El Nadal en què Jeff Bezos va ser el Pare Noel
Les festes pandèmiques seran de rècord per a Amazon tot i el crit d’auxili del comerç local
En el logo d’Amazon, un somriure taronja fa el recorregut de la A a la Z per insistir als seus clients que els durà a la porta de casa qualsevol producte que es puguin imaginar. Fins i tot si a dos dies per a la nit de Reis la joguina per la qual es deleixen els seus fills ha desaparegut de tots els prestatges. L’impacte de la pandèmia en les compres online ha afavorit, més que a ningú, el colós fundat per Jeff Bezos, que ja es visualitza com l’ajudant del Pare Noel predilecte per a milions de llars aquest any. Tot plegat es resumeix en una xifra. En el pitjor any possible per a la majoria de comerços arreu del món, el gegant del comerç electrònic ha contractat més de 400.000 treballadors. “Serà una campanya de Nadal sense precedents”, avisava l’home més ric del món en l’última presentació de resultats. Els magatzems de la multinacional -on també s’han denunciat contagis de covid per negligències en la prevenció de riscos- viuen des de fa setmanes instal·lats en el frenesí de les compres festives.
Del gener al setembre les seves vendes ja havien augmentat més d’un 30% respecte al 2019: fins als 144.859 milions de dòlars. I això era abans que tornés a batre rècords en la seva pròpia campanya, l’Amazon Prime Day. La companyia va avançar les promocions alguns dies pel context de pandèmia, però tot i així va aconseguir ingressar prop de 10.400 milions. La segona onada de restriccions i l’aversió de molts consumidors a trepitjar zones comercials amb aglomeracions fan pensar que els comptes d’Amazon es tornaran a inflar. “El creixement ja era molt alt abans de la pandèmia, que l’ha accelerat, i a partir d’ara encara ho serà més”, prediu Jaume Hugas, professor d’operacions, innovació i data science d’Esade.
L’acadèmic creu que els problemes de la companyia aquest Nadal vindran precisament per un excés de comandes. “No hi ha capacitat logística a Espanya, i els enviaments es retardaran”, diu. Avisa així els consumidors que facin les compres com més aviat millor si desitgen que arribin a punt per a les festes. Hugas augura un Nadal de furgonetes de repartiment conquerint tots els xamfrans i un col·lapse a operadors com Correus. “Punxaran i serà un caos total”, pronostica l’expert. En la seva opinió, els magatzems de logística convencionals no són aptes per al model Amazon i les ciutats espanyoles haurien d’adoptar nous sistemes per integrar la dinàmica del comerç electrònic, com ara centres de repartiment compartits. La companyia americana ja va avisar a finals d’octubre que seria complicat atendre tota la demanda dels dies de Nadal, i situava la previsió de vendes per a la campanya en una forquilla entre 112.000 i 121.000 milions de dòlars.
A Catalunya, Amazon ja va pel desè centre logístic després que -com va avançar TV3- adquirís les antigues instal·lacions de General Cable a Montcada. La falta de magatzems en altres punts d’Espanya, com les Balears, ha obligat l’empresa a fer-hi un desembarcament exprés. I això ha aixecat recels. La possibilitat que hi obri un nou centre logístic -ara només hi té una nau al polígon de Son Oms- ha revolucionat el sector comercial local, molt tocat per l’absència de turisme, fins al punt que ha fet reaccionar el Govern Balear.
“El model d’aquesta conselleria no és el d’Amazon”, va afirmar dimecres el vicepresident del Govern Balear i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, segons informa Kike Oñate. El director general de Comerç, Miquel Piñol, va afegir que un centre logístic d’Amazon és un projecte “innecessari” per a les Illes. Afedeco, la patronal dels comerços de les Balears, també va difondre un comunicat que qualificava aquestes informacions de “galleda d’aigua freda”. “El desembarcament d’Amazon empitjorarà encara més la dramàtica situació que viu el comerç”, afirmava el president de l’entitat, Antoni Gayà. En aquest sentit, exigeix saber com s’han concedit les llicències a Amazon i, a més, afirma que els comerciants ja havien demanat ajuda al Govern Balear i a l’Ajuntament de Palma per crear “un gran centre logístic online del comerç, la restauració i altres serveis”.
El missatge del Govern Balear també ha ressonat en els últims mesos en boca d’altres dirigents polítics. A mitjans de novembre, a pocs dies de l’inici del Black Friday, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va fer una crida als veïns de la ciutat a fer les seves compres en botigues locals i evitar Amazon, en la mateixa línia del que havia fet la seva homòloga de París, Anne Hidalgo, unes setmanes abans. Entre el comerç, especialment el de proximitat, la presència d’Amazon sempre ha generat inquietud i temor, tendència que ha anat a més amb l’esclat del coronavirus. Amb aquest discurs, Colau s’adheria a un moviment que contraposa el comerç de proximitat al gegant de l’ e-commerce, al qual acusa de no pagar prou impostos als països on es produeixen les vendes. Més enllà de la seva ideologia política, però, la petició de l’alcaldessa responia a la demanda que li havia fet arribar per carta el president de Pimec Comerç, Àlex Goñi, que li demanava un posicionament ferm en favor dels botiguers. Les declaracions de Colau seguint la línia de Pimec no van agradar gens a l’altra gran organització empresarial catalana, Foment del Treball: el seu president i conegut oponent de l’alcaldessa, Josep Sánchez Llibre, va titllar de “populistes” les afirmacions.
