Final de cicle a Silicon Valley

Elon Musk va aterrar a Twitter disposat a fer-la rendible i ha començat fent fora la meitat del personal, amb episodis tan delirants com que els supervivents han hagut de demanar a alguns acomiadats que tornin perquè la seva feina continuava sent imprescindible. Zuckerberg ha hagut d’esperar que passessin les eleccions de meitat de mandat als EUA, però l’endemà comunicava una retallada d’11.000 persones, el 13% de la plantilla.

Els dos casos són diferents, però coincideixen en el caràcter de símptoma d’un final de cicle en la indústria digital. Els gegants tecnològics han registrat uns resultats trimestrals decebedors, a conseqüència en la majoria de casos d’unes polítiques d’expansió que comptaven amb el fet que el creixement disparat de la pandèmia es mantindria. Però això no ha passat i els inversors han començat a demanar rendibilitat als directius, que es veuen obligats a retallar per tot arreu, començant pel personal, però també en projectes sense perspectives clares a curt termini.

La història ens indica que aquesta indústria passa periòdicament per aquesta mena de tràngols: quan l’ara admirat Satya Nadella va agafar el 2014 les regnes de Microsoft, la primera mesura va ser acomiadar 18.000 empleats, majoritàriament de l’antiga divisió de mòbils de Nokia. La tornada de Steve Jobs a Apple l’any 1997 va començar amb l’acomiadament del 30% de la plantilla i la retirada del 70% dels productes del catàleg.

Ara Meta ha fet fora bona part del personal que es dedicava a fitxar nous empleats, perquè no té previst contractar ningú els pròxims mesos. Però també s’han aparcat projectes en marxa com un servei de telebotiga en viu i una plataforma per retransmetre videojocs que aspirava a competir amb Twitch. El que no s’acaba d’entendre és que els accionistes li permetin mantenir una aposta tan a llarg termini com el metavers, la seva fugida endavant per resoldre el problema estructural de l’enfonsament del negoci publicitari.