La neutralitat a la xarxa, derrotada al Parlament Europeu

La setmana passada els europarlamentaris van pronunciar la famosa frase de Groucho Marx “Aquests són els meus principis; si no us agraden, en tinc d’altres”. I, per la seva banda, els grans operadors de telecomunicacions els van respondre: “Doncs preferim els altres”. Per aclarir la metàfora: fa un any es va fer una proposta de llei al Parlament Europeu per protegir de totes totes la neutralitat de la xarxa. Això implicava que els operadors no podien afavorir un flux de dades respecte a un altre a canvi de diners. La proposta es va aprovar fa una setmana.

Però compte: es va aprovar modificada, de manera que el text que finalment va arribar al Parlament, i que es va votar favorablement, deia pràcticament -si no exactament- el contrari que la proposta inicial. A base d’ambigüitats, circumloquis i llenguatge tècnic, es va incloure un text que assegura que defensa la neutralitat de la xarxa, però amb una sèrie d’excepcions que precisament són les que afavoreixen els interessos dels operadors: els sectors de telemedicina, videoconferències en alta definició o televisió digital, precisament els sectors on en el futur es podrà treure més marge de benefici.

El text aprovat estipula que per a aquests casos els operadors sí que poden cobrar a una empresa per oferir-li el seu servei amb una qualitat millor de la que ofereix en general. Per exemple, Movistar pot cobrar a Netflix per donar-li un millor ample de banda en el seu servei, tot i ser competència seva amb Movistar TV. Netflix pot pagar aquest plus tranquil·lament i més enllà de competències sospitoses, ¿però ho poden fer Filmin o Wuaki TV?

Tot d’una ens situem en un internet de dues velocitats, en què el consumidor haurà de triar entre grans empreses que funcionaran ben greixades i petites empreses que potser no tindran diners per pagar els peatges dels operadors i que perdran, per tant, l’oportunitat d’arribar al públic i consolidar-se, tot i que potser són més innovadores i disruptives. En resum: més pobresa d’oferta per a l’espectador i menys oportunitats per a la innovació i el desenvolupament d’una economia digital independent.

Així, les telecos -i els seus eficients lobis a Brussel·les- ja tenen un sector que poden controlar més fàcilment i per al seu profit. Com va dir Sir Tim Berners Lee, inventor del protocol WWW, després de la votació: “Europa ha apostat per despenjar-se del futur”. Per la seva banda, Timotheus Höttges, conseller delegat de Deutsche Telekom, es permetia afirmar al seu blog corporatiu que s’havia votat una llei que asseguraria a les start-ups una bona velocitat de transmissió que els permetria competir amb gegants com ara Google a un preu raonable. El cert és que abans d’aquesta llei també podien fer-ho, però gratis.

Però no s’acaben aquí les mesures prooperadores que Europa ha tirat endavant. La llei preveu també l’aplicació del zero rating, pel qual un operador decideix -a canvi d’una determinada quantitat de diners- que un servei en concret no consumeix dades de la tarifa telefònica de l’usuari. Per exemple, Facebook paga a Vodafone, Movistar, etc. perquè les nostres consultes a la seva aplicació mòbil no siguin costoses. ¿Pot Wallapop, per exemple, pagar aquest peatge? Què passa si Facebook es treu demà de la màniga un wallapop propi i que a sobre no consumeix dades?

Una altra renúncia que apareix a la llei és l’anomenat impending congestion management, que no és altra cosa que un privilegi dels operadors perquè bloquegin un servei de manera preventiva si consideren que en el futur els pot causar congestió. Si es mira al revés, resulta una llicència per discriminar i impedir tota mena de serveis que facin la competència als seus propis, o als dels seus clients, amb l’excusa que probablement col·lapsaran les xarxes. Per rematar la jugada, també s’accepta la discriminació per classes, que ve a ser el permís per donar menys ample de banda a serveis P2P o que funcionin xifrats per protegir les dades de l’usuari.

Al final el que queda és una Europa endarrerida digitalment, esclava dels nous amos de l’espectre electromagnètic i poc orientada al progrés econòmic a través de la innovació, precisament un camp en què el continent pot ser competitiu en el futur respecte a l’Àsia i els Estats Units, segons paraules de la Comissió Europea.

Per empitjorar les coses, cal recordar que als Estats Units la neutralitat de la xarxa està protegida per decisió del Congrés a petició expressa del seu president, Barack Obama. Tot plegat dibuixa al Vell Continent un panorama digne de Los santos inocentes, la novel·la de Miguel Delibes, que dissortadament es resisteix a deixar d’estar d’actualitat.