Els nostres dipòsits Són deutes

A la vista del que està passant a Xipre molta gent ha descobert una de les realitats del nostre sistema monetari i financer: que els dipòsits que tenim en un banc són un deute que el banc té amb nosaltres i que, com tot deute, és tan segur o insegur de cobrament com ho sigui la solvència econòmica de qui ens el deu. Els bancs, que mouen el diner d'una mà a una altra, procuren sempre tenir el mínim retingut; per tant, els nostres diners no són més que apunts en una base de dades, que si tot va bé es podran recuperar a la fi dels terminis contractats. Si els canviem d'entitat, l'única cosa que fem és canviar de deutor, i si els cobrem en efectiu, el deutor passa a ser l'Estat, és a dir, tots els nostres conciutadans, que ens deuen allò que puguem obtenir a canvi dels bitllets que hem rebut.

Els bancs, però, a banda d'aquesta funció d'intermediació entre l'estalvi i la inversió, en tenen una altra molt més important i arriscada: la generació de nou diner. La bombolla que hem viscut és el resultat d'una creació excessiva de diner per part del sistema bancari, que ara està invertit en uns terrenys i construccions que no valen res, perquè no hi ha prou compradors amb capacitat d'endeutar-se per comprar-los. L'única solució seria vendre aquests actius tòxics als dipositants. És a dir, fer-nos partícips del negoci fallit dels bancs. Això ja s'està fent, primer traslladant al deute públic el banc dolent i ara a Xipre, confiscant part dels dipòsits.

L'alternativa convencional és la fallida dels bancs i el repartiment del que queda dels seus actius entre els accionistes i dipositants. Això és el que passava durant la Gran Depressió, amb el corresponent pànic general. Per això l'any 1933 F.D. Roosevelt va crear una agència estatal per garantir un mínim per cada dipòsit. Són els famosos 100.000 euros garantits pel Fons de Garantia de Dipòsits, que ja s'ha quedat gairebé sense fons en pagar la factura de la CAM i d'Unnim. Com es pagarà aquesta assegurança si hi ha noves fallides? Amb deute públic. D'una manera o altra sempre paguem tots plegats els errors i les corrupcions d'uns quants.

Enginyer