L'imperi 'català' rere la MotoGP que s'ha venut per milers de milions

Barcelona"Quan s'obren els sobres i es veu que la millor oferta és la nostra, la gent dels equips no sabia qui érem. Ens hem passat molts anys demostrant al món anglosaxó, que dominava el pàdoc, que una colla de baixets i morenets érem capaços de gestionar tot això". Són paraules d'un històric directiu de la companyia que ara fa 33 anys va fer saltar la sorpresa al món del motociclisme.

No era un concurs qualsevol. L'any 1991 la Federació Internacional de Motociclisme (FIM) va licitar els drets televisius del campionat mundial de MotoGP. Entre els diferents concursants hi havia un vell conegut del món del motor, el magnat britànic Bernie Ecclestone. Però totes les propostes, també la de qui amb el temps es convertiria en amo i senyor de la Fórmula 1, van quedar derrotades per la d'una desconeguda empresa espanyola. Ara aquesta companyia és àmpliament coneguda entre pilots, fabricants i la resta del pàdoc. Però també més enllà, sobretot des que s'ha vist immersa en una operació milmilionària. Aquesta és la història de Dorna Sports, el gegant darrere de la MotoGP que va començar representant jugadors de futbol.

Dorna Promoción del Deporte va néixer l'any 1988 de la mà de l'empresari gallec del sector de la construcció Carlos García Pardo. Aquella companyia, que portava per nom la clàssica embarcació de pesca de les ries gallegues, va ser la primera empresa espanyola que es va dedicar a comercialitzar drets esportius. Ho va fer començant per jugadors de futbol i, més tard, amb l'adquisició de drets d'equips com el Reial Madrid. Era pionera en un sector en què fins aleshores l'únic player havia sigut TVE.

A finals dels 80 i principis dels 90 començaven a néixer les televisions privades i autonòmiques, i els drets que adquiria Dorna Promoción del Deporte tenien cada vegada més valor. De fet, aquella companyia ja havia despertat interès entre inversors, i va arribar al famós concurs de MotoGP de l'any 1991 sota el paraigua de l'extint Banesto, que un any abans havia comprat el 50% de l'empresa.

Aquells primers anys van ser intensos. "El primer gran premi que vam organitzar va ser al Circuit de Suzuka, al Japó. Aleshores érem vuit persones de Dorna, i ara en som 500", explica a l'Empreses el director financer de Dorna, Enrique Aldama. En el primer any també van haver de posar-se d'acord amb Ecclestone, que havia adquirit els drets dels equips a través de la International Road-Racing Teams Association (Irta), que finalment van acabar a la mateixa Dorna. El món de les motos anava finalment a l'una.

Però no tot eren les motos. Paral·lelament també va ser una etapa d'engreixar el catàleg de serveis: des d'adquirir els drets del Partizan de Belgrad fins a organitzar concerts de Frank Sinatra i els Rolling Stones a Espanya. "Vam arribar a fer corrides de toros", explica Aldama. Inclús van intentar comprar tots els drets internacionals de les Olimpíades d'Atlanta per després anar a vendre'ls país per país, però no van guanyar el concurs. Una etapa d'expansió, prova i error, que va allargar-se fins a l'any 1993, quan va tocar cordar-se el cinturó. "No hi havia un control estricte de tot el que compràvem, vam començar a perdre diners [...] i vam haver de començar a vendre per només quedar-nos amb el que ens aportava realment valor, que principalment era el campionat del món de motociclisme", explica Aldama a l'Empreses.

Potser Dorna no havia organitzat res similar, però la seva direcció, amb un marcat accent català, venia d'aixecar les bases del motociclisme a Catalunya. "La tasca del Carmelo va ser clau per explicar que veníem a fer un esport millor i més atractiu per a tothom. El Carmelo ja venia del món del motorsport, i això li permetia parlar de tu a tu amb tothom. Va ser aleshores quan el motociclisme va passar a ser l'actiu principal de la companyia", explica Aldama sobre els inicis dels 90. "Tothom ens veia com uns espanyols que venien a gestionar el campionat i que no en tenien ni idea", afegeix, en la mateixa línia que les paraules de Manel Arroyo que obren aquest reportatge. Arroyo, veí de Vic, va ser directiu de la companyia entre el 1992 i el 2023, encarregat de l'àrea de màrqueting. Va compaginar-ho amb un càrrec a la directiva del Barça entre el 2010 i el 2018.

