El misteri de les aerolínies nascudes en pandèmia
Almenys tres companyies s’han posat en marxa a Espanya tot i el covid, però enfocades a mercats concrets com les illes i amb flotes molt més petites
Al còmic de Tintín El cranc de les pinces d’or, un dels embolics de l’intrèpid reporter belga acabava amb un aterratge forçós en hidroavió. La nau, d’un groc lluent i equipada amb uns flotadors per suavitzar el xoc contra les ones del mar, canviava aquell cop l’aigua per la sorra ardent del desert del Sàhara. Dins l’imaginari col·lectiu, els hidroavions formen part més aviat de les pel·lícules de guerra i aventures que del transport de passatgers habitual. Però entre les conseqüències imprevisibles de la pandèmia també hi ha hagut un retorn sobtat d’aquestes naus als Països Catalans. Isla Air és una rara avis. Una aerolínia amb seu a Palma que neix en un context que ha canviat les regles del joc al seu sector i fent bandera d’un model d’avió on només hi caben 19 passatgers. “Feia tres anys que treballàvem en el projecte, però entremig ens va enganxar la pandèmia”, explica Antoni Massana, el seu responsable a les Balears.
El seu era un projecte de nínxol i amb un mitjà de transport que es reivindica com a “més ecològic”. Massana justifica que els hidroavions consumeixen menys combustible que les aeronaus amb motors de reacció. “A diferència dels tubs d’escapament dels vaixells, els dels hidroavions no van per sota de l’aigua i no malmeten el fons marí”, diu. Els vols fan servir la superfície marítima per enlairar-se i aterrar i, per tant, no ocupen espai als terrenys dels aeroports sinó als dels ports. “Ara que hi ha tanta polèmica pels recursos del territori que consumeixen les aerolínies, nosaltres no necessitem més infraestructures que les que ja existeixen”, afegeix. Per fer-nos-en una idea, el seu model d’hidroavió -es diu Twin Otter (Llúdriga bessona en català) i fins fa poc s’havia deixat de fabricar- fa uns 15 metres de llarg per 20 d’ample de les ales. “És una mida semblant a la d’un catamarà que atraca a qualsevol port”, diu Massana. A banda dels passatgers, a dins de l’avió només hi viatgen dos pilots, mentre que els tripulants de cabina ajuden a pujar les maletes i a assistir els passatgers abans de l’enlairament.
Perquè l’operativa sigui rendible, però, aquestes naus necessiten espais senyalitzats i segurs a prop dels ports des d’on poder enlairar-se i aterrar. Isla Air està precisament en aquest punt. La companyia ha iniciat converses amb les autoritats portuàries de Palma i Barcelona perquè donin llum verda als seus vols. L’aerolínia vol connectar les illes Balears entre elles i també amb la capital catalana en un trajecte que seria una mica més lent que en avió convencional. Massana calcula uns 45 minuts, però recorda que el viatger no s’hauria de desplaçar fins a l’aeroport, arribaria abans a la ciutat i els controls de seguretat serien més ràpids.
Des d’Isla Air reivindiquen que, tot i que no són els únics, sí que són dels primers a Europa que han recuperat l’hidroavió com a mitjà de transport. A les Maldives és el més habitual per moure’s d’illa a illa, i països com Egipte, l’Índia o Austràlia també estan introduint-lo en les línies regulars. El projecte compta amb tres socis provinents del sector aeronàutic -dos d’internacionals- que han finançat la compra de dos hidroavions i la posada en marxa de l’aerolínia.
La d’Isla Air no és l’única història en que neix una aerolínia a Espanya en un dels pitjors moments que es recorden a la història del sector. No cal ni sortir de les Balears per trobar-ne un altre exemple. Uep Airways (depèn de la madrilenya Swiftair) va anunciar al març que començarà a operar trajectes interilles per competir amb les marques del grup IAG. Així doncs, volarà amb tres avions de la seva matriu amb l’objectiu d’arribar aviat a la Península.
En el temps que portem en pandèmia, a les illes Canàries també ha aparegut una nova companyia. Lattitude Hub -primer batejada com a Canarian Airways- es va crear a principis del 2021 a través d’una aliança de 14 empresaris turístics de l’arxipèlag després de sis anys treballant en el projecte. “Enteníem que la dependència del sector turístic canari de la connectivitat feia necessari un pas endavant, i aquesta ha sigut la nostra actitud. No podíem quedar-nos sense fer res”, explica Lattitude Hub. Com en els dos casos anteriors, però, encara no han posat en marxa ni una sola ruta.
A la seva web, la companyia anuncia com a destinacions Tenerife, La Palma i La Gomera, i en presentacions havia promès connexions amb ciutats com Barcelona, Berlín o Glasgow.