L'empresa familiar que fa 300 anys que enterra catalans

Joan Ventura, conseller delegat d'Àltima, rep l'Emprenem en una sala de vetlla del tanatori de Viladecans. Res no és tètric. Fusta clara, decoració sòbria, noves tecnologies per poder llegir els diaris del dia en PDF, insonorització i llum natural indirecta. Pocs dies abans de Tots Sants i del Dia dels Difunts, la conversa sobre com han canviat els costums –i també el negoci– de les vetlles i els enterraments resulta oportuna.

La tradició juga a favor seu. Darrere d'Àltima –una empresa nascuda de la fusió de tres funeràries familiars catalanes– hi ha 300 anys d'història. "Som l'empresa més antiga del sector", explica Ventura. La primera pregunta és evident: ¿és massa car morir-se a Catalunya? "Depèn del que demanis. Un servei de mitjana nostre es mouria entre 3.000 i 3.600 euros, depèn del que les famílies demanin, sobretot si volen enterrar o incinerar i si ja tenen sepultura o no". Joan Ventura indica que hi ha moltes famílies que ja tenen una sepultura i el cost d'enterrar no és alt, de 150 a 300 euros. "Però si has de comprar una sepultura, dependrà molt de si vols un nínxol, una tomba o un panteó, i això pot anar de 500 euros a 40.000 o 50.000". Incinerar, indica, depèn molt del tipus d'urna que s'esculli i del que es faci amb les cendres del finat: "Pots tenir les cendres a casa, portar-les a un columbari o altres opcions: nosaltres tenim arbres on s'enterren les cendres o el camí del bosc, al cementiri de Roques Blanques, on hi ha uns troncs als marges que són una urna". "És molt més maco, perquè no ens recorda un cementiri tradicional, sinó que és com ser al mig del bosc".

Segons la patronal d'assegurances Unespa, quasi la meitat dels espanyols tenen una pòlissa de decessos. És l'assegurança en què, pagant una prima, es cobreix el cost de l'enterrament. Joan Ventura destaca que a Catalunya se supera aquest percentatge, sobretot a les zones urbanes. El conseller delegat d'Àltima destaca que aquest model d'assegurança "només existeix a Espanya". Explica que aquest model va créixer molt després de la Guerra Civil, quan per la pobresa que hi havia molta gent tenia por de no poder pagar-se els serveis funeraris.

Els canvis a la societat han capgirat el negoci funerari. Ventura destaca que fa no gaires anys no hi havia tanatoris i "el servei se centrava molt en tres coses: en la caixa, el cotxe i la sepultura", a més de l'església. "Ara a la caixa no s'hi dona gairebé importància, sobretot perquè s'incinera molt i les famílies no es gasten gaire en un taüt que es cremarà en dos dies o es podrirà a la sepultura". "Ara la gent se centra més en els serveis, en el tanatori", explica. Per exemple, cada cop més s'ofereixen cerimònies a l'aire lliure, especialment des de la pandèmia del covid-19. "La gent cada cop vol estar més en contacte amb la natura, ens demanen cementiris més verds, amb arbres..." També han canviat les activitats que fan per Tots Sants. Abans només eren misses i concerts. "A Roques Blanques tenim previst fer dansa contemporània, tenim llocs on se serveixen castanyes i infusions, l'any passat vam fer ioga i meditació, és tot diferent. Abans el capellà ho feia tot", rebla.

Un altre canvi sociològic important és el dol perinatal. La companyia ja disposa d'onze espais a Catalunya on els pares poden dipositar les cendres del fill perdut prematurament. Normalment, són espais que no són al mig de cementiri, sinó en llocs recollits, amb vegetació i on es pot posar el nom del fill o filla mort. "Les famílies no els poden inscriure al registre i veure'n el nom posat allà és per a ells un descans", explica Ventura.

L'executiu l'Àltima nega que falti competència al sector funerari. Al contrari, explica que ara hi entren nous operadors, alguns dels quals només operen per internet, i fins i tot hi ha cercadors de serveis a internet per trobar l'opció més barata, seguint el model d'eines com Booking per als hotels. "La gent es pensa que el sector funerari és tabú, diferent, però és com qualsevol altre", indica Ventura, que veu lògic que ara les asseguradores estiguin entrant en el capital de les funeràries, com ha fet Catalana Occident comprant Mémora. Respecte a les funeràries públiques, el primer executiu d'Àltima no s'hi oposa, "però s'han de complir les regles de mercat, no pot ser que una empresa municipal tingui ajudes".

La pandèmia del covid-19 ha canviat coses del negoci. L'impacte va ser gran, explica. El nombre d'enterraments va pujar, però en els primers moments l'ajuntament va marcar els preus i a més no es podien donar serveis addicionals, com cerimònies de comiat o la vetlla per les restriccions. També es van començar a fer transmissions en streaming de les cerimònies, cosa que ha quedat com un servei afegit que ofereix l'empresa. La tecnologia ha irromput amb força. Per exemple, ara al tanatori de Sant Andreu ja hi ha grans pantalles per projectar fotos i vídeos del finat. El covid també va portar problemes. Per exemple, no es podien incinerar els morts que duien marcapassos perquè no se'n permetia l'extracció. "Era trist", admet Joan Ventura, que indica que ara hi ha famílies que demanen l'exhumació per fer la incineració.

