Música ‘boomer’ per a ‘tiktokers’

Les cançons de Neil Young ja no es poden escoltar a Spotify. La plataforma sueca de streaming ha sacrificat el cantautor canadenc per conservar el podcast del negacionista Joe Rogan, amb qui Young no volia compartir espai. Tot i això, els seus seguidors poden escoltar-lo a altres llocs. El servei francès Deezer assegura que les audicions de Neil Young han augmentat un 26% aquests dies, i l’emissora de ràdio digital XMSirius ha ressuscitat el canal monogràfic de Young. A més, és un dels pocs artistes que té una plataforma de streaming pròpia: al Neil Young Archive es pot escoltar tota la seva producció amb la màxima qualitat de so per menys d’un euro i mig al mes.

Sorprèn que hagi desaparegut de Spotify tota la seva música, perquè com molts altres artistes s’ha venut els drets d’autor a un fons d’inversió (Hipgnosis), però només la meitat del seu catàleg. El comprador deu haver hagut de respectar alguna clàusula de la venda que ho preveia.

La fal·lera dels inversors per adquirir drets musicals ja té uns anys i té a veure amb l’streaming. Resulta que als EUA, el 70% de les escoltes a les plataformes són de música que va sortir fa més d’un any i mig, i la proporció creix: fa tres anys, les 200 cançons noves més populars representaven el 10% d’audicions. Ara només són el 5%. Per això els fons paguen fortunes per catàlegs d’artistes com Bob Dylan, Bruce Springsteen o David Bowie: volen explotar el negoci dels fons de catàleg, que Chris Anderson, editor de Wired, va batejar com a “llarga cua”.

Això no vol dir que els consumidors de música en streaming siguem només els boomers. Nosaltres seguim escoltant les cançons amb què vam créixer, però les noves generacions s’hi enganxen. En alguns casos les descobreixen com a música d’un anunci; en d’altres, una aplicació les fa virals. Va passar amb Dreams, de Fleetwood Mac, del 1976: la seva popularitat es va disparar quan un skater la va posar en un vídeo a TikTok.