, que fa un mes va ser adquirida en un 60% per un fons estatunidenc.
El creixement econòmic de la comarca, i la configuració de grans grups empresarials, ha nodrit les dades d'afiliació, que l'any passat va créixer un 3,9%. "Cada trimestre estem donant màxims històrics", explica Álamo. La taxa d'atur a la comarca va ser del 8,5% l'agost passat, una mica per sota de Catalunya. De fet, un informe recent de la Cambra de Barcelona recollia que Osona és la comarca de la demarcació de Barcelona amb el percentatge més alt de llocs de treball en el sector industrial, representant el 30% del total, en comparació amb el 14% de la mitjana.
Però les dades sempre poden millorar: tot model productiu molt intensiu en treball no ho és tant en coneixement. "Osona necessita molta mà d'obra per produir, però té una productivitat baixa: una hora d'una persona en les TIC és molt més productiva que una hora d'una persona en un escorxador", explica Álamo. I això ha provocat que amb els anys la comarca hagi absorbit molta mà d'obra estrangera amb pocs coneixements i salaris baixos. De fet, pocs anys abans de la pandèmia va esclatar el cas de les falses cooperatives que treballaven majoritàriament en escorxadors de la comarca.
Un model a seguir
Amb tot, el model osonenc és solvent, basat en la combinació de serveis professionals, indústria i ramaderia, gràcies a una forta demanda industrial. És per això que Oliver considera que aquest model "apunta cap al que hauria de ser el futur de Catalunya". I es tracta d'un canvi de tendència que ja s'està veient a Osona, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. "El 2023 i el 2024 estem veient que els serveis personals –com el comerç, l'hostaleria i les activitats recreatives– tendeixen a créixer menys que els serveis privats productius –assegurances, serveis a empreses i comunicacions–; els primers van créixer un 2,3% l'any passat, aquests últims, més vinculats a les empreses, van créixer un 5,3%", explica Oliver.
Malgrat aquest dinamisme econòmic, Osona comparteix amb la resta de Catalunya molts reptes. Un d'ells és la millora de poder adquisitiu dels seus ciutadans. Tot i les bones xifres d'ocupació de la comarca, que han anat a l'alça els últims anys, la renda per càpita en relació amb Europa ha empitjorat. "Si havent-hi més ocupació que mai el PIB per càpita no ha crescut, sinó que ha decrescut, això implica que els salaris han pujat menys que la inflació i hi ha hagut pèrdua de poder adquisitiu", explica Casulleres.