El iogurt universal d’un nen del Raval anomenat Danone

Isaac Carasso, jueu sefardita nascut a Tessalònica, va arribar a Barcelona fugint de la Primera Guerra Balcànica. A la capital catalana va quedar colpit per les malalties intestinals que patien els nens. Ell i la seva família es van instal·lar al número 16 del carrer dels Àngels, al Raval. Pare de tres fills, estava molt sensibilitzat amb els problemes de salut infantil i va idear un iogurt basant-se en una recepta que tenia d’uns pastors búlgars que barrejava ferments i llet fresca i que va perfeccionar amb l’Institut Pasteur. El 1919 va començar a comercialitzar la creació i la va anomenar Danone en honor a un dels seus nens, el Daniel, a qui s’adreçava amb aquest diminutiu. Primer va vendre els iogurts a les farmàcies, amb recepta, però en poc temps, i amb una producció diària de 400 terrines de porcellana, els va començar a vendre a domicili. Eren els empleats del tramvia els que els distribuïen de matinada.

Dos anys després ja s’havia convertit en el proveïdor exclusiu dels hospitals de Sant Pau, el Clínic i el de la Santa Creu. A més, ja tenia una botiga a la plaça Sepúlveda (l’actual plaça Goya) i, posteriorment, una lleteria i pastisseria al número 1 dels carrer dels Àngels i una fàbrica a Madrid.

El 1929, una dècada després del llançament dels primers productes, el Daniel, que també havia estudiat a l’Institut Pasteur, va unir-se al negoci i va decidir estendre’l a França, on actualment hi ha la seu central. És aquí on llança el seu primer eslògan, que incidia en les característiques mèdiques del producte: “Deliciós i sa, Danone són les postres per a una bona digestió”. Quan semblava que el negoci estava encarrilat, el 1939 mor Isaac Carasso, i l’any següent, quan s’entra en la Segona Guerra Mundial, el Daniel i la seva dona decideixen emigrar als Estats Units fugint de l’antisemitisme nazi.

Allà de seguida hi va veure una oportunitat de negoci i va crear un producte adaptat als gustos locals: el primer iogurt amb una capa de melmelada al fons. Alhora americanitza el nom de l’empresa, que passa a dir-se Dannon Yogurt, perquè els sigui més fàcil de pronunciar. Abans de tornar a Europa encara va fer un últim canvi: substituir el recipient de porcellana per un de vidre perquè era més modern, més higiènic i lleuger. Paral·lelament, a Espanya Danone SA passa a estar presidida per Lluís Portabella.

Acabada la guerra, en plena industralització, Daniel Carasso s’instal·la altra vegada a París per fer créixer l’empresa. Segueix els passos del seu pare i no només investiga els beneficis del producte sinó que, a més, continua creant gustos. En aquest punt va conèixer Antoine Riboud, un empresari considerat el precursor del capitalisme social a França, amb qui compartia la mateixa visió de negoci. El 1972 els dos empresaris anuncien la fusió entre BSN i Gervais-Danone, el futur grup Danone, amb un clar objectiu: internacionalitzar la companyia, tant a nivell econòmic com social. El mateix Riboud defensa la vessant social del negoci en un discurs davant de 2.000 executius a les Assises du Patronat de Marsella on diu: “No s’ha d’acceptar que el creixement deixi enrere tantes persones desafortunades, especialment treballadors. És una qüestió de consciència col·lectiva”.

Any rere any l’empresa va esgarrapant nous mercats i el 1994, després de crear l’Institut Danone a Espanya com a suport a la investigació nutricional, arriba un altre moment clau: el canvi de logotip. Un nen observant una estrella, que simbolitza el compromís de la multinacional de seguir innovant, passa a ser la nova imatge.

Entre el 1997 i el 2007 Danone decideix fer un nou gir que l’encaminarà cap a l’actual estratègia empresarial d’apostar per productes saludables. El 1997 Franck Riboud, que succeeix el seu pare, es ven el 60% del negoci per unificar totes les marques i productes i centrar l’estratègia empresarial en tres sectors: els productes làctics frescos, les galetes -era propietari de la marca LU- i les begudes, que inclouen aigües i cerveses. El 2005, però, la companyia decideix vendre’s per 600 milions d’euros el 33% del grup Mahou-San Miguel a les famílies Gervás Sanz i Herraiz Mahou. Per acabar amb aquest gir, dos anys després adquireix per 12.300 milions d’euros Numico, el gegant del menjar infantil, cosa que li permet introduir-se en aquest mercat. També es ven el negoci de galetes a Kraft per 5.300 milions.

Encarada l’estratègia empresarial, la multinacional decideix desfer-se dels socis catalans de la seva filial a Espanya, alguns dels quals portaven més de set dècades lligats a la companyia. Són quatre famílies: Carasso, Botton, Fuster i Portabella, que controlaven el 7,3% del total de capital de la filial espanyola. L’operació es va anunciar el 2015 i els va costar 238 milions d’euros. Amb aquest pas, Danone passava a tenir tot el control de la filial espanyola, que també controla el negoci en el mercat portuguès.

L’operació es produeix només un any després que Emmanuel Faber passés a ser el conseller delegat en substitució de Franck Riboud. Com el seu successor, té un clar discurs social i ecològic que queda reflectit en la línia que segueix la multinacional. L’aposta de futur passa pels productes làctics i d’origen vegetal -mercat en què ha entrat amb força amb la compra, el 2017, de WhiteWave Food-, aigües i productes de nutrició mèdica. “Aquest últims són aliments dietètics destinats a usos mèdics especialitzats i que s’administren sempre sota supervisió mèdica”, diuen des de la multinacional. A Espanya ven 218 productes diferents amb les marques Danone, Danone 1919 (iogurt i quefir), Danone Original, Activia, Actimel, Danacol, Densia, Light&Free, YoPro, Danonino, Mi Primer Danone, Oikos i Danet; i entre les aigües, Fontvella, Lanjarón i Levité.

La multinacional té més de 100.000 treballadors al món, comercialitza els seus productes a més de 120 mercats i l’any passat va facturar 24.700 milions d’euros. A Espanya ven diàriament 11 milions de iogurts i té una plantilla de 2.000 empleats, la meitat dels quals treballen en alguna de les tres seus que hi ha a Catalunya: al carrer Buenos Aires; al centre d’investigació, també a Barcelona, o la planta de producció de Parets del Vallès. A la borsa, l’empresa es mou en els màxims assolits el 1998, quan estava immersa en el gir per recuperar els orígens traçats fa cent anys per Carasso.