La gran fusió cervesera esquiva Espanya

ÉS L’OPERACIÓ EMPRESARIAL de l’any. SAB Miller ha acceptat l’oferta que li ha fet AB InBev per crear la companyia cervesera més gran del món. Una operació de més de 93.000 milions d’euros que portarà la companyia resultant a tenir gairebé un terç del mercat mundial de la cervesa. Però la fusió només toca de resquitllada el mercat espanyol. Només la Compañía Cervecera de Canarias SA, el cinquè productor de l’Estat amb les marques Tropical i Dorada, entrarà al gegant cerveser mundial. L’estat espanyol és el quart productor europeu de cervesa i el desè del món. Però les empreses locals i les marques pròpies continuen manant en un mercat molt fidel que dificulta l’entrada dels colossos internacionals: el 90% de la cervesa que es consumeix a l’Estat és de fabricació espanyola.

De fet, a Espanya ja es va produir durant els anys 90 i la primera dècada del 2000 un procés de consolidació. El resultat va ser la creació del grup Mahou San Miguel, el primer productor espanyol, amb 11,8 milions d’hectolitres anuals, i la fusió de Cruzcampo amb Águila posteriorment comprada per Heineken per donar lloc al grup Heineken España, que produeix 10 milions d’hectolitres anuals i és l’únic dels grans actors del mercat espanyol que pertany a un gran grup internacional.

Damm és el tercer productor estatal de cervesa, amb 8,3 milions d’hectolitres; seguit d’Hijos de Rivera (Estrella Galicia), amb 1,7 milions d’hectolitres; la Compañía Cervecera de Canarias, amb 851.000 hectolitros, i La Zaragozana, amb 675.000 hectolitres. Però, de fet, aquests productors espanyols han mantingut les marques locals que han anat adquirint. Per exemple, Mahou San Miguel manté les marques Alhambra o Mezquita; Heineken continua amb marques com Cruzcampo, i Damm amb Estrella del Sur i Turia, entre moltes altres; marques que es respecten per la seva forta implantació local. “La fragmentació de les marques de cervesa és alta perquè, encara que pertanyin a un mateix grup empresarial, si no tens marques lligades a una regió, no sembles prou autèntic”, defensa el professor de direcció estratègica de l’Iese i expert en el sector de l’alimentació Miquel Lladó. De fet, el sector viu un moment d’erupció de microeempreses mot localitzades que produeixen i comercialitzen cerveses artesanals.

Segons diu, la macrofusió cervesera entre SAB Miller i AB InBev és un moviment que obeeix a la voluntat de guanyar força als mercats. “Les companyies estan obligades a créixer i això requereix tenir capacitat financera per decidir el futur i obrir-se camí a nous mercats”, defensa Lladó. Aquest matrimoni entre les dues cerveseres líders al món els dóna més potència per colonitzar els mercats emergents ara que tant Europa com els Estats Units estan molt més saturats, segons l’expert.

L’operació també té molt sentit econòmic entre dues companyies que estan fortament endeutades (per adquisicions que han fet en els últims anys). Amb la unió poden, per exemple, reduir costos de distribució i guanyar eficiència. “A Llatinoamèrica, les dues empreses poden trobar força sinergies perquè hi són presents amb grans embotelladores en diversos països i podran trobar solucions d’estalvi”, sosté Lladó.

El nou gegant cerveser deixarà ben lluny els competidors, però també els obligarà a moure’s per créixer. El tercer del rànquing, Heineken, ha fet dues compres importants fins ara aquest mes. La primera va ser la compra de les societats de Diageo a Jamaica, Malàisia, Singapur i Ghana per 696 milions, i la segona, que s’ha tancat tot just aquest dijous, ha sigut l’adquisició del 53,43% del capital del principal fabricant eslovè, Pivovarna Lasko, per 120 milions.