Grècia i el rescat d'Espanya

El Nadal ja és aquí i també arriba per a l'economia! Primer va ser un important article publicat pel Wall Street Journal que reconeixia sense embuts l'error d'apostar contra l'euro. La voluntat política de mantenir-lo i les millores en aspectes claus de les economies del sud es destacaven com a aspectes bàsics de la seva capacitat de resistència. Després ha arribat el lliurament a Grècia del segon paquet d'ajuda de 34.200 milions d'euros, que marca el reconeixement, per part de la troika , de les millores efectuades al país. Aquests recursos permetran completar la recapitalització de la banca grega i pagar proveïdors. En especial, destaca la creació d'un organisme especial per lluitar contra el frau fiscal, que costa anualment 30.000 milions d'euros en ingressos al país hel·lè. A aquestes millores cal afegir-hi les del ràting del deute públic grec per Standard&Poor's. No més reduccions, sinó alces. I això, en part, gràcies a l'èxit de l'operació de recompra de 40.000 milions de deute grec, que Atenes ha amortitzat adquirint-los amb una important rebaixa. Això s'ha traduït en importants beneficis per a alguns hedge funds que havien apostat que Grècia continuaria amb l'euro: van comprar deute grec fa uns mesos al 17% del valor i el govern hel·lè l'ha recomprat pagant vora el 37%. Tot plegat es reflecteix en una important reducció dels tipus d'interès dels bons grecs a 10 anys, que han caigut per sota del 15%.

La resposta dels mercats ha estat l'esperada: la prima de risc del deute públic espanyol s'ha situat per sota els 400 punts bàsics. Les borses, a Espanya i en altres països del sud, han anat cap amunt. Aquest alleujament i la creixent confiança en les mesures adoptades per la UE expliquen el to distès de la cimera europea de principis de desembre. També subministren una clau addicional per entendre la resistència de Rajoy a demanar el rescat. Certament, és possible que en aquest context més relaxat es pugui evitar la intervenció, sempre que el Sr. Berlusconi no ho espatlli altre cop i els grecs es mantinguin en l'actual política. I, en especial, si Madrid acaba els deures que li demana la UE i aborda una segona reforma del sistema de pensions en els pròxims mesos.

Josep Oliver és catedràtic d'economia aplicada a la UAB.