Herta, l'empresa catalana que posa cara a narcos, terroristes i assassins

BarcelonaDesenes de càmeres de seguretat, col·locades en diverses façanes, observen de prop la marxa festiva. Amb la mirada clavada a les pantalles d'una sala de control atapeïda, alts estaments policials segueixen cada detall en temps real. A pocs quilòmetres, milers de peregrins travessen el riu, en una festa religiosa que recorre a peu una ciutat de l'Índia. Fins que salta l'alarma: entre la multitud, aglomerada en un pont, hi ha un terrorista. S'activa un dispositiu de cerca i captura que acaba sense èxit. Se li ha perdut la pista.

A l'altra punta del món, anys més tard, un reputat narcotraficant trepitja terres nord-americanes: el ritual d'extradició, després d'un trasllat que desenes de franctiradors han seguit a través del seu visor telescòpic, ha funcionat al mil·límetre. Provenia d'un país de l'Amèrica Llatina on se'l va poder detenir després que una càmera advertís de la seva presència a les autoritats policials.

El programari dels 100 milions de comparacions en menys d'un segon ha estat implacable. Tecnologia punta en reconeixement facial. Darrere les seves línies de codi hi ha dos doctors en enginyeria de les telecomunicacions i es dediquen a comercialitzar-ne llicències per tot el món. Són Javier Rodríguez i Javier Hernando i dirigeixen una empresa que el gegant NVIDIA va nomenar companyia emergent més rellevant del món l'any 2015. El seu nom és Herta Security, amb oficines a Madrid, Montevideo, Singapur i Ciutat de Mèxic, i la seva seu central és a Barcelona.

"La meva idea era identificar les persones que no volen ser identificades", explica Javier Rodríguez en conversa telefònica amb l'ARA, sobre un projecte que va néixer l'any 2009 i que al seu palmarès acumula detencions de terroristes i narcotraficants, com els explicats, i dels quals no pot donar-ne més detalls. També han identificat assassins a través d'una tecnologia que han estès a una gran varietat d'aplicacions, com el control d'accessos, el comptatge de persones, el màrqueting i fins i tot la detecció d'emocions. Herta Security factura de mitjana entre tres i cinc milions d'euros només amb la comercialització d'aquestes llicències. Enguany aspiren a tancar l'exercici amb uns ingressos d'entre sis i vuit milions. Són 27 treballadors.

Els diferencia de la competència la capacitat del seu programari per arribar a contrastar, gairebé de manera instantània, un milió de rostres amb una base de dades de 100 criminals. Governs, policies, clubs de futbol, casinos, centres comercials, hospitals i també escoles s'han interessat pels seus serveis. Estan desplegant el seu producte mentre es debaten els límits d'una tecnologia que avança a tota velocitat. De fet, el Parlament Europeu té ara entre mans l'Artificial Intelligence Act, que marcarà les pautes a seguir per a tots els estats membres de la Unió Europea, també en matèria de reconeixement facial. Actualment s'està debatent i es preveu que vegi la llum el 2025. Mentrestant, a Espanya impera la regulació general de protecció de dades des del maig del 2018, que impedeix fer identificació de persones en llocs públics, una pràctica que només pot portar-se a terme amb autorització policial, i que Herta sí que comercialitza a l'estranger. Sobre l’índex de falsos positius, Rodríguez explica que en condicions bones una de cada 50.000 comparacions pot ser una errada, però assegura que és una cosa que va en funció de la qualitat de les imatges de la base de dades i també de la càmera que grava, així com de la llum i altres condicionants que no depenen d’ells.

"Tenim clar que no vendrem mai els nostres serveis a un país que no sigui democràtic", explica Rodríguez. Entre els seus mercats principals hi ha l'Amèrica Llatina, l'Orient Mitjà, els Estats Units, l'Índia, la zona Àsia Pacífic i també Europa. De fet, al país hindú han tancat un projecte amb el qual desplegaran la seva tecnologia de reconeixement facial en 70.000 estacions de tren. És el projecte de transport més gran del món.

El boom del reconeixement facial va arribar l'octubre del 2017, quan Apple va llançar el seu nou iPhone amb aquesta funcionalitat per al desbloqueig del dispositiu. "És una cosa que ara es pot veure cada dia. Abans no passava, això és un canvi de paradigma, i fa que l'adopció de la tecnologia sigui més fàcil per al ciutadà", explica Rodríguez.

El funcionament del programari d'Herta és senzill: s'instal·la en un ordinador al qual estan connectades totes les càmeres de les quals es vol fer seguiment, que poden ser fins a 35 alhora, i es vincula a una base de dades de delinqüents. A partir d'aquí, aquesta eina digital analitza simultàniament tots els rostres que apareixen davant dels ulls mecànics que hi estiguin connectats. Només s'hi busquen les cent persones de la llista.

La tecnologia també s'aplica en investigació forense per revisar fotografies i vídeos: el programari agafa tots els frames d'un vídeo i els analitza un per un, a través d'un algoritme dissenyat per identificar cares. "Totes les cares s’envien retallades a la part d’identificació; aleshores es fa un model biomètric de cada una i es comparen amb tota la base de dades de manera molt ràpida. Detectar una cara és més costós en temps computacional, lent, que fer una identificació contra milions", puntualitza Rodríguez. També han treballat en interrogatoris: la detecció de moviments facials minúsculs per saber si algú està mentint desperta l'interès de policies d'arreu del món: "Això és totalment innovador, no ho té ningú".

Aquest programari, que permet detectar microexpressions facials de la cara, va néixer per a l'àmbit policial, però té aplicacions molt diverses: es pot utilitzar per fer entrevistes de feina o fins i tot en l'àmbit mèdic. Un hospital d'Espanya els va comprar una llicència per preveure malalties futures en funció d’aquestes microexpressions facials.

