Fum, fum, Fum...

Sóc administradora, gestora, comptable, informàtica, dona de fer feines a temps parcial, m'encarrego dels cables, de les petites reparacions de l'oficina, de fer de responsable de vendes i de compres, de cap de personal, de pintora (quan cal) i, a més a més, sóc emprenedora. Sovint haig de fer totes aquests coses, però sense que se'm noti, si més no de portes cap enfora.

Tenir el teu propi domini a internet et permet disposar d'un e-mail per a gairebé qualsevol funció de l'empresa: administracio@ per enviar les factures, info@ per atendre els clients i direccio@ per quan cal fer-se la important... i així transformes una petita start-up en una empresa amb cara i ulls.

I quan truquen per telèfon? Ai... qui tingués l'habilitat de Carlos Latre per fer-se passar per la teva pròpia secretària. "Qui el demana? L'hi passo [tiroriroriroriro]. Digui'm?"

Doncs sí, moltes vegades les petites empreses ens hem de dedicar a vendre fum, a fer veure que som més grans i poderoses del que realment som perquè qui hi ha a l'altra banda no es pensi que som quatre arreplegats.

Té sentit? No gaire, ja que sovint el servei que et dóna una petita boutique és molt millor que el que t'ofereix El Corte Inglés, però això no ho sap tothom i de tant en tant has de recórrer a la teva capacitat interpretativa.

Ara bé, en termes d'eficiència i velocitat en la presa de decisions, tothom agraeix que no siguem una multinacional d'aquelles en què la mà dreta no sap el que fa l'esquerra.

A molts clients els agrada que els nostres e-mails siguin el nostre nom de pila, sense cognoms. O que si ens envien un e-mail important a qualsevol hora del matí, aquella mateixa tarda o a la nit contestem amb una firma del tipus Enviado desde mi BlackBerry Vodafone . En definitiva, com el fum que utilitza un il·lusionista per fer màgia.