Josep Maria Santos: “Els pares haurien de fer l’esforç de venir a veure les universitats”
A finals de maig La Salle va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona perquè fa 50 anys que ofereix estudis de telecomunicacions, una de les carreres que avui té més sortides professionals.
Sí, a vegades es diu que falten vocacions, però aquí ens treuen els enginyers de les mans! Seguim apostant per un enfocament en el qual la tecnologia ha de servir per modificar la ciutat en positiu. Fa 50 anys Barcelona ja començava a ser un referent al sud d’Europa en electrònica, però pensar que l’evolució tecnològica arribaria al que és avui era molt agosarat. Els directors de l’època van tenir l’encert de convertir una escola de peritatge industrial en una de les primeres escoles de telecomunicacions de l’Estat. Havien fet enquestes entre empreses i institucions i van detectar que el futur de les telecos seria important.
¿I seguiu vinculats a les necessitats de l’empresa?
Hi ha una dita de la casa que diu “la ciència és ciència perquè, en certa manera, es pot fer”. I si es pot fer és perquè les empreses et diuen per on va el món. Ser una universitat privada ens obliga a ser valuosos per a l’empresa. Hi has d’estar sempre en contacte, perquè els alumnes hi puguin fer pràctiques o per participar en projectes d’innovació. La Salle va ser el primer centre de l’Estat que va tenir un parc tecnològic, la Salle Technova, una mena d’incubadora de start-ups. Les grans companyies saben que han d’estar en contacte amb els estudiants, perquè són els que utilitzen les eines del futur. WhatsApp ha acabat transformant la vida corporativa, i els primers que l’utilitzaven eren els estudiants de la facultat. Igual que el Doodle o el Facebook.
Els perfils de telecos també van buscats als departaments de màrqueting i publicitat digital, abans dominats pels creatius i els llicenciats en escoles de negoci.
Sí, hi ha moltes possibilitats en aquest camp, sobretot en el de business intelligence, les eines d’anàlisi de big data. Fins ara les empreses generaven tones de dades sobre els consumidors, però no sabien què fer-ne. Els algoritmes informàtics permeten fer correlacions, obtenir mètriques i segmentar amb més precisió el teu mercat. Convertir les dades en informació de valor per a l’empresa. Estem a punt de llançar un màster en big data.
¿Cap a on va el futur de les telecomunicacions?
Haurem normalitzat l’internet de les coses. Ja hem acceptat que les tecnologies són estris personals que han de millorar, facilitar les nostres vides. La robòtica també és això: programes i softwares que fan neveres intel·ligents i t’ajuden a comprar millor, a consumir menys. Jo crec que les telecos van pel camí de la sostenibilitat i les smart cities. Les tecnologies han de fer més feliç la persona i aniran cada cop més lligades a la psicologia. Eines que permetin ajudar-nos els uns als altres, amb un enfocament social, col·laboratiu...
Per què no hi ha prou llicenciats?
Hi ha un problema de base: mentre els mestres d’escola no estiguin abocats a la tecnologia, no podran explicar-la amb tanta emoció. Nosaltres tenim activitats d’orientació professional amb les escoles per despertar inquietuds tecnològiques. Els pares haurien de fer l’esforç de venir a veure les universitats. Si un nen diu que vol ser enginyer de telecos, que vingui aquí, que vegi el que fem. Així es projectarà. Entendrà de què treballarà.