En qualsevol cas, Amazon va defensar amb vehemència el seu paper dins de l’economia catalana: “Les pimes catalanes que venen a Amazon són les segones que més exporten d’Espanya i a les botigues d’Amazon van registrar vendes internacionals superiors als 100 milions d’euros el 2019”, va indicar en un comunicat. Posteriorment Pimec va matisar la seva posició, i fonts de la patronal admeten que, mentre alguns dels seus associats van veure bé la pressió a Colau perquè es posicionés, d’altres no ho van veure amb bons ulls, sobretot els sectors que utilitzen més la plataforma com a canal de venda. “No anem contra Amazon, sinó que ens queixem de la forma de treballar d’alguns grans operadors”, apunten des de l’entitat. Aquesta forma de treballar que denuncien inclou marges de benefici molt baixos fruit de les elevades comissions que cobra la companyia de Jeff Bezos per adherir-s’hi.
Al contrari del que pugui semblar, una part important de les pimes comercials catalanes ja compten amb una estratègia per vendre a internet. Una enquesta de la mateixa Pimec apunta que un 60% dels comerciants preveien tenir un sistema -pàgina web, pàgines en xarxes socials, aplicacions de mòbil- a punt per a la campanya de Nadal. La raó principal és que els dos canals de venda, el presencial i l’online, cada vegada es complementen més. “Hi ha una convergència total entre l’offline i l’online” i els comerciants han de “donar l’opció” de triar als seus clients, explica Mel Solé, directora dels màsters en e-commerce i en direcció comercial de la Universitat de Barcelona. Per sobreviure, no es tractarà d’una qüestió de mida, sinó de “formació” i de “recursos” com la logística o el disseny de la botiga, apunta.
Però quin impacte real tenen aquestes campanyes en els consumidors? L’antropòleg urbà Jose Mansilla aplaudeix que es promocioni el comerç de proximitat contra l’omnipresència d’Amazon, però adverteix que quedar-se en el “romanticisme” no és suficient. “Per molt que es vulgui introduir elements narratius, es consumeix per límits de socialització i pressupost i en això el capitalisme de plataformes ha demostrat la seva capacitat d’enfonsar els preus”, apunta. Recomana, doncs, acompanyar el missatge en favor del comerç local de normatives que permetin tancar les “escletxes” que fa servir Amazon per avançar sense frens. Per exemple, pel que fa a l’ús de missatgers autònoms -igual que aplicacions de menjar a domicili com Glovo, Deliveroo o UberEats- per al repartiment de comandes. “Els poders públics intenten mantenir moltes boles a l’aire i al final en cau alguna. No pot tenir content a tothom”, rebla Mansilla.
A les xarxes el debat es manté i aquesta setmana un mem retorçava el somriure del logo d’Amazon per reprendre el crit d’auxili dels comerciants: “Compra al teu barri i que el que somrigui sigui el teu veí”.
Els 6 regals que ha imposat el coronavirus
Bicicletes i peses per fer esport a casa
El confinament va despertar les ganes de fer esport i va disparar les vendes de peses per exercitar-se a casa. Tornaran a ser regals estrella de Nadal, com les bicicletes, que creixen com a alternativa al transport públic.
Subscripcions a plataformes
La pandèmia ha sigut l’empenta definitiva del negoci de l’ streaming. Les subscripcions a plataformes audiovisuals com Netflix, HBO o Filmin, o les de música com Spotify, ja són una opció real per regalar per Nadal.
Mascotes contra la soledat confinada
La situació viscuda els últims mesos també ha animat més persones a adoptar -o comprar- mascotes. Aquestes festes la tendència apunta a l’alça com a remei contra la soledat confinada.
Més pantalles i videojocs
La tecnologia acostuma a ser la categoria reina de Nadal, però davant l’expectativa d’estar més hores a casa seran molts els que optaran per millorar la tele o comprar el videojoc del moment.
Mascaretes per a tots els públics
L’obligatorietat de la mascareta ha fet créixer un mercat amb tot tipus de models i materials. És possible que reapareguin com a regal, igual que els seus accessoris, com ara fundes i corretges.
Jocs de taula i construccions
A les cartes als Reis dels més petits de la casa no hi faltaran les clàssiques joguines, però aquest any els jocs de taula i les construccions aptes per a interiors guanyaran pes.