MySpace: el mort vivent
La pionera xarxa social que va impactar fa una dècada torna al primer pla als Estats Units. I ho fa d’una manera discreta però sòlida
A mitjans del 2007, una pintada a la tanca d’una fàbrica en un barri de Londres semblava més un auguri que una provocació: MySpace is for losers (MySpace és per a perdedors), resava. Amb aquella sentència, el seu autor resumia el que molts usuaris joves d’internet començaven a pensar en aquell moment en què es produïa el gran boom de les xarxes socials digitals.
Si Facebook començava el seu enlairament, sobretot als Estats Units, i Twitter acabava de néixer amb molt bones sensacions entre els internautes, MySpace, que havia aparegut tan sols quatre anys abans, estava iniciant el camí cap al cementiri d’elefants. Encara era al cim, i hi seguiria sent un o dos anys més, però al costat de les noves alternatives ja semblava vella, desfasada i corporativa.
L’autor de la pintada volia expressar també una protesta, ja que els fundadors havien venut un any abans MySpace a News Corp, l’empresa de mitjans de Rupert Murdoch, que l’havia convertit en una mena d’arbre de blogs personals de nous artistes on aquests posaven alguns dels seus treballs a disposició dels seus fans. Ningú va saber mai quines eren les intencions de Murdoch -no seria aventurat dir que ni ell mateix ho sabia, perquè amb el temps va declarar que aquella compra va ser “un error molt car”-, però el cas és que va pagar 580 milions de dòlars per MySpace.
Com a mèrit, MySpace acabava de fer pujar al cim Arctic Monkeys, el primer gran grup musical de masses sortit totalment de la blogosfera, sense promoció més enllà del món digital i sense haver passat per les mans d’una multinacional. Ara bé, per a l’autor de la pintada, l’empresa d’un gran magnat no podia ser tan cool com les d’una colla de joves enginyers rebels que es deien Zuckerberg o Dorsey i que havien aparcat les millors universitats dels EUA per fer realitat el seu somni. Així que, en efecte, MySpace va començar en aquells anys la seva llarga decadència.
No obstant això, tot i que els usuaris dequeien i cada vegada anaven menys a veure els murs dels artistes, MySpace mai va arribar a tancar, i el 2011 Murdoch la va vendre a l’empresa de publicitat digital Specific Media, avui rebatejada com a Viant, per 35 milions de dòlars. Viant es va associar per a la compra amb Justin Timberlake, un artista que creia en MySpace, i van apostar per rellançar-la com a xarxa de música per a un públic més jove que el que llavors tenia, situat entre els 25 i els 40 anys.
La seva prioritat va ser simplificar la creació de pàgines personals, tal com havia fet Facebook, perquè tothom pogués tenir-ne una, no només els artistes. La segona va ser assumir que tots portem un artista dins o, almenys, ens agrada relacionar-nos amb els artistes de tu a tu i veure de primera mà què fan. Així, MySpace facilita que comparteixis els teus vídeos, cançons, fotos, etcètera. La tercera prioritat va ser donar un negoci publicitari a la xarxa mitjançant la xarxa d’anuncis Viant Add Cloud.
El resultat ha sigut que MySpace, discretament, sense fer soroll, ha anat recuperant posicions de manera modesta però sòlida, sempre posant per davant la rendibilitat, i ha aconseguit arribar als EUA als 50 milions d’usuaris mensuals, que consumeixen uns 300 milions de vídeos. A més, no només ha aconseguit guanyar públic jove, sinó també recuperar els seus antics usuaris, que van a la xarxa sobretot a veure les fotografies que van penjar fa deu anys, quan Facebook era només una pàgina de contactes de Harvard.
Tant és així que MySpace va aconseguir un creixement, entre el 2014 i el 2015, d’un 469%. Com a conseqüència, el conseller delegat de Viant, Tim Vanderhook, va ser considerat l’estiu passat per mitjans especialitzats, com The Business Insider o la revista Quartz, com un dels empresaris revelació. Vanderhook va reconèixer llavors que l’atractiu de veure les fotos d’alguns artistes consagrats quan començaven és un gran esquer, però que un cop dins els usuaris s’enganxen a l’ús i a l’oferta musical.
També va afirmar que MySpace sempre ha donat beneficis gràcies a la publicitat, almenys a ells, que la van comprar barata. Encara que no va voler donar xifres, va calcular en “centenars de milions de dòlars” els rendiments del 2015 de Viant. En aquest càlcul s’incloïa la facturació de MySpace. Finalment, Vanderhook apuntava a competir amb Spotify com a possible model de negoci per al futur.
Per si tot això no fos prou, fa dues setmanes The Wall Street Journal va calcular l’increment d’usuaris del novembre del 2013 al novembre del 2015 en un 575%. Potser va sent hora que aparegui una altra pintada als murs de Londres: “MySpace no estava mort; estava fent feina”.