Sense forn de pa després de 177 anys

Pratdip"En aquest poble estàvem massa ben acostumats", diu una senyora que no té temps ni de dir el seu nom perquè ha d'anar corrents a fer el dinar. "Ja he perdut massa temps amb el cafè", rondina. Al poble fa olor de fum perquè algun pagès crema rostolls. "No t'adones del que tenies fins que ho has perdut", lamenta la Pili. L'olor que els veïns de Pratdip (Baix Camp) ja no sentiran més pels carrers del seu poble és la del pa, un perfum que els havia acompanyat des del 1846. Després de cinc generacions, la família Escrivà de Pratdip ha tirat la tovallola i des de l'1 de gener que ja no obren les velles portes de fusta de l'antic obrador, ubicat a la plaça del Forn del poble.

"Feia temps que ho remenàvem", explica Jaume Escrivà, responsable actual del forn. "Ens sabia greu, després de tants anys, però vam haver de fer un cop de cap", diu. Ell hi va començar a treballar fa més de 20 anys, després d'estudiar un curs de pastisseria a l'Institut Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils i de passar un temps treballant en un forn d'aquesta mateixa ciutat. Però, en realitat, des de ben petit ja ajudava els pares i s'havia familiaritzat amb aquella vida: els horaris al revés, les caixes plenes de pa fermentant, l'olor del forn de llenya i la botiga, on despatxava la mare, la Teresa Maria. Amb el pas del temps, tal com havien fet els seus avantpassats durant cinc generacions, el negoci va passar de pares a fills. Al forn seguien fent el pa com sempre i també la coca de recapte, que segons la gent del poble era de les millors que es poden tastar, però també van començar a fer pastissos, aprofitant la formació del Jaume. En aquesta darrera etapa, l'hereu del forn comptava amb l'ajuda de la mare i els caps de setmana també venia la germana a donar un cop de mà. I anaven tirant.

"Aquell forn tenia un component social", explica la Pili, que treballa a l'Ajuntament. "Quan havíem de penjar un cartell per anunciar una activitat, com per exemple ara la festa del Carnaval, aquell era el millor lloc. Era el lloc per on passava tothom cada dia, segur", afegeix.

"Ens ha fet molt de mal el pa industrial", lamenta el Jaume, que al seu forn encara utilitzava farines de proximitat. "Hem plegat molts i més que en plegaran", augura. L'increment del cost de les matèries primeres i les barres de pa a euro que venen les grans superfícies els han complicat massa el negoci. "Haurien d'haver intentat aprofitar el turisme, que segur que hagués comprat aquelles coques de recapte", apunta un altre veí. Però el problema no només és local. El president de la Federació Provincial de Forners de Tarragona, Manel Fresquet, va dir en declaracions a l'ACN que en els últims vuit anys s'han perdut la meitat dels agremiats: han passat de ser 150 socis a només 75.

Amb el tancament del forn, l'única manera de comprar pa a Pratdip és a l'Agrobotiga i per encàrrec d'alguns dels 450 habitants que viuen al poble. A alguns veïns ja els està bé, però altres estan massa acostumats al bon pa: "Un dia sembla plastilina i l'altre és una pedra", protesta un altre veí del poble que cada dimarts baixa fins a Mont-roig del Camp i compra vuit barres de pa gallegues i les congela per anar-les tenint tota la setmana. "És el pa que aguanta millor", assegura. La Pili, en canvi, diu que la seva família encara està fent "tastos" de pa per acabar escollint quin és el forn que substituirà el de la família Escrivà.

"No he tornat a menjar coca"

L'alcaldessa de Pratdip, Sílvia Carrillo, diu que és una gran pèrdua per al poble: "No és una sabateria, és el pa", remarca. Va ser ella qui va iniciar la negociació amb l'Agrobotiga per convèncer-los que comencessin a vendre pa, ja que "la gent jove el pot comprar en un altre lloc, però la gent gran té més dificultats". Tot i el poc marge, l'Agrobotiga va acceptar, entenent que era un servei bàsic que calia oferir. Però, de la coca de recapte, no n'ha quedat ni rastre. "Abans de l'1 de gener vaig encarregar la darrera i ja no n'he menjat més", lamenta Carrillo, que és la cunyada del forner. Aprofitant l'altaveu que representa el diari ARA, Carrillo es compromet que si algun lector vol ocupar aquest buit i obrir un nou forn a Pratdip, "des de l'Ajuntament es posaran totes les facilitats". Funcioni o no aquesta crida, el poble ja no serà igual: la plaça del Forn s'ha quedat sense forn.