Expansió a l'estranger

Àltima té el seu mercat a Catalunya i les Balears, amb presència en 360 municipis. Algunes dades donen una idea de la seva dimensió: una plantilla de més de 450 persones, una facturació de 58,3 milions d'euros l'any passat, en què va fer 16.196 serveis funeraris. La companyia disposa de 40 tanatoris propis amb 132 sales de vetlla i gestiona íntegrament 19 cementiris i 233 parcialment. L'any passat va gestionar 4.970 enterraments i va fer 11.009 incineracions en els 11 complexos crematoris de què disposa.

Àltima no renuncia al creixement, amb unes inversions de 10 a 12 milions anuals. "Quan hi ha una opció de compra [d'una altra empresa] l'estudiem", explica Ventura, que a més, assenyala que gairebé sempre que es tanca una operació és perquè a la companyia adquirida hi ha un problema de successió. Però Àltima té els ulls posats fora de Catalunya i d'Espanya i vol fer el salt internacional. "Estem estudiant diferents llocs, on els serveis siguin semblants als d'aquí".

Però l'empresa no pensa en fer grans expansions puntuals. "Des del 2002, quan ens vam fusionar les tres empreses, anem creixent de mica en mica", apunta. La companyia és rendible, però menys ara que fa alguns anys. La causa, indica Ventura, és el creixement dels serveis centrals, on s'ha reforçat l'estructura: "Si vols créixer has de buscar especialistes, és un peix que es mossega la cua". Amb una plantilla total de més de 450 persones, assegura que de vegades costa trobar gent. "Som una empresa que estem oberta 24 hores els 365 dies de l'any. Això ens obliga a tenir molta plantilla i la gent jove no vol treballar els caps de setmana, per exemple", es queixa. "Però la feina és agraïda" perquè les famílies reben un servei. De fet, l'empresa va fer quasi 10.000 hores de formació a la plantilla l'any passat i també dona suport emocional als treballadors.

El canvi de costums

El canvi de costums també ha afectat el negoci. Per exemple, cada cop hi ha més incineració i, per tant, menys sepultura. En conseqüència, als cementiris, amb menys demanda, hi ha menys ingressos, i, en canvi, s'hi ha d'invertir perquè envelleixen. "Amb les cendres pots fer pràcticament el que vulguis", indica Ventura. Per exemple, "ara s'ha posat de moda fer participacions de les cendres i es posen en un penjoll o similar".

L'allau de confessions religioses que han arribat a Catalunya també ha canviat molts costums. "A Roques Blanques hem fet 80 sepultures per al ritus islàmic", indica. "Intentem avançar-nos-hi". Les cerimònies per acomiadar el finat també canvien. El catolicisme perd força, tot i que les cerimònies catòliques continuen sent majoria (58,2%), mentre que les laiques no paren de créixer i ja són el 39% dels serveis. Les altres confessions també creixen i ja s'acosten al 3%. Els cementiris ja són multiconfessionals, però hi ha religions que no admeten la barreja "amb els infidels" i tenen el seu espai propi dins el recinte.

Tecnologia i sostenibilitat

La tecnologia ha entrat en el negoci. Per exemple, Àltima utilitza tecnologia immersiva en els seus crematoris per suavitzar la introducció del taüt. També hi ha llibres de condol, compra de flors i corones i altres serveis que es poden fer via web. Àltima aposta també per la sostenibilitat i evita elements contaminants com vernissos als taüts, però també amb la producció d'energia fotovoltaica a les seves instal·lacions o la modernització de la flota de cotxes fúnebres. "En tenim 63, el 29% de la nostra flota, que són elèctrics", indica: "Les famílies ho valoren molt". I hi ha 2.800 metres quadrats de plaques solars en nou cementiris, amb un estalvi d'unes 450 tones anuals de CO2.

El cementiri estrella de la companyia és el comarcal de Roques Blanques, dins el Parc Natural de Collserola. Àltima col·labora amb el patronat del parc i ha posat en marxa un projecte d'apicultura per preservar-hi les abelles, perquè cada cop n'hi ha menys, i defensar-les de la vespa asiàtica. S'hi han instal·lat trenta ruscos. Les abelles, al cementiri, produeixen mel que es dona a col·lectius vulnerables, sense comercialitzar-la. I també en fan cera, amb la qual s'elaboren espelmes que es donen a les famílies perquè puguin acomiadar els familiars. També s'ha fet una bassa d'amfibis, que va molt bé en la lluita contra el mosquit tigre. "Els cementiris són un focus d'emissió de mosquit tigre", explica Ventura. La causa és que la gent posa flors a les tombes i hi queda aigua estancada. A banda dels amfibis, per lluitar contra el mosquit també s'estudien nous sistemes per drenar l'aigua de les flors.