Una figura clau

Carmelo Ezpeleta va aterrar a Dorna l'any 1991 i qualifica aquells primers anys, quan la companyia encara pertanyia a Banesto, de "difícils". Enginyer de formació, venia de supervisar la construcció i promoció del Circuit de Calafat als anys 70, que també va dirigir, fins que va traslladar-se a Madrid per dirigir el Circuit del Jarama fins al 1988. Paral·lelament va començar a treballar per al RACC, i a finals dels 80 va tornar a Barcelona com a director executiu del consorci per acabar construint el que és ara el Circuit de Barcelona-Catalunya. L'any 1991 va aterrar a Dorna, on al cap de pocs mesos es va emportar gent de la seva confiança, com Manel Arroyo i Jordi Pons. Més tard també va passar per la companyia Jaume Roures.

"En aquells anys ens pensàvem que arribaria una gran multinacional de l'esport, o el mateix Ecclestone, i ens compraria els drets i s'emportaria l'activitat a París o Roma, o on fos. Nosaltres fèiem el campionat de motos any a any i pensant que podia acabar en qualsevol moment, de manera que també fèiem altres coses. Ens movia fer carreres i aconseguir bons resultats", recorda Arroyo sobre aquella època.

Va ser a finals de la dècada, l'any 1998, quan Dorna va ser objecte d'una gran operació. La bona feina de la companyia va despertar l'interès del fons CVC Capital Partners, que va comprar Dorna, i va deixar una part de les accions per a la direcció comandada per Ezpeleta. Pocs anys abans, el 1994, el Santander havia adquirit la major part de Banesto, i va decidir desprendre's de totes les participacions industrials, entre elles Dorna Sports. Va ser aquell mateix any, el 1998, quan Aldama, que venia de Banesto, va fer el salt a la companyia. Arribava l'estabilitat.

El negoci de Dorna ha consistit al llarg de la seva història en comprar drets d'emissió per revendre'ls, un model que ara segueix viu amb les motos. Els ingressos de la companyia provenen dels promotors locals de cada circuit –que s'ocupen de vendre les entrades i el menjar, entre d'altres, i paguen una tarifa a Dorna–, de les televisions –a qui ven els drets perquè puguin retransmetre les carreres– i també de les empreses publicitàries que volen anunciar-se. Amb tots aquests ingressos, Dorna Sports paga uns diners als equips que participen a través de la Irta, i també a la FIM. El primer contracte de Dorna per organitzar MotoGP va ser de cinc anys, fins al 1996, i l'ha anat renovant successivament al llarg dels anys.

L'expansió del nou mil·lenni

Ben entrat el nou mil·lenni, la companyia va seguir creixent: va comprar els drets comercials, de promoció i televisió del campionat del món de motocròs, que va mantenir fins el 2003. I al cap de tres anys, va canviar de mans després que CVC Capital Partners decidís comprar el 2006 els drets de la Fórmula 1, una adquisició que la Comissió Europea va validar amb una condició: CVC havia de desprendre's de Dorna per qüestions de competència. Va ser aleshores quan va entrar-hi el fons Bridgepoint, que va ser el gran propietari de Dorna fins a l'any 2013, quan va vendre'n el 39% al fons de pensions canadenc CPP Investment Board.

Passaven els anys i Dorna seguia guanyant musculatura. Va ser el mateix 2013 quan la companyia va apoderar-se del Campionat del Món de Superbike (WorldSBK), el campionat de motos de sèrie modificades. "Existeixen moltes disciplines, com el motocròs, el supercròs, l'enduro o l'Endurance, que organitza la federació internacional, però creiem que aquesta era molt complementària a la nostra i es fa amb característiques similars", explica Aldama a l'Empreses. El negoci de Dorna beu en quasi la seva totalitat de la MotoGP, i també del WorldSBK, el JuniorGP i altres campionats per atraure talent; tots junts representen el 98% dels ingressos. La resta surten d'altres negocis com Ad-time, un servei de publicitat que la companyia ven des dels anys 90 i consisteix a subministrar les tanques publicitàries en esdeveniments d'altres esports, com futbol i bàsquet. Són mòduls de Led que es poden comprar o llogar i que es veuen per la televisió al voltant del camp.