Fa prop de 100 anys un desplegament policial excepcional va permetre la celebració de la primera final mundialista de la història: l'Uruguai va proclamar-se campiona del món davant l'Argentina en un Centenario blindat, l'estadi de 90.000 espectadors que s'estrenava per a aquesta cita futbolística. Prop d'un segle després, l'any 2021, aquest recinte va acollir les finals de la Copa Libertadores i la Copa Sud-americana (Conmebol), per ser un dels escenaris futbolístics més segurs de l'Amèrica Llatina. Només cinc anys abans, el Centenario presenciava un episodi d'aldarulls que va obligar a suspendre el derbi uruguaià entre Peñarol i Nacional: es van llançar seients i fins i tot un policia va ser colpejat per una bombona de més de 10 quilos. Entremig, una decisió inèdita: el ministeri de l'Interior i l’Associació Uruguaiana de Futbol (AUF) van acordar la implementació de càmeres de reconeixement facial, equipades amb una tecnologia amb segell català.

"En aquella època no podies portar el teu fill a l'estadi i ara la criminalitat s'ha reduït moltíssim, hi van moltes famílies i el nombre d'espectadors ha augmentat. Hi ha càmeres a les entrades. Totes les competicions sud-americanes se celebren a l’Uruguai, perquè hi ha una seguretat que no hi ha en altres països", explica Rodríguez.

Ara els arriba l'interès de clubs de futbol de molts països perquè amb el seu sistema de reconeixement s'eviti l'entrada de violents als estadis. I també ha arribat a casa nostra: "He estat al camp del Barça fent proves amb els Mossos, hi ha interès a la Lliga espanyola per incorporar aquesta tecnologia. També hem fet proves al Wanda Metropolitano", diu Rodríguez, que defensa que és l'única manera d'evitar que totes les persones vetades als estadis puguin entrar.

"A les persones que van insultar Vinícius a Mestalla ara els prohibiran l’entrada, però ¿com s’asseguren que no entraran? Perquè poden fer-ho amb el carnet d’un cosí o germà. Ho diuen, però no és possible fer-ho sense reconeixement facial. L’única manera és que tots els guàrdies de seguretat tinguin la imatge seva a la memòria", diu, i fa el mateix raonament amb la invasió de camp a l'estadi de l'Espanyol, on un aficionat blanc-i-blau va tirar una càmera a terra: "A tota aquesta gent li prohibeixen l’entrada, però no ho poden controlar. Per això seria importantíssim aplicar el reconeixement facial", insisteix.

També els ha arribat l'interès d'un estadi esportiu que vol aplicar la seva tecnologia per identificar, de manera anònima, l'emoció predominant dels seus aficionats, a través de l'anàlisi de les expressions facials, una pràctica que també està despertant interès en el sector de la restauració, el teatre i els monòlegs: "Això és interessant perquè l'artista podria modificar la seva actuació en funció d’això: quant de temps la gent ha estat rient o quina és la part més atractiva de la funció".

Aquesta aplicació fins i tot ha arribat a les escoles, totes de fora d'Europa: tenen un centre escolar que vol saber si els alumnes, que són petits, estan contents o no, i identificar si algun d'ells té problemes i si s'hi pot fer alguna cosa. "També podem comptar quanta gent està voltant per un lloc, quanta gent hi ha en un espai determinat. És el que farem just aquest cap de setmana al Rocío, a Huelva. Estem començant ara", explica sobre una pràctica que permet a les autoritats saber en tot moment la gent que hi ha en concentracions massives, per tal de poder dimensionar el nombre d'efectius mèdics i de seguretat.

"El que farem més endavant és incorporar tecnologia de comportament, per si hi ha una estampida, per detectar tumults o acumulacions de gent: això s’aplica en escales mecàniques, que les has de parar automàticament. Hem fet un projecte d’investigació amb proves reals, però no hi ha una aplicació concreta encara, és una tecnologia que pots vendre sense conflicte amb la llei de protecció de dades perquè no identifica", explica.

Aquest ús es pot extrapolar a esdeveniments esportius com ara una marató, i recorda l'atemptat a la cursa de 42 quilòmetres de Boston, l'any 2013, quan l'esclat de dues bombes situades a la meta va acabar amb tres morts i 254 ferits. "Als individus se'ls localitza perquè, quan tothom mira cap a la marató, hi ha dues persones que miren a l’altre costat, i quan tothom va en un sentit, dues persones van en sentit contrari. Són algoritmes que hem fet en un projecte aquí a Espanya per detectar comportaments anòmals".

De fet, Herta Security va treballar per a la Marató de Los Angeles el 2019 i també en tres edicions dels Globus d’Or, on van operar colze a colze amb l'FBI, la policia de Beverly Hills i el cos d'operacions especials SWAT: "Teníem llistes amb les persones que estaven vetades, com ara gent que havia venut entrades falses en edicions anteriors o que genera problemes, i també els assetjadors dels famosos. Teníem el famós assetjador de Madonna".

L'aeroport internacional de Ciutat de Mèxic i diverses ciutats a Jamaica, l'Índia i Tailàndia també estan equipades amb càmeres que a través del programari d'Herta Security localitzen delinqüents, sobretot en zones d'alta criminalitat. "No només fan vigilància passiva, com a element dissuasiu, sinó que proactivament miren com si fos un policia amb tota la llista de persones memoritzada", afegeix Rodríguez, poc abans de donar per acabat un intercanvi d'informació de més d'una hora que, com que ha estat telefònic, ha fet impossible posar-li cara.