Jordi Pons: “Preveiem facturar 12 milions d’euros venent espardenyes a tot el món”

Van començar fabricant i venent sabates en un petit poble de la Selva, ara fa més de 70 anys.

Exacte. El 1946 el meu avi va obrir una petita fàbrica a Osor amb l’objectiu de cobrir la demanda de calçat bàsic que hi havia al poble. A l’estiu hi feia espardenyes; a l’hivern, botes de pell amb sola de neumàtic. El negoci va anar creixent i, de mica en mica, va començar a donar servei a tota la província. Va ser aleshores quan, per evitar-se maldecaps logístics, el 1968 va decidir traslladar l’empresa a Girona. El 1975, el meu pare va agafar les regnes del negoci i va fer-hi canvis importants, fruit de l’empenta pròpia de la joventut: va començar a mirar cap al mercat català en general i, ja el 1991, es va atrevir a fer el salt a França. Des d’aleshores, l’activitat de l’empresa ha anat creixent sense aturador: som presents en uns 2.000 punts de venda, i aquest 2017 preveiem facturar 12 milions d’euros venent espardenyes als principals aparadors mundials. Jo vaig entrar-hi l’any 2012.

Les espardenyes són un producte conegut, sobretot, a casa nostra. Vostès, en canvi, en venen ja als cinc continents. Com els va?

Actualment, el 85% dels articles els venem fora. Certament, la principal dificultat que hem tingut a l’hora d’exportar ha sigut el desconeixement del producte: és un tipus de calçat que, a l’exterior, encara es veu força exòtic. Ara bé, nosaltres ens definim com a artesans de l’espardenya, amb l’experiència de tres generacions, i busquem potenciar els beneficis que té a tot el món el fet de dissenyar, fabricar i comercialitzar un producte amb caràcter mediterrani.

També potencien molt la marca made in Spain. Què els aporta?

Arreu del món es llegeix com a sinònim de qualitat. De fet, sobretot busquem diferenciar-nos de la competència en aquest aspecte: no podem competir amb preu amb les empreses que han decidit confeccionar el calçat en països on la mà d’obra és més barata. Nosaltres som de Girona, però la fabricació la fem en tallers de la Rioja, el País Valencià i Múrcia, la majoria dels quals treballen exclusivament per a nosaltres. Hi ha uns 200 treballadors.

Per què no fabriquen a Catalunya?

No hi ha un ecosistema prou desenvolupat. Allà, en canvi, la indústria del calçat hi té unes arrels molt profundes. Per entendre el nostre sector hem de traçar un símil amb la indústria de l’automòbil: als tallers s’hi fa l’acoblament de totes les parts del calçat, que s’han fabricat en petites empreses que orbiten al voltant seu. Aquí ens falta aquest mercat secundari, tot i que l’arribada d’Inditex a Tordera sembla que està reactivant els tallers vinculats al món de la moda.

Vostès controlen tota la cadena de producció: des del disseny dels productes fins a la comercialització. Quins canals de venda utilitzen?

Tradicionalment ens hem concentrat a tenir presència en botigues multimarca, la majoria de les quals fora d’Espanya. Ara bé, últimament hem començat a optar per crear espais amb el nostre nom com corners en grans superfícies, pop-up stores, franquícies o botigues pròpies. Ara en tenim dues a Madrid i una a Barcelona, però ja tenim en ment projectes per obrir-ne més a fora. Encara no venem per internet però ho començarem a fer de manera imminent.