Superades tres dècades d'existència, amb la covid-19 encara havia d'arribar un dels moments crucials de la companyia. "Tornàvem del Gran Premi de Qatar, estàvem aturats i no podíem fer res, no sabíem si la pandèmia duraria molt i ens podíem trobar que l'any vinent no tinguéssim res. Estic molt agraït al consell de Dorna i als accionistes d'aquell moment, que van acordar que, encara que no féssim cap cursa, pagarien el que costava als equips continuar", explica Ezpeleta a l'Empreses. Els seguidors més acèrrims d'aquesta disciplina recordaran com els pilots van haver de canviar les motos pels eSports. "Vam ajuntar-los perquè participessin en carreres virtuals", afegeix Aldama. En aquella època, aquestes simulacions no donaven diners i Dorna no va tornar a facturar fins que van córrer de nou. La tornada a la normalitat va tenir lloc al Circuit de Jerez l'any 2020, i la companyia subsistia amb els diners dels drets televisius i de patrocini. "Ens va permetre mantenir l'esport però perdent diners", afegeix Aldama, ja que els circuits no podien pagar-los perquè estaven buits.

Ara, quatre anys després, Dorna ha viscut un altre moment important, però als despatxos. Ha estat adquirida per Liberty Media, la companyia propietària de la Fórmula 1. Es tracta d'un conglomerat nord-americà de mitjans de comunicació que s'ha apoderat del 86% de Dorna Sports, empresa que té el català com a tercera llengua, en una operació que valora la companyia en més de 4.200 milions d'euros. Bridgepoint i CPP Investments, que en tenien el 80%, s'ha venut tota la seva part, mentre que el 6% restant surt dels directius de la mateixa empresa, que fins ara n'havien acumulat un 20% i ara es queden amb el 14%.

"L'operació no sols posa en valor la feina feta fins ara per un equip extraordinari, que continuarà davant la gestió, sinó també l'enorme potencial de futur que Liberty Media ha vist en Dorna", destaca el directiu Adolf Todó, històric aficionat a aquest esport i que destaca que gràcies a Dorna "als boxes s'hi viu un ambient professional i cosmopolita on es parlen tota mena d'idiomes, amb predominança del anglès, del castellà .... i del català".

Per part de la direcció que capitaneja Dorna des dels seus inicis, aquest moviment milmilionari és una bona notícia. "Pretén que les dues modalitats –la Fórmula 1 i la MotoGP– segueixin creixent", assegura Aldama. D'entrada, permetrà obrir el motociclisme a nous mercats, com els Estats Units. "Volem que ens ajudi i millori la part del fan engagement fent un producte més atractiu", afegeix. Per a Ezpeleta, suposa estar amb un soci que, a més de ser un important soci financer, entén molt bé el negoci: "Ens ajudarà a explicar millor aquest esport meravellós".

Pendents de Competència

Aquestes dues grans competicions sobre rodes tenen models de negocis similars, tot i que el públic que els segueix és diferent: el seguidor de les motos és més de classe mitjana, mentre que la Fórmula 1 compta amb un consumidor de classe alta. Alhora, les fàbriques de cotxes tenen molts més diners: no costa el mateix fer un cotxe que una moto. "Nosaltres preveiem facturar 500 milions d'euros aquest 2024, mentre que la Fórmula 1 deu estar al voltant dels 3.000 milions. Aquesta diferència abans era més gran", conclou Aldama.

El futur immediat de Dorna està en mans dels reguladors. Falta veure si aquella autorització de Brussel·les de fa 18 anys, que va obligar a separar la Fórmula 1 i la MotoGP, es converteix en un precedent o bé en una oblidada pedra en el camí que no va impedir que les dues disciplines que omplen des de fa dècades els circuits d'alta velocitat de tot el món estiguin, finalment, sota el paraigua d'un sol amo.